Anna Pruna / Els veïns s’alien en eixos per combatre una xacra que en els darrers mesos ha augmentat fins a convertir-se en un dels principals problemes de la zona
Baralles entre bandes, crits, amenaces i fins i tot incendis. Això és el que, des de fa prop d’un any i mig, viuen uns veïns plens d’impotència al barri del Raval. Un barri on la droga ha tornat i on els anomenats narcopisos –pisos ocupats il·legalment i convertits en punts de distribució de droga– s’han convertit en un autèntic malson per als habitants de la zona. Davant d’aquesta situació, els veïns dels diferents eixos afectats es reuneixen i fan cassolades i assemblees per prendre decisions conjuntes. Properament es reuniran amb la Consellera del Districte, Gala Pin, per abordar el tema.
“El problema a l’hora desallotjar-los, explica la portaveu de l’Eix Sant Gil, Alba Tor, és que la burocràcia és molt lenta i cal que els propietaris denunciïn, ja que els veïns no tenim potestat”. Però la majoria dels narcopisos pertanyen a fons d’inversió i a entitats financeres, així com els anomenats ‘narcolocals’, on les diferents bandes de traficants campen al seu aire sovint amb impunitat. Una de les veïnes afectades, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica que al seu carrer hi 3 locals ocupats per narcotraficants. Diu que, malgrat ha intentat contactar moltes vegades amb l’entitat propietària i els administradors de la finca, l’única resposta que ha obtingut és un correu electrònic dient que “la propietat prendrà les mesures que consideri oportunes”. “Ens ignoren completament, lamenta aquesta veïna, i sembla que els únics que ens estem movent i vigilant som els veïns, perquè ni els bans ni les administracions fan res”.
El veïnat: víctima d’una situació insostenible
La plataforma Acció Raval ha dissenyat un mapa on estan ubicats tots els narcopisos que existeixen, gràcies a informacions dels ciutadans. Conèixer la seva existència, però, no significa acabar amb el problema. “Els veïns tenen por, molts estan amenaçats i els mossos no ens deixen posar denúncia si no tenim proves de que ens volen agredir”, explica una veïna, qui també afegeix que “la gent que ha d’anar a treballar molt aviat s’han organitzat en grups i, qui pot, agafa taxi. Jo vaig sempre amb les claus preparades per no haver-les de buscar davant de casa”. I això sense parlar de les xeringues que els veïns es troben per tot el barri, “fins i tot davant de les escoles”, explica una mare.
Xeringues trobades al carrer de La LLuna.
Aquesta situació ja ha provocat que moltes famílies hagin marxat del barri perquè, com comenta la portaveu de l’eix Sant Gil, “Veure cada dia persones punxant-se al carrer provoca tensió, por i unes condicions de salubritat molt baixes”. La queixa general dels veïns és clara: “No ens sentim gens recolzats”, denuncien.