David Vila, veí del Poble-sec i creador del Pare Lelu
David Vila mostra en ‘Pare Lelu’, el ninot que posa un toc d’humor a ZONA SEC
@Pruna_Ana / En David Vila (Barcelona, 1971) és dissenyador d’interiors i dibuixant per vocació. De petit a l’escola el castigaven per dibuixar a classe. Viu al Poble-sec des de fa alguns anys i és el creador del Pare Lelu, l’entranyable capellà desvergonyit que protagonitza la vinyeta humorística del ZONASEC. La vinyeta que apareix en aquest número del diari és el seu 75é dibuix, una efemèride que aprofitem per conèixer el David i el Pare Lelu una mica més.
Els lectors del diari sabem qui és el Pare Lelu però qui és el David Vila?
Em dedico al disseny d’interiors. Des de sempre el dibuix ha estat un dels meus hobbies. Mai no he presentat res a nivell professional, sempre des d’un nivell amateur però sempre m’ha agradat molt. Quan vaig venir a viure al Poble-sec i vaig veure el diari, de seguida em va fer gràcia. Vaig contactar-hi per oferir-me a fer alguns dibuixos. Aleshores hi havia una altra vinyeta, la del Sequi, i al principi vam conviure aquell personatge i altres dibuixos que jo anava fent, però no tenien cap continuïtat.
I quan neix el Pare Lelu?
Cap a l’octubre de 2009 jo era al metro, a la parada de Paral·lel, donant-li voltes a la idea de crear un personatge per donar-li continuïtat a les meves vinyetes. Va ser la pròpia parada de metro que em va donar la idea de crear el Pare Lel, vaig pensar que tindria gràcia que el personatge fos un capellà. Vaig passar a anomenar-lo Pare Lelu per fer-lo més barceloní i quan vaig arribar a casa de seguida vaig fer el primer esbós del personatge, encara el conservo.
Has pensat en una història darrera d’aquest personatge?
Quan vaig crear el dibuix, vaig crear també la seva història. Representa que el Pare Lelu és un mossèn del barri que feia misses al Molino, i les “nenes del Bagdad” eren les seves nenes, la seva parròquia. És un personatge molt arrelat al món social, pensant molt en el poble, en els pobres, una mica cínic. Crec que és divertit, com podria ser un personatge del Molino, d’aquest Paral·lel més teatral, artístic.
Ets pare d’altres personatges a part del Pare Lelu?
També vaig crear altres personatges relacionats, un era l’Arnau, referent al teatre, la Doctora Sanes (per les Drassanes) i una gateta que a vegades apareix que es diu Surti, en honor a la plaça del sortidor. Els altres dos personatges de moment no apareixen al diari.
Quina relació tens amb el barri?
Vaig venir a viure aquí fa anys i m’agrada molt. Crec que és un barri que està aprenent a potenciar-se ell mateix. És un barri interessant perquè et permet ser a prop de la muntanya i al mateix temps és molt cèntric, s’estan obrint locals molt moderns, alternatius, el Poble-sec està de moda. No tinc queixes del barri més enllà de les queixes que pot tenir el Pare Lelu.
David Vila, creador del ‘Pare Lelu’
Com crees cada vinyeta? En què et bases?
Normalment espero a l’últim moment per fer-la per si surt alguna noticia o alguna cosa que sento o que llegeixo que m’inspiri. Sempre dibuixo coses relacionades amb l’actualitat però deixo que flueixi. Per mi la base és el guió, la frase o lema. Per crear les vinyetes el que faig és aplicar el meu humor propi. Jo dibuixo el personatge i a vegades penso: què diria el Pare Lelu?
Creus que es pot fer humor sobre qualsevol tema?
No. Deixant de banda el tema de la censura, crec que ha d’haver-hi límits. La llibertat d’expressió no ha d’arribar al punt de travessar línies vermelles. El límit es la ofensa, el mal gust, la vulgaritat. Es pot fer humor des del respecte.
No creus, doncs, que l’humor gràfic busca la provocació?
No necessariament. Busca l’humor, no la provocació. Si algú quan mira el meu dibuix treu un somriure, amb això ja em quedo satisfet. Sí que a vegades busca la reflexió, convidar a pensar, però des del meu punt de vista –i aplico aquesta filosofia també a la vida– el respecte va per endavant. El Pare Lelu és un capellà però no m’estic ficant amb l’església, és un personatge popular que fa crítica social a través de jocs de paraules, de la picaresca, però no crec que mai hagi ofès ningú.
Per acabar, David, com a vinyetista creus que la situació del país està com per riure o per plorar?
És molt difícil el moment que estem vivint. El problema és que hi ha un excés d’il·lusió davant la situació en què ens trobem, perquè estem vivint situacions molt tenses, molt dures. I vivim un projecte polític engrescador però penso que crear il·lusió en les persones ha d’arribar a algun punt, tinc por que no s’arribi enlloc. Sempre intentem riure i posar bona cara, però és complicat.