Redacció/ L’ampliació del moll Adossat del Port de Barcelona resulta preocupant, no només pel que pot suposar a la qualitat ambiental de la ciutat, sinó per les formes de com se li ha donat llum verda. Si bé organitzacions veïnals i ecologistes ja estan (mal) acostumades a no rebre resposta per part de l’Autoritat Portuària, aquest cop l’organisme directament ha passat per sobre de la postura adoptada per l’Ajuntament de Barcelona.
Tal com va dictaminar el ple del consistori, resultava imprescindible elaborar un estudi d’impacte ambiental seriós. Un informe extern que detallés l’empremta que deixaran les activitats associades a l’ampliació sobre la salut dels seus veïns i veïnes. Si més no, el volum econòmic que pot generar la vuitena terminal per a ferris i creuers ha tingut preferència per sobre dels condicionants ambientals. Tal com va assegurar Sixte Cambra (president del Port) la possibilitat de fer créixer el nombre de terminals interessa, no només al Port, “sinó a la ciutat de Barcelona i a Catalunya”.
El judici de valor, però, cau pel seu propi pes quan no ha sigut un Govern municipal, sinó una majoria plenària de l’Ajuntament la que ha rebutjat aquesta ampliació. Al cap i a la fi, Cambra el que ha fet al final és aixafar la veu dels representants polítics municipals per interposar els interessos econòmics de l’organisme que representa. Beneficis que no fan més que créixer a costa d’una ciutat en venda i en detriment de la qualitat ambiental.
Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández
La bombolla portuària, però, pot esclatar en qualsevol moment. L’avarícia del Consell d’Administració queda palesa des del mateix moment que aprova ampliacions quan encara hi ha terminals en construcció. Sí, mentre les màquines encara aixequen una setena estació per a creuers, els responsables de la infraestructura ja pensen en la vuitena.
Del que no semblen recordar-se, però, és de la necessària electrificació de les instal·lacions perquè les naus deixin de cremar combustible fòssil mentre resten atracades. En aquest cas, potser la calculadora no els dona un resultat positiu per tirar endavant el projecte. El cost per la qualitat ambiental, sí resulta significatiu i a tenir molt present.
El Port és responsable del 7,6% de les emissions d’òxids de nitrogen de Barcelona. Una xifra que encara resulta més preocupant si s’atén a l’impacte que provoca en el seu perímetre urbà. En aquesta zona la presència de partícules en suspensió (PM10) es multiplica per cinc respecte a la resta de la ciutat.
Si més no, l’empresa es continua escudant en què són els cotxes i camions els responsables del gruix de la contaminació atmosfèrica. L’estratègia argumental basada a fer veure la palla en l’ull aliè, però, s’ha de començar a denunciar amb contundència. A l’àrea metropolitana moren cada any 3.500 persones de forma prematura per culpa de la contaminació. Aquesta hauria de ser la xifra que realment condicionés al Port.