@4tito4 / És la defensora dels drets dels barcelonins des del 2010, una tasca que va renovar al juliol després d’estar en funcions des del maig de 2015. Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944) afronta el seu últim mandat al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i amb molts fronts oberts, però el seu leitmotiv és “lluitar contra les desigualtats”. Crítica i complaent en la fiscalització de la tasca de l’Ajuntament, lamenta profundament l’apatia dels diferents governs per deixar caure un edifici com el Teatre Arnau.
La Sindicatura de Greuges fa recomanacions i advertiments a l’Ajuntament que no són vinculants. No s’ha plantejat l’opció d’incloure la sanció?
Els advertiments ja són un avís de casos greus, però la figura d’ombudsman a Europa no és la de sancionar. Les decisions no són vinculants, però han de ser escoltades i a Barcelona es demana una resposta a les recomanacions que es fan. En aquest sentit, ho aplaudim que sigui així i després ja és decisió de l’Ajuntament si les segueix o no.
El 2015 hi va haver 3.275 actuacions entre queixes i recomanacions. Quina és la previsió per aquest any que s’acaba?
Tindrà unes xifres similars.
Això és bo o dolent?
Tenir més o menys queixes no només depèn del bon funcionament de l’Ajuntament, sinó també de les persones que s’han sentit desateses. Nosaltres som un òrgan de segona instància, perquè primer els usuaris han de posar la queixa al consistori, que també té dret a defensar-se o buscar una solució. Per això, quan venen aquí és perquè no l’han trobada.
Dos queixes molt repetides als Consells de Barri són l’eliminació i modificació de línees d’autobús pel canvi de la xarxa a Barcelona…
Aquest sistema, sense valorar si és millor o pitjor, és cert que afavoreix a uns i a d’altres no. L’objectiu és optimitzar les línees i per això s’han fet canvis que afecten a col·lectius, com per exemple la gent gran. No només hi ha queixes del Poble-sec, també d’altres parts de la ciutat.
…I l’altra: la recollida de brossa, que es fa de matinada, és sorollosa i genera malestar.
Són queixes molt comunes, també n’hi han a Gràcia i Sants, però són un número menor. És una problemàtica de difícil solució, tot i que s’han anat introduint millores per minimitzar el soroll, i l’Ajuntament hi ha invertit, però és inevitable.
Maria Assumpció Vilà, reelegida com a Síndica de Greuges de Barcelona / Albert Hernández
Quines denúncies han arribat en els últims temps a la Sindicatura procedents del Poble-sec?
L’última és del setembre per la discoteca Apolo. També n’hi han hagut moltes del carrer Blai pel tema de les terrasses, el soroll i que no permet el descans veïnal, que per a nosaltres és una prioritat.
I actualment, ja no n’hi ha de Blai? Això vol dir que la nova ordenança es compleix i dóna fruits?
N’hi ha una aquest any per contaminació acústica. Crec que sí ha funcionat la normativa, gràcies a que es va fer una Taula en la que hi van participar tots els afectats, amb intervenció de l’Ajuntament; va ajudar a arribar a aquesta pau social.
La vivenda és una de les seves prioritats en aquest segon mandat. El lloguer al barri ha pujat en els últims mesos.
Des de la Sindicatura s’ha demanat a l’Ajuntament que estableixi topalls i estem en consonància amb el govern municipal. I aquest augment ve derivat dels pisos d’ús turístic, perquè és una possibilitat per als propietaris, que en tenen tot el dret, però es fan fora als veïns i veïnes de tota la vida dels barris. Els que marxen de la ciutat se’n van a l’àrea metropolitana i el preu de les vivendes ja estan pujant. I a tot això hi ha el problema que no hi ha prous edificis socials, que podrien donar resposta a usuaris amb una capacitat econòmica reduïda. A finals de 2015 hi havia 30.000 persones a les llistes d’espera en el registre d’habitatges públics i la xifra es manté estable. El problema és que durant anys s’han fet promocions de venda, però no de lloguer. Si n’hi hagués una bona oferta pública podria servir de contrapès a la privada, però no existeix.
El 2012 va actuar d’ofici al Teatre Arnau per investigar l’estat i les actuacions fetes a l’edifici. Hi ha hagut desídia política?
No s’ha fet res per salvar-lo, hi ha hagut una deixadesa. El que vam dir aleshores és que s’havia de salvar per sobre de tot i que calia una reforma integral. D’alguna manera l’Arnau s’ha de recuperar i que sigui un espai cultural escènic. Esperem que es faci alguna actuació per a que així sigui.
Ha recomanat i advertit als alcaldes Hereu i Trias i ara Colau. Com ha estat la relació?
Més o menys semblant amb tots, però haig de dir que en l’últim informe, referent al 2015, vaig advertir que s’havia de donar una estructura suficient per agilitzar les respostes. I aquest any tornaré a presentar la mateixa queixa. Al final és un servei per a la ciutadania i que depenent de la problemàtica requereix de rèplica relativament immediata i tenim actuacions aturades des de fa mesos. Per normativa són 15 dies, però és poc temps, per això entenc que fins a dos mesos és un marge comprensible.
És un tret essencial per presidir la Sindicatura procedir del tercer sector o l’àmbit social?
És una discussió que hi ha dins el col·lectiu. La responsabilitat social de venir d’un món que has viscut molt proper, estant a la trinxera, trepitjant carrer i una experiència que de vegades molts polítics no tenen, per interès o temps. Però el perfil que ha buscat el plenari de l’Ajuntament és aquest, no sé com serà l’evolució, però és un avantatge ser del tercer sector o el món veïnal, perquè aportes elements diferents per haver-los viscut.
Creu, per tant, que l’alcaldessa podria ser, si d’aquí a quatre anys i mig no ocupés cap càrrec polític, una bona Síndica?
Segurament ho podria ser. Allà on decideixi continuar és possible que tingui èxit.