@4tito4 / Després de gairebé cinc anys el intendent de la Guàrdia Urbana del Districte Sants-Montjuïc se’n va al d’Horta-Guinardó. Forma part d’un procés de reorganització del cos impulsat pel govern d’Ada Colau. Sergi Amposta (Barcelona, 1966) esbufega quan recorda aquest temps i calcula que el Poble-sec s’emportava un 30% de la dedicació de la policia. De les drogues a les molèsties originades pels pisos turístics, passant per l’ocupació de l’espai públic i la transformació de Blai són, per a ell, l’evolució de les problemàtiques viscudes al barri. Porta més d’un quart de segle al cos i defensa la feina mani qui mani a Plaça Sant Jaume.
Va arribar amb una operació policial contra la droga a Blai i se’n va amb una altra contra la salut pública. És una mostra de l’evolució delictiva al Poble-sec?
Podria ser un bon fil d’aquests cinc anys. Quan vaig arribar sí que hi havia una mica de problema amb el consum de drogues al carrer i n’hi havia algun punt, de fet vam identificar diversos pisos en aquella operació a Blai. Aquest problema ha anat a menys, actualment en queda alguna cosa com el petit tràfic. El barri ha evolucionat i s’ha passat a situacions de persones als espais públics o un ús intensiu de les places que generen conflictes de convivència. Tot això ja hi era, però no hem acabat de resoldre-ho. Hi hem treballat molt en aquest aspecte i potser és una de les espines que m’han quedat al Districte Sants-Montjuïc i al Poble-sec.
Ho diu per les Hortes de Sant Bertran?
És complicat, perquè hi ha una estada permanent de persones sense sostre que distorsiona la vida dels veïns d’aquella zona. Hem treballat amb Serveis Socials i s’ha fet alguna actuació com la instal·lació de pedres, que va causar tan rebombori. Sincerament, no ens agrada, perquè dóna la sensació que s’està traslladant la problemàtica a un altre lloc i el que s’ha de fer és trobar solucions. Però és difícil, són gent sense recursos i sempre hem demanat ajudar a l’Ajuntament per a que s’impliqui més. Hi va haver la iniciativa en la que van fer un taller d’inserció de jardineria, però tot i que s’ha reduït una mica, és una tema que segueix estant present.
Té la percepció que ha crescut la presència de persones que viuen al carrer?
No, diria que s’han mantingut. Per exemple, quan vaig entrar, n’hi havia a la plaça del Setge o a la dels Ocellets. En els dos casos s’ha reduït bastant, però en queden, a banda de les Hortes de Sant Bertran, als voltants del Palau d’Esports. És un tema complicat i Serveis Socials hi treballa cada dia.
Com ha viscut i treballat davant el canvi experimentat al carrer Blai?
Ha anat evolucionant i s’ha convertit, com diuen molts veïns, en un monocultiu. Això genera preocupació: molta gent concentrada en un mateix espai. S’ha fet un pla d’usos quan el carrer ja estava molt dens. Hi ha hagut molta feina, no només nosaltres, des del Districte també. Estem molt a sobre, controlant les quatre taules i si no és així ho denunciem, a més també estem en contacte amb els veïns que ens informen. Però no només és Blai, també Nou de la Rambla, el Paral·lel, tot plegat és una zona d’oci.
Molts veïns critiquen que quan truquen a la Guàrdia Urbana per soroll o molèsties, especialment de pisos turístics, o no venen o ho fan tard.
Sí, és cert. Això és perquè s’està atenent un altre servei. Però les trucades que no són ateses no es perden. L’inspector del Districte té l’encàrrec d’analitzar-les i detectar les situacions que són per pisos turístics, soroll, un local que és problemàtic i abans no ho era i denúncies en aquesta línea. Això permet configurar una base d’informació que s’aborda en una taula en la que es decideix fer front aquest tipus de problemàtica.
Les trucades per molèsties pisos turístics no ateses permeten configurar una base d’informació
I si es fa més d’una trucada?
Pot ser que una patrulla no hi pugui anar en aquell moment. La trucada queda registrada, es pregunta si és per pis turístic i en posterioritat fem inspeccions. N’hem fet moltíssimes. Cada vegada que hi ha un tema de pis turístic, obrim expedient i ho passem al Districte, el que passa és que és un procés que porta temps. Però entenc que la intervenció no soluciona la molèstia en aquell precís moment. Però t’haig de dir que els pisos turístics són una prioritat de la Guàrdia Urbana. De totes maneres, en el moment que passen de tres trucades, salta una alarma i alguna actuació fem.
Sergi Amposta, intendent de la guàrdia urbana del districte / Albert Hernández
El Districte és el tercer, després de Ciutat Vella i l’Eixample, en fets delictius, tot i que les xifres han millorat. A què ho atribueix?
Bàsicament, perquè hi ha focus d’atracció turística, a la zona de Montjuïc; el fet de ser frontera amb Ciutat Vella, i que és punt de comunicació important com l’Estació de Sants i plaça Espanya. Es tracten de furts i des de Mossos dediquen infinitats de recursos a combatre-ho. Des de la Guàrdia Urbana es va impulsar el grup de delinqüència urbana, que són sis agents amb un comandament que es dediquen exclusivament a evitar-los.
La reorganització de la Guàrdia Urbana està centrada “en la proximitat, la transparència i el territori”. No són característiques ja implícites al cos?
Per definició tots els nostres agents fan proximitat, interactuem amb el ciutadà i hi estem en contacte. Ara s’ha de desenvolupar d’una altra manera, perquè els temps canvien. Potser les necessitats acaben sent les mateixes. Hem de donar més coneixement a les actuacions que fem com per exemple el que comentava dels pisos turístics, que el veí no sap. S’han d’anar incorporant noves maneres de comunicar-nos per arribar als joves. Ens hem de desplegar de manera que hem de fer ús de les multiplataformes que tenim a l’abast.
L’arribada de Colau i el seu equip al govern ha portat algunes tensions amb el cos. Així almenys s’ha traslladat des dels mitjans. Ha estat tal la tensió com s’ha dit?
Ho he viscut des de dintre i era més un comentari. No hi havia aquesta tensió que traslladaven els mitjans de comunicació. Se sortia a treballar com sempre, com ho fèiem quan al govern hi havia socialistes o convergents. Sí que és cert que potser hi han hagut unitats que certes decisions els han afectat més al seu treball diari. Del que et puc dir des de districtes, el meu àmbit, era un comentari. Res més.
Algun consell pel seu successor José Àngel Burrell?
Que trepitgi carrer i vegi la gran activitat que hi ha al Districte, que sigui conscient de tot el moviment cultural, associatiu i comerciant. Sobretot control de l’espai públic i de l’oci, el treball amb els veïns… de totes maneres, ja ho sap tot això.