@4Tito4 / El passat mes d’abril La Directa informava de l’intent de captació d’un confident, presumptament per part dels serveis de seguretat de l’Estat, dins els moviments socials. Un infiltrat a qui li van encomanar destapar els secrets del Poble-sec. Una feina amb remuneració i beneficis judicials que Quim Gimeno (Barcelona, 1988) va tenir clar des de bon inici no dur a terme. Tot i així, es va exposar a seguir el fil de les converses per denunciar el que diu és “una pràctica de persecució” d’aquests col·lectius. Això no treu que hagin estat uns mesos “durs” i que ara ha posat en mans de la justícia per coaccions.
Quan comences a sospitar que hi ha la policia darrere?
La primera trobada, cap al febrer, va ser amb només una persona que es va fer passar per periodista. Pel tipus de preguntes que em feia vaig deduir que era policia, perquè deixava entreveure algun tipus d’oferta. Tot i que sense concretar gaire. Però, pensava que la cosa acabaria aquí i creia que no en sabria més. Què il·lús! (somriu). Es va tornar a posar en contacte amb mi al cap d’unes tres setmanes.
Aleshores, què vas fer?
Vaig parlar amb el meu advocat i La Directa. Tot aquest temps ja li havia esta donant voltes. Per a mi era una situació complicada, tant pel meu judici pendent per la segona fase de l’operació Pandora, del qual en aquesta segona conversa en va fer menció, com per la meva situació personal a la que m’exposava per estar sota l’amenaça de la policia. Per això li vaig dir al meu advocat, volia denunciar-ho i a La Directa, perquè volia documentar-ho en les trobades de l’abril, on la persona habitual ja va venir acompanyada.
En aquest moment vas pensar que tot plegat era molt gros?
Sí, i tant! Però tot el tema en sí ho era. Pensa que si no em prestava a ser confident em podien fer la vida impossible, amb amenaces de tot tipus, que pot allargar-se fins a set anys com ha publicat La Directa. I si dic que sí… bé, això ni ho contemplava. L’única sortida era fer-ho públic. Preferia viure aquest risc col·lectivament que més aviat sol i aïllant-me, que és com moltes vegades es reacciona. En aquest sentit hi ha hagut molt bona resposta, s’ha comprovat que hi ha un grau molt alt de conscienciació i l’opinió pública ha respost molt bé.
Quim Gimeno a l’espai Capra (Tapioles, 47) / Albert Hernández
Creus que per això et van escollir, perquè seguiries aquesta pauta de comportament?
No ho sé, sincerament. Pot ser que fos casual, perquè tot plegat va començar amb una xerrada sobre l’operació Pandora a principis d’any. Estava com a públic i vaig intervenir parlant sobre la cobertura que havien fet els mitjans de comunicació. Arrel d’això se’m va apropar aquesta persona, fent-se passar per periodista de l’agència EFE, i a mi m’interessava parlar-hi.
Com vius la situació quan saps que hi ha una càmera enregistrant i duus micròfons, mentre et trobes amb la suposadament policia?
Va ser complicat. Estava nerviós, tenia ansietat i les nits anteriors no havia dormit. Va ser una situació molt tensa.
Quines quantitats et van oferir? En algun moment et vas sentir temptat?
Uns 200 euros, però no se’m va passar pel cap acceptar-ho.
Per què apunten al Poble-sec?
No ho sé. L’Ateneu La Base, per exemple, és un espai obert, on hi passa molta gent, accessible… Crec que és una pràctica de persecució dels moviments socials en general i potser la informació que n’obtinguin els hi pot donar alguna facilitat operativa. Simplement volien informació d’aquests col·lectius a Barcelona. Potser era, per dir-ho d’alguna manera, la primera missió i es començava pel Poble-sec. Però com ja vaig tallar les comunicacions, no sé quin era l’objectiu final.
Com pot influir el teu testimoni en aquestes suposades pràctiques policials?
El meu testimoni pot convidar a d’altres companys a no cedir davant d’això. Crec que els pot dificultar més aquest tipus de pràctiques.
Confies que la justícia actuï en aquest cas. Tenint en compte que durant la gravació un dels suposats policies diu “un fiscal és un puto funcionari”?
La veritat és que no, perquè estic processat per un altre cas totalment estrambòtic. Pesen unes acusacions sobre mi, que no són ni fundades ni fermes. M’acusen de pertànyer a banda terrorista que no ha comés cap acció. Bé, de totes maneres, confio en les proves que s’aporten, que són molt concretes.
Has rebut amenaces, tant tu com familiars o amics, des de que es va fer públic?
No, suposo que han d’intentar anar amb compte i tampoc s’han tornat a posar en contacte amb mi. Tot i que no descarto tenir notícies d’ells.
I ara, ha canviat la teva vida?
Ara tinc un descans. Han estat uns mesos molt tensos, no ha estat agradable fer-ho públic. Però crec que he fet les coses com s’havien de fer.