Entrevista a David Fernàndez, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP-AE

@molina_jordi / Viu a Ripoll. Ens rep al veí barri de Sants, on treballa a la cooperativa de crèdit Coop57, una feina d’economia alternativa que el realitza però que, com una part dels joves de Barcelona, no li ha permès assumir el cost de viure a la ciutat que s’estima. En David Fernàndez (Barcelona, 1974) és una persona normal. Potser per això desprèn, com la CUP, l’essència de naturalitat de la que totes les formacions es volen contagiar.

David Fernàndez en un dels instants de la conversa amb ZONA SEC. Firma: Ana Inés fernández

Com veus Barcelona?
Barcelona necessita ser ella mateixa i no el parc temàtic en què l’han convertit. La Barcelona real és la Barcelona rebel. Aquella que a la ‘Trini’ o a Nou Barris ha aconseguit via segrest línies d’autobusos que arribessin als barris més pobres i perifèrics, semàfors a base de conquestes socials o que ha fet la primera planificació sexual de les dones dels barris obrers. Reclamo la Barcelona de Huertas Claveria, que s’ha fet a sí mateixa.

Què li cal?
Un canvi de model. Barcelona ha d’abandonar el model de Fira. Tinc la sensació que només som figurants d’una ciutat que es comporta com un maltractador de dones. D’una banda sembla encantadora de portes enfora i de l’altra envia els seus joves a una nova onada migratòria. Sóc un exiliat de Barcelona. I no perquè ho vulgui. Formo part d’una generació econòmica que, malgrat tenir formació i haver fet carreres, mai no ha conegut l’estat del benestar ni ha superat el mileurisme, però que li pugen el preu d’anar en metro tres cops en dotze mesos.

Ets periodista, mai no has militat a cap partit. De fet, arribes al Parlament com a independent…
El meu primer pas en la política és a les municipals de 2011, a la llista per Barcelona de la CUP. Fa tres mesos no tenia ni com a hipòtesi que això podria passar. Als 90 havia estat a Joves Comunistes fins que entro a la Universitat Autònoma i conec altes formes d’esquerra autònoma radical, com a l’Alternativa Estel, on em sento més còmode.

La CUP s’identifica com l’enllaç del carrer amb el Parlament. Com es fa aquesta translació?
No representem a ningú, en tot cas hi ha lluites que ens representen. Com les plataformes en contra el fracking, la hipoteca o en favor del feminisme. La nostra funció, tenint en compte que som 3 diputats de 135, és fer d’altaveu de les lluites que hi ha al carrer. D’aquí a quatre anys deixaré l’escó de diputat i tornaré a ser militant de base.

Un dels vostres plantejaments inicials és la limitació de mandats. Pot ser contraproduent?
Sí, ho és. Es tracta de canviar la cultura política i fer-la més profunda. Hi ha un excés de personalització en la política a la qual, en part, han contribuït els mitjans i la seva necessitat de crear caps. És una lògica que cal subvertir. Ara m’ha tocat a mi, però podria estar qualsevol dels meus companys fent la meva tasca, que consisteix a representar al Parlament la veu de tot un col·lectiu.

Quines diferències socials i econòmiques hi ha entre CiU i el PP?
Cap. Al contrari, CiU li ha fet la feina al PP i li ha marcat la fulla de ruta. Són polítics diferents, però gestors de la mateixa crisi. Tots dos amb receptes neoliberals i amb el mateix programa econòmic. Les retallades d’Artur Mas en dos anys han ascendit a 5.500 milions d’euros; les retallades de la Caixa, de la crisi, sense comptar les provisions, són de 7.800 milions.

Abans de l’11-S els anhels independentistes de CiU eren tota una incògnita… Et creus la seva sobtada transició nacional?
La dreta catalana i la dreta espanyola utilitzen la independència per tapar la crisi. Un dels canvis del 25-N és que el sobiranisme gira clarament a l’esquerra. La història dels últims 34 anys del ‘peix al cove’ ens planteja molts dubtes. CiU i PP governen plegats la Diputació de Barcelona. El que cal tenir clar és que si estem on estem no és gràcies a Mas, sinó a la mobilització de la gent. L’autodeterminació és de tots i no es pot fer un patrimoni d’obra de Govern.

Sou equidistants entre ERC i ICV-EUiA? La CUP serà generosa o escèptica amb la resta formacions de l’esquerra?
La CUP ha de ser generosa. Però l’esquerra ha de fer un reset. La llibertat política d’un poble no passa per la partitocràcia, sinó pel carrer. La unitat de les esquerres no és la suma d’ERC amb ICV i la CUP. En aquest país fa dos anys governaven les esquerres i es feien bracons, s’aprovaven les primeres retallades i es gestionava la bombolla immobiliària. Hi ha partits d’esquerres que han governat com les dretes. Nosaltres vam trucar a l’aleshores conseller d’Interior Joan Saura per eliminar les pilotes de goma i no ens va fer ni cas. Si ens hem de trobar, parlem primer de perquè no ens hem trobat fins ara.

Ets del tot crític amb el Tripartit?
Sí. Per suposat que es poden salvar coses, però ens diuen que van fer escoles com si fos una conquesta. Es pengen unes medalles que no són medalles… Els paguem per això! Els hi podem fer molts retrets en matèria social, ambiental, d’aprofundiment democràtic… En 8 anys quant ha canviat el país? Cal una reflexió profunda sobre la debilitat de la democràcia. Avui la democràcia no és el Parlament. Ho són els mercats financers, els lobbys de sempre i els poders fàctics.

Duran i Lleida forma part dels ‘gàngsters amb corbata’ que denunciaves en el debat d’investidura?
Deia l’argentí Juan Gelman que els grans delinqüents tenen la virtut de no estar ni al lloc ni a l’hora del crim. És la tercera sentència condemnatòria a Unió en els últims deu anys per finançament il•legal. Ens confonen lingüísticament. Per tant, et diria que sí, entraria dins d’aquest sac. L’any 2000 va dir que si es demostrava el finançament il•legal del seu partit plegaria. Doncs ha quedat més que demostrat.

Per què no hi ha un càstig en el vot en contra dels corruptes?
Un amic politòleg sempre em diu que la corrupció a les urnes només castiga l’esquerra. El votant de dreta confon el país amb un consell d’administració. Política i mercats responen a una lògica de porta giratòria. El 48% d’ex-ministres del PP i del PSOE estan col•locats en les direccions de les grans empreses espanyoles. És escandalós que la democràcia indulti fonamentalment polítics, banquers i policies.

Que et diu el nas sobre aquesta legislatura?
Estem en un punt clau en què o avancem o retrocedim. En xinès mandarí ‘crisi’ és ‘oportunitat’. Tenim el risc que la crisi segueixi avançant sense aturador o de sortir-nos-en com una societat més lliure, democràtica, equitativa i més culta. Com ens demostra la lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana, tot depèn de nosaltres mateixos.

Versió estesa de l’entrevista, aquí.