Connecta amb nosaltres

Societat

Surt Asens, Entra Pérez

Publicat

on

Després d’un any com a regidor del districte, Jaume Asens deixa pas a Laura Pérez, també del grup Barcelona en Comú.

@pruna_ana / Fa tot just un any des que el 24 de maig de 2015 més de 21.000 persones de Sants-Montjuïc van apostar per Barcelona en Comú a l’hora de triar representant del districte. Advocat proper a col·lectius assemblearis com el de Can Vies,  el nou regidor, Jaume Asens assumia també la Tercera Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Ara, amb la recent anunciada entrada del PSC al govern municipal, Asens mantindrà la Tinença d’Alcaldia però  serà la fins ara regidora de Les Corts, Laura Pérez, qui ocuparà el càrrec de regidora del districte. A més, l’àmbit de cultura, fins ara a mans de BComú, passarà a ser competència del segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni. D’aquesta manera, el partit socialista gestionarà tres dels districtes de la ciutat: l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià i l’Ajuntament de Barcelona comptarà ara amb 15 enlloc d’11 regidors, encara lluny, però, de la majoria de 21.  L’acord es tancarà tan bon punt les militàncies de BComú l’aprovin durant els propers dies.

Laura Pérez 147 (3)

Laura Pérez al costat d’Ada Colau / Ajt Bcn

Els reptes de Laura Pérez al districte

La majoria de col·lectius del districte, així com els diferents representants dels partits de la oposició, coincideixen en que el ja exregidor Jaume Asens sovint ha brillat per la seva absència a l’hora de trepitjar carrer i trobar-se amb ells. “Es parla molt de proximitat però es fa difícil poder quedar amb el regidor ja que no té espai a la seva agenda” diu Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, i afegeix que “les coses no funcionen només amb bones intencions”. De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, diu que sembla que tots els projectes del barri estiguin aturats: “L’economia no pot estar aturada i les terrasses no poden estar en un moment d’incertesa com el que vivim. Estem estancats i el comerç de proximitat se’n ressent”, lamenta. Tort creu que és prioritari reprendre projectes com la reforma del Paral·lel, el Pla d’usos de Paral·lel i el Poble-sec o l’ordenança singular del carrer Blai.

Des de la plataforma Som Paral·lel veuen amb bons ulls “el compromís i la posada en pràctica de la restricció horària de les terrasses a Blai i Blesa” però també insten la nova regidora a fer un Pla d’usos del Paral·lel “que tingui en compte el veïnat” i que “es comprometi amb la cultura de proximitat”. Amb ells coincideix la Coordinadora d’Entitats del barri, amb Josep Guzmán al capdavant, a l’hora de demanar una gestió comunitària del Teatre Arnau i el Palau de la Premsa. “A més, diu Guzmán, de dinamitzar el Parc de les Tres Xemeneies i crear un centre cívic per la zona de la França Xica, que no té cap equipament municipal projectat”. No obstant, Guzmán afegeix que, durant aquest primer any, la Coordinadora ha pogut comptar amb Asens sempre que ho ha necessitat.

Polítiques socials i convivència

Si algun tema requereix certa urgència tant al Poble-sec com a la resta de barris del districte, és el de les necessitats socials. Si bé l’equip d’Asens ha començat a treballar amb beques menjador per pal·liar una de les grans xacres com és la pobresa infantil, o amb nous plans d’ocupació i habitatge social, encara hi ha molta feina per endavant per aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns del districte, amb uns alarmants índex de pobresa i de pobresa energètica. La nova regidora haurà de seguir treballant per evitar els desnonaments, un tema en el qual Asens ha estat especialment implicat, intensificar el programa Salut als Barris, prevenir les desigualtats de gènere i seguir combatent la violència masclista.

D’altra banda, la massificació del turisme és l’altre gran tema a debat sobretot pel que fa al Poble-sec. Els espais públics més saturats, com són el carrer Blai o la plaça de les Navas, requereixen una solució que passi per la diversificació del comerç del barri per a què aquest no depengui només del turisme. Caldrà així mateix trobar la  fórmula que garanteixi el descans veïnal i la convivència: un dels reptes més importants de la nova regidora. Tots aquests aspectes requereixen atenció urgent però n’hi ha d’altres que no s’han de deixar de banda com són la gestió cívica d’equipaments del barri i la creació d’altres com un poliesportiu pels veïns del Poble-sec, la millora de la mobilitat dels diferents barris del districte, el desenvolupament del Pla de salut comunitària o la definició del nou Paral·lel.

Jaume Asens 147 (3)

Jaume Asens, regidor sortint / Ajt Bcn

Participació o estancament? BComú aposta per un model participatiu que no convenç a tothom

Un dels principals propòsits de la regidoria del districte era apostar per la participació real i eficaç dels veïns i col·lectius dels barris a l’hora de decidir el futur de temes tan polèmics com la reforma del Paral·lel –aturada i pendent de debat des de fa més de mig any– que, a ulls del govern, ha de conciliar els diferents punts de vista dels veïns en el marc de l’Espai de Treball Compartit abans de tornar a engegar màquines.

No obstant, la fórmula de procés participatiu per la qual aposta el partit, sovint presenta deficiències i fa que temes candents com el Pla d’usos del Poble-sec i el Paral·lel, o el Pla d’Actuació Municipal i de Districtes segueixin a l’espera de ser acabats de definir. “Voldríem que tots els projectes que es van començar que s’impulsen dins de processos participatius es tirin cap endavant”, indica Manel Tort. “Es parla de Participació però els processos que se segueixen són els mateixos de sempre, amb l’agreujant  que s’inicien sobre qüestions que ja s’havien acordat” afegeix Jordi Clausell.

QUI ÉS  LAURA PÉREZ

La nova regidora de Sants-Montjuïc ocupava fins ara la regidoria del districte de Les Corts i és també regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Nascuda a Barcelona el 1982, Pérez té estudis de periodisme i Cooperació Internacional al Desenvolupament, a més d’un postgrau i un màster en Estudis de Gènere. Molt vinculada a l’aposta del govern de Colau per les polítiques de gènere, ha treballat a Llatinoamèrica en estratègies del desenvolupament, municipalisme i drets econòmics i polítics de les dones, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Laura Pérez és, al seu temps, l’única representant de Podem a l’executiu de Colau

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024