Anna Pruna / L’Antoni Reig (Barcelona, 1947) coneix be les problemàtiques i les virtuts del Poble-sec, hi viu des de fa 40 anys. Periodista de professió, va treballar a El Punt Avui des de la seva fundació fins al 1996. Forma part de la delegació territorial d’Òmnium Cultural de Sants Montjuïc i, des de l’abril, ocupa el càrrec de president de la Coordinadora d’Entitats. Amb un perfil moderat i obert a dialogar amb tots els actors que formen el teixit social del barri, Reig es marca com a primer propòsit fer pressió per aturar el tràgic fenomen de l’expulsió dels veïns per culpa de l’especulació.

Fa cinc mesos va assumir el càrrec de president de la Coordinadora, com s’hi sent?

He fet una immersió ràpida i profunda i vist des de fora és una cosa però des de dins és una altra. És un món molt complex perquè la Coordinadora és el barri i, quan hi entres, els problemes et surten per les orelles. És un barri amb diversos fronts oberts i sempre hi ha temes per tractar, a nosaltres ens arriba tot.

La Coordinadora treballa per a les entitats o pel barri?

L’objectiu de la Coordinadora, que és el de les entitats que en formen part, és treballar pel barri, per donar vida al barri. Sempre que fem una cosa estem pensant si és el que necessiten els veïns.

Com es dinamitza el teixit social d’un barri amb perfils tan diferents ?

Això es veu clarament, per exemple, a la darrera festa major que hem passat. Hi ha entitats molt diferents, que organitzen coses molt variades. I això està molt be, demostra que som una ciutat viva, rica i molt diversa.

Però abans teníeu el monopoli en temes com la FM. Ara hi ha nous agents, com La Base, que han anat menjant terreny a la Coordinadora.

Van sortint nous actors i ens sembla perfecte. Tot el que sigui donar vida al barri, acollir, que la gent surti de casa i actuï en sentit social, ens agrada. Tenim una relació de bona entesa i fins i tot de col·laboració en alguns temes, per exemple en un dels temes més punyents del barri, que és la gent que està sent expulsada de les seves cases. Estem totalment d’acord en el sentit de l’actuació que està fent la base, perquè a la gent no se la pot fer fora de casa! El barri és de tots, no dels especuladors. Treballem junts també en el tema de la Casa de la Premsa i estem encantats de tenir gent treballant en el barri. La Coordinadora està oberta a tothom qui vulgui.

En el seu discurs de presa del càrrec va parlar de la necessitat de repensar-vos com a Coordinadora. Com ho esteu duent a terme?

Un dels temes pendents de la Coordinadora és el de renovar la junta actual. La idea és poder presentar una nova junta en un o dos anys amb cares noves i més joves. I poder aconseguir la paritat de gènere, perquè aquí som 50% d’homes i dones i això ha de quedar reflectit a la junta. Ja sabem que hi ha una imatge de que la Coordinadora està envellida però no li hem tancat mai la porta a ningú que hagi volgut venir a treballar. La idea passa per feminitzar i rejovenir la Coordinadora.

Volem enfortir el teixit social per ser un interlocutor amb més solvència davant dels qui poden prendre mesures.

Com treballeu per pressionar a qui pot prendre decisions en qüestions com la gentrificació o els pisos turístics il·legals?

El primer que hem de fer és organitzar-nos, marcar els objectius i conscienciar la gent, que hi hagi un moviment popular per fer pressió sobre els qui tenen poder per actuar. Volem enfortir-nos, enfortir el teixit social per ser un interlocutor amb més solvència davant dels qui poden prendre mesures.

Cada vegada són més els veïns que presenten queixes amb respecte a temes de convivència al barri.

Quan es fan consells de barri, el soroll i la convivència són temes recurrents, que no s’acaben perquè no se solucionen. La gent requereix unes hores de descans i això no es respecta. Cal una política de pacificació nocturna del barri i no la tenim.

Un altre tema calent al barri és el carrer Blai i la lluita per l’espai públic. És irreconciliable l’enfrontament entre veïnat i gremi de restauradors?

No és un enfrontament global perquè una part dels restauradors estan d’acord amb el plantejament i l’acord que vam consensuar, això havia estat un pas endavant però ara hem fet un pas enrere. Nosaltres donem veu a aquesta problemàtica i estem a primera línia per demanar solucions a aquest problema perquè la gent ha de poder descansar, hem de recuperar la pau.

Antoni Reig a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec / Anna Pruna

Què opina de com s’estan gestionant, des de l’Ajuntament, processos com el de la Casa de la Premsa o el Pla d’Equipaments?

Els temes avancen però ens agradaria que anés més de pressa. Els processos participatius són mecanismes molt complexos i el resultat és que ho retarden tot. Està molt bé treballar sobre una realitat detectada però si no es concreta una data i un pressupost, es dilata tot en el temps. Hi ha molts temes oberts i hem de posar-hi dates, perquè no pot ser que no sapiguem si se solucionaran en aquest mandat, el que vingui o d’aquí a tres. La gent te problemes ara, per tant la nostra missió és pressionar perquè les coses es facin be, però que es facin.

Vivim un moment marcadament polític amb canvis importants pel país. És possible, en aquest context, mantenir el perfil apolític de la Coordinadora?

Nosaltres som una agrupació d’associacions del barri i, com a tal, no ens hem de ficar en política perquè ens hem d’entendre amb qui sigui, sempre a favor del barri. Mani qui mani hem de tenir un diàleg per trobar solucions als problemes del barri, independentment del nostre vot particular. Ara be, la nostra entitat està basada en els valors democràtics i, per tant, en el cas del referèndum en l’última assemblea es va decidir que la Coordinadora es posicionava a favor del referèndum. Però això és una postura democràtica, no partidista.

Fa un temps la Coordinadora es va veure ressentida per la crisi econòmica. En quin moment esteu?

Aquí tenim un volum de personal, de gent que treballa en programes socials (el Pla Comunitari, el Pla d’Acollida, l’Espai Infància i el pla de Gent Gran), que se’ls ha de pagar. Tenim fonts d’ingressos molt diverses, des de les oficials fins a les privades com Fundació La Caixa, Càrites, Fundació Sant Pere Claver… I aquest any l’economia ens ha funcionat més tranquil·lament que altres anys. Com les coses es fan be, això ha fet que es confiï en nosaltres i que tinguem més recursos, perquè les persones que ens faciliten els recursos han vingut, han vist el que s’hi fa, han vist que la nostra pota social ha crescut molt, i els ha agradat.

Quins projectes de futur encara la Coordinadora aquesta nova temporada?

Volem enfortir l’entitat, parlant i reunint-nos amb tots els actors que representem per poder donar un millor servei a la gent del barri, rejovenir la junta i feminitzar-la i, sobretot, fer pressió per parar aquesta bogeria de les persones que estan perdent casa seva. Els veïns estem tots en perill, perquè sempre es comença pel més dèbil. O ens plantem o ens quedem sense barri.