Connecta amb nosaltres

Societat

BROADWAY AL PARAL·LEL

Publicat

on

Anna Pruna / El teatre Apolo estrena temporada amb nou director i la intenció de retornar la llum a l’avinguda més teatral de la ciutat. L’etapa que enceta el teatre  estarà marcada per una programació d’entreteniment i un nou estil que s’inspira en els grans teatres de Londres i Nova York.

Des que obrí les seves portes l’any 1904, el teatre Apolo –un dels més antics de la ciutat– ha passat per diverses mans. Els primers de tenir-ne la propietat van ser els germans Soriano, Joan Socias i Joan Mestres Calvet. En aquella època s’hi programava Revista, Sarsuela i Music Hall. El 1946 entre les seves parets va tenir lloc la primera representació teatral en català autoritzada de la postguerra i a mitjans dels anys 50 el va adquirir l’empresari madrileny Matías Colsada, que va convertir la sala en tot un referent de la Revista. Els 50 i 60 van ser els anys de més apogeu del teatre, amb les actuacions de les noves artistes del moment: Lina Morgan, Concha Velasco o Tania Doris. Elles eren Las alegres chicas de Colsada i van portar l’alegria i l’aldarull a una avinguda del Paral·lel plena de vida. El 4 d’abril de 1990 s’hi representà l’última funció abans que el teatre fos enderrocat.

L'antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

L’antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

Es va construir aleshores un nou edifici amb l’hotel Tryp Apolo i als baixos un remodelat teatre Apolo, amb l’aspecte que conserva avui en dia. El nou local va obrir les seves portes el 1993 i va seguir sent propietat de Colsada i els seus hereus fins fa pocs dies, quan ha estat adquirit per un grup inversor internacional que prefereix mantenir-se en l’anonimat. De la gestió del teatre se n’encarrega a partir d’ara Ehika Global Entertainment, una nova línia de negoci que pertany a Ethika Global Group –especialitzat en diferents sectors de negoci.

Teatre a totes hores

El director Ricard Reguant estarà al capdavant del teatre en aquesta nova etapa i assegura que vol treure el màxim rendiment possible a les mil butaques de l’Apolo. Tenen intenció d’obrir “com més hores millor” i fer tot tipus d’espectacles per atraure la major varietat i quantitat de públic possible: “Volem fer coses als matins entre setmana per a les escoles, a la tarda fer una oferta pels jubilats amb un tipus d’espectacle orientat a ells, sessions golfes divendres i dissabte a les 23.30 h i infantils el cap de setmana al matí, a més de concerts dilluns i dimarts a partir del febrer.” Pel que fa a l’estil del teatre, gestora i director estan d’acord en que volen recuperar “el glamur del teatre a Barcelona”. Per exemple, les estrenes es faran imitant l’estil internacional, amb catifa vermella. També s’apostarà pels grans formats i, de cara a l’any vinent, es farà una nova cara a l’edifici amb una façana que “il·lumini el Paral·lel”. Reguant assegura que “aquestes parafernàlies a l’estil de Broawday són molt interessants de cara a atraure públic no habitual al teatre, perquè els omple de curiositat” i si alguna cosa vol el nou director és això, atraure el públic: “Farem el que calgui per convèncer la gent que el teatre és cultura, cultura de l’entreteniment, i perquè redescobreixin una fórmula social molt bona que ha anat desapareixent”, explica. Amb respecte a la competència que poden suposar la resta de teatres de la zona, el nou director justifica que “aquestes sales fan una oferta per a un tipus de públic però nosaltres intentarem captar com més públic millor amb una oferta molt amplia”.

Façana de l'Apolo. 1904 / Barcelofília

Façana de l’Apolo. 1904 / Barcelofília

Programació misteriosa

La nova temporada arrenca amb un plat fort: els mítics 10 negritos d’Agatha Christie –que enguany celebra 75 anys de la seva estrena– reformulada com Y no quedarà ninguno amb autoria del dramaturg Gianluca Ramazzoti y del propi Reguant, que també portarà la batuta. L’obra compta amb el beneplàcit de l’agència oficial d’Agatha Christie, tot i que la mateixa autora va prohibir que l’obra es representés per la seva cruesa i violència.

Cap al desembre s’estrenarà un gran musical de creació pròpia del qual només sabem que tindrà a la cantant Gisela com a cap de cartell. I la programació seguirà amb un espectacle que suposarà “el comiat dels escenaris d’una gran artista del music hall català”, explica Reguant, qui afegeix que “quan sapigueu qui és us farà molta il·lusió veure que retorna als escenaris encara que sigui per acomiadar-se”. Amb tot aquest aura de misteri al voltant de la programació, des del grup gestor garanteixen que estarà “marcada per la qualitat, la realització de produccions pròpies i les estrenes d’obres d’èxit mundial”.

Ricard Reguant

El nou director del teatre Apolo va néixer a Barcelona l’any 1953 i està considerat com un dels principals artífex del renaixement del gènere musical com a espectacle teatral de masses. Va ser el primer realitzador de programes a tv3 i des dels 80 ha estat vinculat al món de l’espectacle, dirigint més de 50 obres entre les quals destaquen Torna-la a tocar, Sam; Chicago; Germans de sang o Grease. Reguant coneix be el Paral·lel: anteriorment ha treballat al Victoria, al Condal i fins i tot a l’Arnau i el Talia en el seu moment.

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Canvis també a la sala Apolo

La sala de festes Apolo també afrontarà millores que van dirigides, especialment, a millorar la relació amb el veïnat de la zona i a ampliar l’oferta artística del complex. La sala de ball mantindrà la mateixa estètica que té actualment però millorarà –ja estan començant les reformes– serveis com els banys, les barres, els accessos, les taquilles i, sobretot, el hall d’entrada: “Ara el hall serà molt més ampli per poder acollir el màxim número de persones a dins i així disminuir les molèsties de l’entorn”, explica el director de la sala Apolo, Alberto Guijarro. Els canvis afectaran també a la Sala 2, que s’ampliarà i millorarà els seus serveis i, com a principal novetat, es crearà un tercer espai que serà “l’espai de la creació. El punt on conflueixen l’art visual i la música”, segons Guijarro. Aquest tercer espai acollirà un estudi de gravació, un de realització de vídeo i serà un punt de trobada de canals creatius, de reflexió i de formació. Un espai on s’hi faran xerrades, conferències, debats… Un altre dels projectes que tenen en ment és el de tenir una emissora de ràdio dins de l’espai de creació “per donar veu a tot el que es fa a l’Apolo i crear programes de tendències i nous moviments que vagin sorgint”. Però Guijarro insisteix en que la principal millora serà en la insonorització dels espais per millorar la relació amb el veïnat. El 2018 la sala celebra el seu 75º aniversari i durant tot l’any prepararan activitats especials per a la celebració d’aquest espai emblemàtic que a dia d’avui és l’única sala de ball que va néixer com a tal i no és un teatre ni un cinema reformat.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024