@4tito4 / Les estèrils respostes de les administracions posen al límit als afectats i afectades, que se les enginyen per combatre uns talls, que tot i garantir el subministrament als usuaris, se segueixen produint

“Banyo les meves filles en un cubell gran amb aigua calenta” o “quan se’n van a dormir les nenes, apaguem tots els llums”. Així és com explica Samira Chahid que viu per estalviar energia i evitar factures elevades que no podria pagar o, per exemple, Juana demana ajuda als veïns per tenir electricitat, ja que li tallen per impagaments i “també l’aigua”, afegeix. Contrasta amb el que afirmen des de Serveis Socials del Poble-sec, “treballem per evitar-ho” i és que si un usuari arriba al centre amb un avís de tall, gràcies al conveni amb diferents companyies de serveis, com argumenten, se’ls garanteix el subministrament mentre estudien una solució, que gira entorn als quinze dies. Per això, consideren que casos així són “excepcionals”. Juana fa més d’un any que no treballa, no rep cap ajuda econòmica i està a l’espera de rebre l’alta mèdica per una operació. Comparteix pis amb una noia, que tampoc té feina. Viu al Poble-sec des de fa una dotzena d’anys i ja li han tallat la llum dues vegades “i un cop va ser a l’hivern”, exclama.

Són dos casos dels molts que es produeixen al barri i que evidencien una problemàtica creixent. “Han augmentat”, subratllen des de Serveis Socials, fet que confirmen des de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, una plataforma que batalla contra aquest fenomen, i que ho corrobora amb la creixent assistència de gent a les trobades quinzenals a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Solucions inefectives
L’única resposta política, fins a la data, a banda d’un paquet de 10 milions d’euros en els pressupostos del 2015, ha estat ajornar els pagaments de les factures durant els mesos d’hivern (de novembre a març) en un decret llei, elaborat el desembre del 2013, de la Generalitat de Catalunya, que el Govern espanyol va impugnar-lo per envair competències estatals en matèria d’energia. “Quan pagues tot el que deus, no et queda pràcticament res i tornem a estar igual”, critica Juana. Per a la membre de l’Aliança, Maria Campuzano, això demostra la “poca voluntat política”.

L’ONG Bona Voluntat en Acció reben gent amb aquesta problemàtica, derivats de Serveis Socials, tot i no ser el seu pla d’actuació. L’únic que poden fer, com expliquen, és “tramitar” l’ajornament del pagament i treballar per a que els ciutadans no es quedIn sense llum, aigua i gas a les seves llars.

ILP en camí
Per tal de fer front aquesta problemàtica des de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals i altres moviments socials estan recollint firmes per endegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en aquest àmbit. El passat mes d’octubre va ser admesa a tràmit i esperen que en breu arribi al Parlament de Catalunya. Això ha comportat reunions prèvies amb les diferents formacions polítiques i la membre de l’Aliança, Maria Campuzano, reconeix “predisposició” de totes elles, excepte la del Partit Popular que “s’hi ha negat”, matisa. Les mesures que proposa aquesta ILP són, que no es produeixin talls de llum, aigua o gas i garantir l’accés aquests serveis bàsics. La intervenció de serveis socials per evitar els talls del subministrament i, per últim, contribució i implicació de les companyies amb aquesta problemàtica, mitjançant acords amb l’administració, ja siguin establint descomptes o aportant recursos econòmics. Campuzano assegura que s’arribarà i “passarem” les 50.000 signatures, el tall que marca la llei per a que la proposta pugui avançar i debatre’s a la cambra catalana.