Aquestes dades confirmen la invasió que molts barris denuncien des de fa temps i per tant la progressiva pèrdua d’identitat. El Poble-sec n’és un i és una de les àrees afectades o beneficiades, depèn de com es miri, per l’arribada de creuers. En aquest sentit, un informe, elaborat aquest mateix any per la Universitat de Barcelona (UB), sobre la repercussió d’aquesta activitat sosté que genera una facturació de 796 milions d’euros, una contribució de 413,2 milions d’euros al producte interior brut (PIB) de Catalunya i genera més de 6.700 llocs de treball. La ciutat menja d’aquest pastís el 75%, és a dir, 313,4 milions d’euros i 5.039 feines. A més, detalla l’estudi, que el turista de creuer que fa nit a la capital catalana deixa 202 euros diaris, mentre que el turista convencional 156.

Pocs diners queden al barri

El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, es pregunta on van a parar aquests diners: “al petit comerç la incidència és poca, per desgràcia” i prossegueix, “aquest tipus de visitant se’n va a veure Les Rambles, el Camp Nou i altres llocs emblemàtics. Es gasten els calés a La Roca Village”. Turisme de Barcelona, a partir d’una enquesta a més de 3.000 turistes de creuer, assenyala que el que no pernocta s’està una mitjana de 4,3 hores. Per altra banda, des de la Plataforma Som Paral·lel (adherida a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), col·lectiu que lluita i denuncia aquest fenomen) es dubta que tals beneficis reverteixen a la ciutat, “perquè la majoria van a parar a butxaques privades” i apunta que provoca “un desplaçament del petit comerç”, a més “dels costos que suposa per a la ciutat” com ara la contaminació que han de suportar els barcelonins.

Perill per a la salut?

Un altre dels aspectes que divideixen a favorables i detractors és l’afectació al medi ambient. Som Paral·lel adverteix de la generació de residus i contaminants, “per exemple un sol creuer emet tants gasos contaminants com més de 10.000 vehicles”. En aquesta línia Ecologistes en Acció, també unit a l’ABTS, remarca que uns vuit milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i dels passatgers s’aboquen anualment al mar i la resta de residus que generen, que equivalen a un edifici de sis pisos d’alçada, es cremen a incineradores locals.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Sí a la la sostenibilitat

Per això, des de la plataforma veïnal consideren que té “un impacte clar” i reclamen “un model de creixement que tingui en compte la sostenibilitat”. El Port de Barcelona pretén canviar cap aquest model i volen promocionar “l’ús del gas natural com a nou combustible alternatiu a la mobilitat, ja que comparat amb els combustibles convencionals redueix un 80% la emissió de NOx (òxids de nitrogen) i suprimeix al 100% les emissions de partícules sòlides en suspensió i les emissions d’òxid de sofre”. Tot i així, l’informe de la UB concreta que els creuers generen l’1,2% del NOx a l’aire de Barcelona i prop del 0,2% de les partícules sòlides en suspensió de l’aire. Som Paral·el vol “un diagnòstic més seriós” i en conjunt amb l’ABTS es pretén demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona.

BCN Ens Ofega

Les iniciatives per denunciar i lluitar contra aquesta massificació venen de lluny. El documental n’ha estat un recurs i en aquesta protesta a través del visor de la càmera és cabdalBye Bye Barcelona (2014) de Eduardo Chibás. Un primer retrat del que actualment s’anomena gentrificació. Precisament, aquesta eina la torna a utilitzar Jordi López amb Marca Barcelona, una ciutat aparador (2016) que plasma el turisme de masses. Un documental que s’emmarca en una campanya que porta per títol BCN Ens Ofega, que busca “fer front a la Marca Barcelona”, defensa la iniciativa llençada a través de la plataforma Verkami i que té la voluntat que “faciliti la creació d’un espai de treball i col·laboració de tots els afectats per la gestió, ordenació i funcionament de Barcelona”.

LA GUERRA DELS PISOS IL·LEGALS

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra als pisos turístics il·legals de la ciutat que –segons un recent informe encarregat pel consistori– ja gairebé superen el 40% del total dels pisos turístics. L’informe xifra en 15.881 els allotjaments turístics dels quals més de 6.200 no disposen de llicència. A Barcelona fa dos anys que no es concedeixen noves llicències i aquest estiu l’Ajuntament ja ha anunciat que tacarà 256 pisos irregulars, uns 40 al districte de Sants-Montjuïc, una mesura que vol garantir el dret a viure a la ciutat i millorar l’accés a la vivenda.

Al Poble-sec, el pes de l’oferta de lloguers turístics supera el 10% sobre el total del parc de lloguer i és una de les principals causes de l’increment dels preus de lloguer al barri. El fet que sigui un dels barris on hi ha més allotjaments turístics provoca una retirada de pisos del mercat de lloguer convencional per dedicar-los al turisme. La xifra dels pisos il·legals ve donada de la plataforma Airbnb, que ha estat multada amb 30.000 euros juntament amb Homeaway, per anunciar pisos turístics il·legals.

L’Ajuntament també ha expedientat les residències d’estudiants Melon District, a Sant Martí i el Poble-sec, per dur a terme activitats hoteleres i no només acollir estudiants.

Per eradicar aquesta xacra, l’Ajuntament ha enviat unes cartes als veïns del Poble-sec i d’altres barris de la ciutat a través de les quals se’ls anima a col·laborar en la detecció de pisos turístics sense llicència. Han habilitat una web que ja ha rebut més de 375 denuncies.