Connecta amb nosaltres

Societat

Sabotatge a l’Arnau Les versions dels fets (1935)

Publicat

on

Toni Oller  / L’explosió d’un petard als lavabos del cinema Arnau va fer cinc ferits. Els mitjans de comunicació de l’època donaven la seva versió dels fets.

El diari La Vanguardia informava, el dimarts 13 de gener de 1935, que havien recollit una notícia, la nit anterior, en relació a una explosió d’un petard als urinaris del cinema Arnau. L’esclat de l’artefacte va ocasionar ferides a 5 joves, 4 dels quals eren vianants que passaven pel carrer Nou de la Rambla quan van rebre l’impacte de trossos de la paret que va caure, i la del limpiabotas del cinema, que tenia el seu lloc de treball tot just al costat dels urinaris, i que un cop curat va ser detingut i “sometido a interrogatorio con objeto de averiguarse si tuvo alguna participación en el hecho que dejamos relatado”.

Petard Arnau

L’Arnau quan encara era sala de cinema

El dia de l’explosió, al número 60 de l’avinguda Francesc Layret, actualment Paral·lel, projectaven dos films que veient els títols Ahora o Nunca i El Dictador (dirigida per Erle C. Kenton) semblaven indicar que quelcom havia de passar en aquell local en el context d’una Espanya sotmesa on es represaliava a catalanistes, a sindicalistes de la CNT i a socialistes, arran dels esdeveniments de la Revolució d’Octubre de 1934. Consells de Guerra als Rabassaires, Lluís Companys empresonat a Madrid (amb recolzament dels presos andalusos, la intel·lectualitat madrilenya…) i persecució dels membres de la FAI. Al mateix temps la coalició Gil Robles-Lerroux perseguia la moral dels music-halls del Paral·lel on llegim, aquells dies, que es multa a un empresari perquè en el seu local “sorprendieron a una pareja en paños menores” i en el Distrito Quinto (Barri Xino-Raval) es fan batudes contra més de 200 individus, i detenen “a 15 invertidos”.

Tot per uns acomiadaments

La versió oficial del fets la trobem a La Vanguardia i diu que el petard va ser col·locat per membres de la FAI com a conseqüència d’uns acomiadaments per un canvi empresarial. La versió alternativa correspon al diari de la CNT Solidaridad Obrera, que manté que hi havia un acord del sindicat amb l’empresari i considera l’assumpte com estrany. (La Soli en els moments de sortir al carrer era revisada per la censura i finalment va ser clausurada).

Una dada provada és l’existència de l’acord entre la CNT i l’empresari Benages, tal com ho recullen les dues notícies i que no es tracta d’un acomiadament, sinó d’una recol·locació. Per tant, sembla més versemblant la versió de Solidaridad Obrera que la de La Vanguardia, atès que el problema dels acomiadaments de les cinc persones treballadores estava solucionat (tenien noves feines en el sector) i no sembla lògica una venjança, quan ja no hi ha res a venjar. Podem sospitar una vegada més de la complicitat de les forces reaccionàries i policials contra els anarquistes en la falsificació de la veritat i la constant repressió de sindicalistes. És ben curiós que els cinc treballadors perjudicats i que havien trobat una solució amb l’empresari siguin finalment perjudicats per la policia.

Els fets vistos per la premsa

“Según nuestras noticias, el Cine Arnau es propiedad del señor Benages, el cual poseía también el Cine Florida, situado en la misma avenida de Francisco Layret. Al encargarse de este último cine, el señor Benages, y dejar de pertenecer, por tanto, a la Empresa Cinaes, aquél despidió a tres operadores, una taquillera y un acomodador. Estos cinco individuos, a pesar de estar colocados en otros establecimientos cinematográficos en la  actualidad, según parece dirigieron una campaña de boicot contra los cines Florida y Arnau, que pertenecen, como indicamos, al señor Benages. El domingo pasado, obedeciendo a esta consigna, circularon con profusión en el último de los locales mencionados una hoja, en la que se refería al despido de los cinco indicados, calificándose duramente la actitud del señor Benages. Como consecuencia de todo ello, anoche, la policía practicó algunas diligencias, procediendo a la detención de los cinco individuos de referencia, por si podían tener participación en la colocación del petardo. Todos ellos pertenecen a la FAI. También la policía practicó unos registros en sus domicilios, sin que a la hora de cerrar la edición se sepa el resultado de la diligencia”. (La Vanguardia 15/01/1935).

“En las primeres horas de anoche, sobrevino una explosión en el Cine Arnau, del Paralelo. Nuestra protesta más vibrante no puede hacerse esperar mientras que manifestamos que precisamente con el empresario del salón de referencia estaba el Sindicato en relación inmediata y en vías de solución armónica respecto a un conflicto por despido. Recordamos la explosión del año pasado en la plaza del Padró. Así como aquella explosión quedó demostrado que se debía a manejos turbios para desacreditar a la organización, así se prevé ahora que se trate de un caso parecido”. (Sindicato Único de Espectáculos Públicos).

Petard Arnau 3 (2)

Cartell publicitari de la pel·lícula del dia de l’explosió

“Nosotros queremos ser los primeros en protestar contra estos actos… Conste bien claro y conste terminantemente” (Solidaridad Obrera 15/01/1935).

“Ha sido detenido el compañero Juan Beuqueta, bajo la acusación de implicación en el sabotaje cometido contra el Cine Arnau de la empresa Benages. Esperamos que nuestro compañero patentizará su inociencia, siendo puesto inmediatamente en libertad”. (Solidaridad Obrera 17/01/1935).

Continua la programació

Val a dir que el cinema Arnau no va deixar de funcionar cap dia, tal com podem comprovar a la cartellera. Vet aquí el que es va programar tot aquell mes:

1/1/35.- Palacio Flotante i Capricho imperial. 3/1/35 al  6/1/35.- Es hora de amarnos i Un hombrecito valiente. 8/1/35 al 9/1/35.- Letty Lynton, La cigarra y las hormigas (dibuixos) i Carne. 11/1/35.- Los últimos 20 años, La cigarra y las hormigas i El Dictador*. 13/01/35.- Ahora o Nunca i El Dictador. 15/01/35.- Rasputín y la zarina. 30/01/35.- Viudas habaneras i Tarzán y su compañera. 1-3/2/35.- Volando hacia Río de Janeiro i Sola con su amor. 5/2/35.- La caida de un imperio i La garra del gato.

*El títol en anglès del film El Dictador és Big Executive, de 1933 i dirigida per Erle C. Kenton i protagonitzada per Ricardo Cortez, Richard Bennet, Elizabeth Young i Sharon Lynne.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024