Connecta amb nosaltres

Societat

Open camp: Benvinguts al futur!

Publicat

on

@pruna_ana / El 1992 l’anella olímpica de Barcelona acollia uns jocs olímpics que van suposar un abans i un després per a la ciutat. Gairebé 25 anys més tard, en aquest mateix espai  format per 32 hectàrees, s’obren les portes d’un projecte ambiciós que ha volgut aprofitar la infraestructura i equipaments esportius ja existents a Montjuïc per crear el primer parc temàtic dedicat als esports: “No hem construït de nou ni hem destrossat més la muntanya. Hem aprofitat les instal·lacions que ja hi eren i l’espai que fins ara estava tancat i barrat”, explica Paco Medina, el director general del projecte.

Com acostuma a passar quan ens trobem davant de projectes d’aquesta magnitud, la iniciativa compta amb nombrosos defensors, que consideren que l’Open Camp significarà una oportunitat única per aprofitar un espai emblemàtic i que, a més, potenciarà econòmicament els barris del districte de Sants Montjuïc. Però tampoc falten els detractors que veuen alguns perills en la privatització d’aquesta zona de la muntanya de Montjuïc. La plataforma veïnal Som Paral·lel al·lega que “les instal·lacions de la zona s’haurien d’aprofitar per fer-ne un ús comunitari enlloc de privat” i creuen que la muntanya “ofereix moltes més possibilitats més enllà d’un parc temàtic”.

Una de les experiències més aclamades / Open Camp

Una de les experiències més aclamades / Open Camp

Barcelona, la ciutat idònia

Feia 5 anys que els seus promotors estaven gestant el projecte i havien recorregut mig món abans de decidir-se per la capital catalana. “L’esport és el major entreteniment del món i Open Camp ha despertat l’interès de moltes ciutats. Però el millor lloc on podíem instal·lar-lo era a Barcelona”, diu Paco Medina. L’anell olímpic de la ciutat està molt ben conservat i la zona de l’estadi actualment només acollia esdeveniments puntuals (aquest any dos concerts de Coldplay i l’espectacle de vehicles Monster Jam), que d’ara endavant no s’eliminen sinó que conviuran amb les activitats d’Open Camp.

El parc, que obrirà les seves portes el proper 16 de juny, oferirà als seus visitants l’oportunitat d’experimentar en primera persona diverses atraccions esportives i convertir-se durant una estona en els seus ídols. Tot a través de la més moderna tecnologia: hi haurà pantalles per tot arreu i els participants podran registrar i comparar els seus resultats a través d’una aplicació de mòbil. Cada atracció es podrà gaudir durant un minut, el minut de glòria, però Medina assegura que “l’experiència serà totalment individualitzada” i que “es podrà repetir tants cops com es desitgi”. Les activitats es trobaran a l’Estadi Olímpic i també a la pista de hoquei, el camp de beisbol i la torre Calatrava. Els promotors també volen incloure el Palau Sant Jordi i les instal·lacions de l’INEFC a partir de l’any que ve.

Benefici o perjudici per a Montjuïc?

Open Camp no tancarà Montjuïc. Medina insisteix en que es tractarà d’un “parc temàtic obert” i que “els espais púbics ho seguiran sent”, obrint fins i tot espais de la zona que fins al moment eren inaccessibles. Els visitants pagaran una entrada –els preus oscil·len entre els 17 i els 28 euros– i obtindran una polsera magnètica per poder entrar a les diferents instal·lacions, que es trobaran dins i fora del recinte esportiu. Els organitzadors del projecte esperen arribar, el primer any, als 1.4 milions de visitants durant els 230 dies a l’any que el parc romandrà obert: de dilluns a diumenge els mesos d’estiu i de divendres a diumenge durant la resta de l’any. Un horari que, per a Som Paral·lel, confirma que es tracta “d’un procés de museïtzació de la muntanya que pretén encara explotar el model de turisme cultural del espectacle, un model que la mateixa ciutat demana aturar, repensar i reflexionar entre diverses veus”, diuen. De la seva banda, els organitzadors asseguren que es tracta d’un projecte que generarà impacte al districte des del primer dia: “Tot el que adquirim ho comprem a la zona” i afegeixen que volen “mantenir una interacció continua amb el teixit associatiu del barri”. Davant d’aquesta darrera afirmació, Som Paral·lel explica que encara ningú ha contactat amb ells i posen en dubte que realment existeixi aquesta voluntat d’interacció.

La pista de bàsquet d'Open Camp / Open Camp

La pista de bàsquet d’Open Camp / Open Camp

El projecte, que no compta amb cap subvenció pública, farà una inversió inicial d’uns 20 milions d’euros en millores, sistemes, personal o publicitat i preveu facturar 23 milions el primer any. Per assimilar les despeses, ha permès entrar a diversos socis però el Gabinet Gaudí, propietat del director del parc Paco Medina, es manté com a soci majoritari amb el 52% de les participacions. El parc compta també amb una important font d’ingressos com són els restaurants que hi haurà a la zona i les botigues d’esport i complements tecnològics. Pel que fa a la creació de treball, Open Camp ha contractat fins al moment a 505 persones, repartides entre les oficines i el parc de manera directa. Els 270 treballadors del parc, que han estat seleccionats a través de Barcelona Activa, són majoritàriament joves entre 18 i 29 anys que fins ara estaven sense ocupació.

Jaume Collboni amb el director del parc i els seus treballadors / Open Camp

Jaume Collboni amb el director del parc i els seus treballadors / Open Camp

Les experiències més espectaculars

A Open camp es podran trobar al voltant de 36 disciplines diferents, a més dels museus i les exposicions relacionades amb el món dels esports. Una de les atraccions més aclamades és Open 360, el simulador d’entrenament de futbol més avançat del moment, format per una màquina que llança pilotes i el jugador les ha de xutar a porteries i punts que apareixen virtualment al seu voltant. O l’Open Goool, on els participants poden posar-se a la pell dels periodistes esportius narrant en un minut algun dels millors gols de la història del futbol. També cal destacar l’Open Football, que recrea les accions d’un partit de futbol real amb so i ambient personalitzat, així com l’Open Basket, Hockey o Baseball, entre moltes altres atraccions. Una d’elles (Open Chair) està dedicada a l’esport paralímpic i consisteix en la recreació d’una carrera de 60 metres en cadira de rodes. A més de tot això, el visitant podrà triar altres experiències, com una revisió mèdica o un massatge esportiu. Un altre dels plats forts serà la festa de cloenda, que se celebrarà amb tots els honors cada vespre a l’Estadi.

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024