Connecta amb nosaltres

Entitats

“Sóc un exiliat de Barcelona”

Publicat

on

Entrevista a David Fernàndez, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP-AE

@molina_jordi / Viu a Ripoll. Ens rep al veí barri de Sants, on treballa a la cooperativa de crèdit Coop57, una feina d’economia alternativa que el realitza però que, com una part dels joves de Barcelona, no li ha permès assumir el cost de viure a la ciutat que s’estima. En David Fernàndez (Barcelona, 1974) és una persona normal. Potser per això desprèn, com la CUP, l’essència de naturalitat de la que totes les formacions es volen contagiar.

David Fernàndez en un dels instants de la conversa amb ZONA SEC

David Fernàndez en un dels instants de la conversa amb ZONA SEC. Firma: Ana Inés fernández

Com veus Barcelona?
Barcelona necessita ser ella mateixa i no el parc temàtic en què l’han convertit. La Barcelona real és la Barcelona rebel. Aquella que a la ‘Trini’ o a Nou Barris ha aconseguit via segrest línies d’autobusos que arribessin als barris més pobres i perifèrics, semàfors a base de conquestes socials o que ha fet la primera planificació sexual de les dones dels barris obrers. Reclamo la Barcelona de Huertas Claveria, que s’ha fet a sí mateixa.

Què li cal?
Un canvi de model. Barcelona ha d’abandonar el model de Fira. Tinc la sensació que només som figurants d’una ciutat que es comporta com un maltractador de dones. D’una banda sembla encantadora de portes enfora i de l’altra envia els seus joves a una nova onada migratòria. Sóc un exiliat de Barcelona. I no perquè ho vulgui. Formo part d’una generació econòmica que, malgrat tenir formació i haver fet carreres, mai no ha conegut l’estat del benestar ni ha superat el mileurisme, però que li pugen el preu d’anar en metro tres cops en dotze mesos.

Ets periodista, mai no has militat a cap partit. De fet, arribes al Parlament com a independent…
El meu primer pas en la política és a les municipals de 2011, a la llista per Barcelona de la CUP. Fa tres mesos no tenia ni com a hipòtesi que això podria passar. Als 90 havia estat a Joves Comunistes fins que entro a la Universitat Autònoma i conec altes formes d’esquerra autònoma radical, com a l’Alternativa Estel, on em sento més còmode.

mini_cupLa CUP s’identifica com l’enllaç del carrer amb el Parlament. Com es fa aquesta translació?
No representem a ningú, en tot cas hi ha lluites que ens representen. Com les plataformes en contra el fracking, la hipoteca o en favor del feminisme. La nostra funció, tenint en compte que som 3 diputats de 135, és fer d’altaveu de les lluites que hi ha al carrer. D’aquí a quatre anys deixaré l’escó de diputat i tornaré a ser militant de base.

Un dels vostres plantejaments inicials és la limitació de mandats. Pot ser contraproduent?
Sí, ho és. Es tracta de canviar la cultura política i fer-la més profunda. Hi ha un excés de personalització en la política a la qual, en part, han contribuït els mitjans i la seva necessitat de crear caps. És una lògica que cal subvertir. Ara m’ha tocat a mi, però podria estar qualsevol dels meus companys fent la meva tasca, que consisteix a representar al Parlament la veu de tot un col·lectiu.

Quines diferències socials i econòmiques hi ha entre CiU i el PP?
Cap. Al contrari, CiU li ha fet la feina al PP i li ha marcat la fulla de ruta. Són polítics diferents, però gestors de la mateixa crisi. Tots dos amb receptes neoliberals i amb el mateix programa econòmic. Les retallades d’Artur Mas en dos anys han ascendit a 5.500 milions d’euros; les retallades de la Caixa, de la crisi, sense comptar les provisions, són de 7.800 milions.

Abans de l’11-S els anhels independentistes de CiU eren tota una incògnita… Et creus la seva sobtada transició nacional?
La dreta catalana i la dreta espanyola utilitzen la independència per tapar la crisi. Un dels canvis del 25-N és que el sobiranisme gira clarament a l’esquerra. La història dels últims 34 anys del ‘peix al cove’ ens planteja molts dubtes. CiU i PP governen plegats la Diputació de Barcelona. El que cal tenir clar és que si estem on estem no és gràcies a Mas, sinó a la mobilització de la gent. L’autodeterminació és de tots i no es pot fer un patrimoni d’obra de Govern.

Sou equidistants entre ERC i ICV-EUiA? La CUP serà generosa o escèptica amb la resta formacions de l’esquerra?
La CUP ha de ser generosa. Però l’esquerra ha de fer un reset. La llibertat política d’un poble no passa per la partitocràcia, sinó pel carrer. La unitat de les esquerres no és la suma d’ERC amb ICV i la CUP. En aquest país fa dos anys governaven les esquerres i es feien bracons, s’aprovaven les primeres retallades i es gestionava la bombolla immobiliària. Hi ha partits d’esquerres que han governat com les dretes. Nosaltres vam trucar a l’aleshores conseller d’Interior Joan Saura per eliminar les pilotes de goma i no ens va fer ni cas. Si ens hem de trobar, parlem primer de perquè no ens hem trobat fins ara.

Ets del tot crític amb el Tripartit?
Sí. Per suposat que es poden salvar coses, però ens diuen que van fer escoles com si fos una conquesta. Es pengen unes medalles que no són medalles… Els paguem per això! Els hi podem fer molts retrets en matèria social, ambiental, d’aprofundiment democràtic… En 8 anys quant ha canviat el país? Cal una reflexió profunda sobre la debilitat de la democràcia. Avui la democràcia no és el Parlament. Ho són els mercats financers, els lobbys de sempre i els poders fàctics.

CUP_2Duran i Lleida forma part dels ‘gàngsters amb corbata’ que denunciaves en el debat d’investidura?
Deia l’argentí Juan Gelman que els grans delinqüents tenen la virtut de no estar ni al lloc ni a l’hora del crim. És la tercera sentència condemnatòria a Unió en els últims deu anys per finançament il•legal. Ens confonen lingüísticament. Per tant, et diria que sí, entraria dins d’aquest sac. L’any 2000 va dir que si es demostrava el finançament il•legal del seu partit plegaria. Doncs ha quedat més que demostrat.

Per què no hi ha un càstig en el vot en contra dels corruptes?
Un amic politòleg sempre em diu que la corrupció a les urnes només castiga l’esquerra. El votant de dreta confon el país amb un consell d’administració. Política i mercats responen a una lògica de porta giratòria. El 48% d’ex-ministres del PP i del PSOE estan col•locats en les direccions de les grans empreses espanyoles. És escandalós que la democràcia indulti fonamentalment polítics, banquers i policies.

Que et diu el nas sobre aquesta legislatura?
Estem en un punt clau en què o avancem o retrocedim. En xinès mandarí ‘crisi’ és ‘oportunitat’. Tenim el risc que la crisi segueixi avançant sense aturador o de sortir-nos-en com una societat més lliure, democràtica, equitativa i més culta. Com ens demostra la lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana, tot depèn de nosaltres mateixos.

 

Versió estesa de l’entrevista, aquí.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.