Connecta amb nosaltres

Societat

Surt Asens, Entra Pérez

Publicat

on

Després d’un any com a regidor del districte, Jaume Asens deixa pas a Laura Pérez, també del grup Barcelona en Comú.

@pruna_ana / Fa tot just un any des que el 24 de maig de 2015 més de 21.000 persones de Sants-Montjuïc van apostar per Barcelona en Comú a l’hora de triar representant del districte. Advocat proper a col·lectius assemblearis com el de Can Vies,  el nou regidor, Jaume Asens assumia també la Tercera Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Ara, amb la recent anunciada entrada del PSC al govern municipal, Asens mantindrà la Tinença d’Alcaldia però  serà la fins ara regidora de Les Corts, Laura Pérez, qui ocuparà el càrrec de regidora del districte. A més, l’àmbit de cultura, fins ara a mans de BComú, passarà a ser competència del segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni. D’aquesta manera, el partit socialista gestionarà tres dels districtes de la ciutat: l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià i l’Ajuntament de Barcelona comptarà ara amb 15 enlloc d’11 regidors, encara lluny, però, de la majoria de 21.  L’acord es tancarà tan bon punt les militàncies de BComú l’aprovin durant els propers dies.

Laura Pérez 147 (3)

Laura Pérez al costat d’Ada Colau / Ajt Bcn

Els reptes de Laura Pérez al districte

La majoria de col·lectius del districte, així com els diferents representants dels partits de la oposició, coincideixen en que el ja exregidor Jaume Asens sovint ha brillat per la seva absència a l’hora de trepitjar carrer i trobar-se amb ells. “Es parla molt de proximitat però es fa difícil poder quedar amb el regidor ja que no té espai a la seva agenda” diu Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, i afegeix que “les coses no funcionen només amb bones intencions”. De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, diu que sembla que tots els projectes del barri estiguin aturats: “L’economia no pot estar aturada i les terrasses no poden estar en un moment d’incertesa com el que vivim. Estem estancats i el comerç de proximitat se’n ressent”, lamenta. Tort creu que és prioritari reprendre projectes com la reforma del Paral·lel, el Pla d’usos de Paral·lel i el Poble-sec o l’ordenança singular del carrer Blai.

Des de la plataforma Som Paral·lel veuen amb bons ulls “el compromís i la posada en pràctica de la restricció horària de les terrasses a Blai i Blesa” però també insten la nova regidora a fer un Pla d’usos del Paral·lel “que tingui en compte el veïnat” i que “es comprometi amb la cultura de proximitat”. Amb ells coincideix la Coordinadora d’Entitats del barri, amb Josep Guzmán al capdavant, a l’hora de demanar una gestió comunitària del Teatre Arnau i el Palau de la Premsa. “A més, diu Guzmán, de dinamitzar el Parc de les Tres Xemeneies i crear un centre cívic per la zona de la França Xica, que no té cap equipament municipal projectat”. No obstant, Guzmán afegeix que, durant aquest primer any, la Coordinadora ha pogut comptar amb Asens sempre que ho ha necessitat.

Polítiques socials i convivència

Si algun tema requereix certa urgència tant al Poble-sec com a la resta de barris del districte, és el de les necessitats socials. Si bé l’equip d’Asens ha començat a treballar amb beques menjador per pal·liar una de les grans xacres com és la pobresa infantil, o amb nous plans d’ocupació i habitatge social, encara hi ha molta feina per endavant per aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns del districte, amb uns alarmants índex de pobresa i de pobresa energètica. La nova regidora haurà de seguir treballant per evitar els desnonaments, un tema en el qual Asens ha estat especialment implicat, intensificar el programa Salut als Barris, prevenir les desigualtats de gènere i seguir combatent la violència masclista.

D’altra banda, la massificació del turisme és l’altre gran tema a debat sobretot pel que fa al Poble-sec. Els espais públics més saturats, com són el carrer Blai o la plaça de les Navas, requereixen una solució que passi per la diversificació del comerç del barri per a què aquest no depengui només del turisme. Caldrà així mateix trobar la  fórmula que garanteixi el descans veïnal i la convivència: un dels reptes més importants de la nova regidora. Tots aquests aspectes requereixen atenció urgent però n’hi ha d’altres que no s’han de deixar de banda com són la gestió cívica d’equipaments del barri i la creació d’altres com un poliesportiu pels veïns del Poble-sec, la millora de la mobilitat dels diferents barris del districte, el desenvolupament del Pla de salut comunitària o la definició del nou Paral·lel.

Jaume Asens 147 (3)

Jaume Asens, regidor sortint / Ajt Bcn

Participació o estancament? BComú aposta per un model participatiu que no convenç a tothom

Un dels principals propòsits de la regidoria del districte era apostar per la participació real i eficaç dels veïns i col·lectius dels barris a l’hora de decidir el futur de temes tan polèmics com la reforma del Paral·lel –aturada i pendent de debat des de fa més de mig any– que, a ulls del govern, ha de conciliar els diferents punts de vista dels veïns en el marc de l’Espai de Treball Compartit abans de tornar a engegar màquines.

No obstant, la fórmula de procés participatiu per la qual aposta el partit, sovint presenta deficiències i fa que temes candents com el Pla d’usos del Poble-sec i el Paral·lel, o el Pla d’Actuació Municipal i de Districtes segueixin a l’espera de ser acabats de definir. “Voldríem que tots els projectes que es van començar que s’impulsen dins de processos participatius es tirin cap endavant”, indica Manel Tort. “Es parla de Participació però els processos que se segueixen són els mateixos de sempre, amb l’agreujant  que s’inicien sobre qüestions que ja s’havien acordat” afegeix Jordi Clausell.

QUI ÉS  LAURA PÉREZ

La nova regidora de Sants-Montjuïc ocupava fins ara la regidoria del districte de Les Corts i és també regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Nascuda a Barcelona el 1982, Pérez té estudis de periodisme i Cooperació Internacional al Desenvolupament, a més d’un postgrau i un màster en Estudis de Gènere. Molt vinculada a l’aposta del govern de Colau per les polítiques de gènere, ha treballat a Llatinoamèrica en estratègies del desenvolupament, municipalisme i drets econòmics i polítics de les dones, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Laura Pérez és, al seu temps, l’única representant de Podem a l’executiu de Colau

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024