Connecta amb nosaltres

Societat

Sonia i Ferran: “A la Bibliomusicineteca fem més de 100 activitats cada temporada”

Publicat

on

@pruna_ana Tots dos són periodistes. Ell, Ferran Baile (Barcelona, 1950) ha treballat durant molts anys com especialista en teatre infantil a diversos mitjans de comunicació. Ella, Sonia Garcia (Puebla, Mèxic, 1965) era directora del diari de Xalapa, la capital de l’estat de Veracruz. Des de fa gairebé 15 anys són al capdavant de la Bibliomusicineteca, una associació cultural del Poble-sec que farà les delícies dels amants del cinema, la música i la literatura. Un espai necessari que avui descobrim una miqueta més. 

Quin és l’esperit de la Bibliomusicineteca?

F: La Biblio és una plataforma oberta d’activitats relacionades amb els llibres, la música, el cinema i les arts escèniques. Amb un esperit multicultural i plurigeneracional. Està obert també a tallers, sempre i quan no marquin una ideologia determinada. Volem obrir finestres de coneixement.

Un espai que neix a partir de la biblioteca del teu pare, Ferran.

F: El meu pare va comprar aquests locals als 80. Ho va arreglar i ho tenia com una biblioteca personal. Ara hi ha llibres d’ell, meus i donacions que han anat arribant. El meu pare em va deixar  un fons bibliogràfic de gairebé vint mil llibres. I se’ls llegia. Ell deia que els llibres eren un material noble i que sempre tindrien un valor.

Com es converteix aquest espai en l’Associació Cultural que és avui?

F: El meu pare mor al 2000 i al 2001 ja començo a buscar gent que m’ajudi a convertir els locals en una Associació cultural. La Bibliomusicineteca es va obrir el 2004 i aquell any ja es comencen a fer activitats.

I tu, Sonia, com entres a formar part de la ‘Biblio’?

S: Jo era periodista a Mèxic i vaig venir a Barcelona a treballar al Periódico de Catalunya. Vaig conèixer el Ferran al Periódico i quan vaig veure el local vaig quedar meravellada i vaig pensar que podia donar un servei social important i que representava aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.

Parleu-me del cinefòrum, una de les activitats amb millor acollida de la Biblio.

F i S: Ens agrada recuperar documents, donar a conèixer el cinema mexicà clàssic popular però també pel·lícules que encara no s’han estrenat aquí. També passem cinema rodat a Barcelona i estem buscant imatges rodades a Montjuïc i al Poble-sec. Aviat començarem un cicle sobre cinema del Paral·lel que s’inicia amb La Venenosa, una pel·lícula de la Raquel Meller als anys 20.

bibliomusi1

La Sonia i en Ferran al plató de la Bibliomusicineteca

“La ‘Biblio’ representa aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.”

 

Alguna novetat de cara als propers mesos?

F: Ara preparem el que serà el Centre de Documentació de les Arts Escèniques Lux Teatrale. Recull tota la documentació que he anat guardant i documentant en els quasi quaranta anys de treball informatiu a la premsa escrita i a la televisió, centrat principalment en els espectacles per a nois i noies i les representacions de Pastorets i Pessebres Vivents.

Teniu relació amb altres espais culturals del barri?

F i S: Sí, hem fet varies coses conjuntes, des de treballar amb el Centre Cultural Albareda en un acte dedicat a Serrat, fins a col·laborar fent exposicions amb el Kasbah, amb la Vilella, amb el grup vocal SoundDreamers i ara estem parlant amb l’Abirradero per fer alguna cosa plegats. També oferim l’espai de la Biblio per a grups de teatre i artistes varis per assajar.

També teniu una relació constant amb països llatinoamericans, sobretot amb Mèxic.

S: Col·laborem amb el centre cultural El Tecolote, a Mèxic. Recolzem els joves d’Arcelia, Guerrero, a través d’una beca per estar aquí un mes. Allò és terreny narco i els joves treballen a través de la música, les arts escèniques i la cultura popular per, si més no, tenir una altra finestra. La persona passa aquí un mes i després torna a El Tecolote a impartir els coneixements que ha après als nois que treballen allà.

Quines activitats tenen més acollida a la ‘Biblio’?

F i S: El cinema, els tallers… Però sobretot els Altares de Muerte, que serveixen per donar a conèixer aquesta visió lúdica que tenen els mexicans de la mort. També tenen molt bona acollida el Club del Espejo, el de la Òpera i el de la Tertúlia.

bibliomusi2

En Ferran i la Sonia amb dos cartells de Celso Arrieta

Com funcioneu a nivell econòmic?

F i S: No comptem amb cap tipus d’ajuda, volem ser independents. Els socis aporten 10 euros l’any, una quantitat simbòlica, i és l’únic que rebem. Avui en dia som uns 60 socis i esperem aconseguir-ne més i nous col·laboradors perquè això porta molta feina: Fem més de 100 activitats per temporada! Però per sort, al ser propietaris del local, les despeses són molt assequibles.

Quina és la vostra opinió sobre el moment que viu la cultura a Catalunya?

F: Hi ha una minoria que ens interessem per la cultura, que intentem pensar per nosaltres mateixos, però seguim sent una minoria. Malgrat la crisi, però, hi ha una gran vitalitat cultural a Catalunya, això s’ha mantingut en el temps.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024