Connecta amb nosaltres

Entitats

Sergi Amposta: “El conflicte entre veïns i els sense sostre és una espina clavada”

Publicat

on

@4tito4 / Després de gairebé cinc anys el intendent de la Guàrdia Urbana del Districte Sants-Montjuïc se’n va al d’Horta-Guinardó. Forma part d’un procés de reorganització del cos impulsat pel govern d’Ada Colau. Sergi Amposta (Barcelona, 1966) esbufega quan recorda aquest temps i calcula que el Poble-sec s’emportava un 30% de la dedicació de la policia. De les drogues a les molèsties originades pels pisos turístics, passant per l’ocupació de l’espai públic i la transformació de Blai són, per a ell, l’evolució de les problemàtiques viscudes al barri. Porta més d’un quart de segle al cos i defensa la feina mani qui mani a Plaça Sant Jaume.

Va arribar amb una operació policial contra la droga a Blai i se’n va amb una altra contra la salut pública. És una mostra de l’evolució delictiva al Poble-sec?

Podria ser un bon fil d’aquests cinc anys. Quan vaig arribar sí que hi havia una mica de problema amb el consum de drogues al carrer i n’hi havia algun punt, de fet vam identificar diversos pisos en aquella operació a Blai. Aquest problema ha anat a menys, actualment en queda alguna cosa com el petit tràfic. El barri ha evolucionat i s’ha passat a situacions de persones als espais públics o un ús intensiu de les places que generen conflictes de convivència. Tot això ja hi era, però no hem acabat de resoldre-ho. Hi hem treballat molt en aquest aspecte i potser és una de les espines que m’han quedat al Districte Sants-Montjuïc i al Poble-sec.

Ho diu per les Hortes de Sant Bertran?

És complicat, perquè hi ha una estada permanent de persones sense sostre que distorsiona la vida dels veïns d’aquella zona. Hem treballat amb Serveis Socials i s’ha fet alguna actuació com la instal·lació de pedres, que va causar tan rebombori. Sincerament, no ens agrada, perquè dóna la sensació que s’està traslladant la problemàtica a un altre lloc i el que s’ha de fer és trobar solucions. Però és difícil, són gent sense recursos i sempre hem demanat ajudar a l’Ajuntament per a que s’impliqui més. Hi va haver la iniciativa en la que van fer un taller d’inserció de jardineria, però tot i que s’ha reduït una mica, és una tema que segueix estant present.

Té la percepció que ha crescut la presència de persones que viuen al carrer?

No, diria que s’han mantingut. Per exemple, quan vaig entrar, n’hi havia a la plaça del Setge o a la dels Ocellets. En els dos casos s’ha reduït bastant, però en queden, a banda de les Hortes de Sant Bertran, als voltants del Palau d’Esports. És un tema complicat i Serveis Socials hi treballa cada dia.

Com ha viscut i treballat davant el canvi experimentat al carrer Blai?

Ha anat evolucionant i s’ha convertit, com diuen molts veïns, en un monocultiu. Això genera preocupació: molta gent concentrada en un mateix espai. S’ha fet un pla d’usos quan el carrer ja estava molt dens. Hi ha hagut molta feina, no només nosaltres, des del Districte també. Estem molt a sobre, controlant les quatre taules i si no és així ho denunciem, a més també estem en contacte amb els veïns que ens informen. Però no només és Blai, també Nou de la Rambla, el Paral·lel, tot plegat és una zona d’oci.

Molts veïns critiquen que quan truquen a la Guàrdia Urbana per soroll o molèsties, especialment de pisos turístics, o no venen o ho fan tard.

Sí, és cert. Això és perquè s’està atenent un altre servei. Però les trucades que no són ateses no es perden. L’inspector del Districte té l’encàrrec d’analitzar-les i detectar les situacions que són per pisos turístics, soroll, un local que és problemàtic i abans no ho era i denúncies en aquesta línea. Això permet configurar una base d’informació que s’aborda en una taula en la que es decideix fer front aquest tipus de problemàtica.

Les trucades per molèsties pisos turístics no ateses permeten configurar una base d’informació

I si es fa més d’una trucada?

Pot ser que una patrulla no hi pugui anar en aquell moment. La trucada queda registrada, es pregunta si és per pis turístic i en posterioritat fem inspeccions. N’hem fet moltíssimes. Cada vegada que hi ha un tema de pis turístic, obrim expedient i ho passem al Districte, el que passa és que és un procés que porta temps. Però entenc que la intervenció no soluciona la molèstia en aquell precís moment. Però t’haig de dir que els pisos turístics són una prioritat de la Guàrdia Urbana. De totes maneres, en el moment que passen de tres trucades, salta una alarma i alguna actuació fem.

sergi-amposta-2

Sergi Amposta, intendent de la guàrdia urbana del districte / Albert Hernández

El Districte és el tercer, després de Ciutat Vella i l’Eixample, en fets delictius, tot i que les xifres han millorat. A què ho atribueix?

Bàsicament, perquè hi ha focus d’atracció turística, a la zona de Montjuïc; el fet de ser frontera amb Ciutat Vella, i que és punt de comunicació important com l’Estació de Sants i plaça Espanya. Es tracten de furts i des de Mossos dediquen infinitats de recursos a combatre-ho. Des de la Guàrdia Urbana es va impulsar el grup de delinqüència urbana, que són sis agents amb un comandament que es dediquen exclusivament a evitar-los.

La reorganització de la Guàrdia Urbana està centrada “en la proximitat, la transparència i el territori”. No són característiques ja implícites al cos?

Per definició tots els nostres agents fan proximitat, interactuem amb el ciutadà i hi estem en contacte. Ara s’ha de desenvolupar d’una altra manera, perquè els temps canvien. Potser les necessitats acaben sent les mateixes. Hem de donar més coneixement a les actuacions que fem com per exemple el que comentava dels pisos turístics, que el veí no sap. S’han d’anar incorporant noves maneres de comunicar-nos per arribar als joves. Ens hem de desplegar de manera que hem de fer ús de les multiplataformes que tenim a l’abast.

L’arribada de Colau i el seu equip al govern ha portat algunes tensions amb el cos. Així almenys s’ha traslladat des dels mitjans. Ha estat tal la tensió com s’ha dit?

Ho he viscut des de dintre i era més un comentari. No hi havia aquesta tensió que traslladaven els mitjans de comunicació. Se sortia a treballar com sempre, com ho fèiem quan al govern hi havia socialistes o convergents. Sí que és cert que potser hi han hagut unitats que certes decisions els han afectat més al seu treball diari. Del que et puc dir des de districtes, el meu àmbit, era un comentari. Res més.

Algun consell pel seu successor José Àngel Burrell?

Que trepitgi carrer i vegi la gran activitat que hi ha al Districte, que sigui conscient de tot el moviment cultural, associatiu i comerciant. Sobretot control de l’espai públic i de l’oci, el treball amb els veïns… de totes maneres, ja ho sap tot això.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024