@pruna_ana / Els 30.000 m2 de l’edifici de l’antiga seu d’Endesa estan desaprofitats en un barri faltat d’equipaments. Els veïns denuncien problemes de convivència a la plaça de les Tres Xemeneies, tot i que la incorporació del Mercat de la Terra ha dinamitzat la zona.

Els voltants de l’antiga seu d’Endesa es troben avui en un estat de deixadesa i abandonament / Anna Pruna

Una zona complicada

Les tres imponents xemeneies que avui són símbol del Poble-sec, pertanyien en el seu moment al Grup de Mata, el conjunt de fàbriques que després rebria el nom de La Canadenca. Les xemeneies són l’última mostra d’aquella Barcelona industrial on s’hi aixecaven desenes de torres de fum. En aquella zona s’hi va construir la seu d’Endesa: avui un immens edifici abandonat on cada nit una desena de persones sense sostre s’arreceren, envoltats de la brutícia i els problemes de convivència que comporta la seva ubicació estratègica al costat d’una de les principals zones d’oci nocturn. Malgrat el rentat de cara que s’està fent a la zona des de fa anys molts veïns encara denuncien problemes a la zona: “Els pares es queixen pel consum de cànnabis al zona” diu Màxim Montori, vocal d’urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del barri, qui afegeix que iniciatives com la del Mercat “ajuden a millorar l’espai” però que el que millor ha funcionat és el poliesportiu de les Tres Xemeneies.  Des del Districte asseguren que treballen per la dinamització del parc amb activitats com l’esmentat Mercat Setmanal de la Terra o el projecte d’art urbà Rebobinart. Per al president de la Coordinadora, Josep Guzmán, l’edifici buit de l’antiga seu d’Endesa suposa “molts metres quadrats desaprofitats” i lamenta que la zona “s’està degradant progressivament”.

Pla d’equipaments en marxa

La Consellera del Districte, Carolina López, diu que els veïns pregunten constantment per aquest edifici abandonat “perquè al barri hi ha una mancança molt gran de sol públic, d’equipaments per a les entitats i d’habitatge social” però, segons assegura, el principal problema amb l’edifici és que està qualificat de serveis tècnics i canviar la seva qualificació “comportaria diversos problemes”. No obstant, López afegeix que “per part de l’Ajuntament hi ha interès d’arribar a un acord per adquirir aquest espai”. Des del Districte han fet un estudi “de les necessitats d’equipaments que hi ha al barri” i ara preparen un pla d’equipaments que presumiblement estarà llest en acabar el primer trimestre de l’any. El pla inclou de moment l’edifici del Palau de la Premsa i una parcel·la a la Satalia.

Història de l’electricitat

Des que al 1883 es va instal·lar al carrer Mata la primera central de la Sociedad Española de Electricidad (SEE) fins el 1987 en què es va desmantellar l’última, diverses centrals tèrmiques s’han anat succeint en aquest espai –la SEE va adquirir a la família Vila tota l’illa de cases entre el Paral·lel i els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Mata. La instal·lació de la primera central tèrmica a Barcelona el 1883 va suposar una important transformació econòmica i del paisatge agrícola que havia dominat fins a mitjans del segle XIX. L’any 1891 es funda la Companyia Barcelonesa d’Electricitat i després de la seva constitució s’edifica la nova fàbrica a Vila i Vilà. El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited –i la seva filial espanyola Riegos y Fuerzas del Ebro– i l’any 1925 aquesta empresa es feia amb el monopoli de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya amb l’adquisició d’Energia Elèctrica de Catalunya, el seu principal competidor. Des d’aquell any fins el 1939, la Barcelona Traction va ser responsable de més del 20% de la producció espanyola d’electricitat. Però la història d’aquesta companyia es va veure interrompuda amb la declaració de fallida del 1948.

1ª central de la Cia Barcelonesa de Electricidad / Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

FECSA

A començaments dels 50 naixia així Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) que va rebre el patrimoni i la voluntat d’expansió de Riegos y Fuerzas del Ebro. En aquell context es va substituir el carbó pel fuel-oil. La companyia es distribuïa en 11 centres de treball diferents fins que va decidir centralitzar la totalitat dels seus serveis en un nou edifici construït el 1993 entre els carrers Vila i Vilà, Cabanes i el ja rebatejat Passatge de la Canadenca. Al nou centre de treball s’hi va traslladar la plantilla de 1.500 treballadors i, a través d’un acord municipal amb la aleshores regidora del Districte Mercé Sala, es procedí al Pla de Reforma Interior del Poble-sec, que incorporava al conjunt arquitectònic les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de carbó i al mateix temps alliberava el màxim espai per a ús públic.

Les Tres Xemeneies i l’edifici en construcció a finals dels 80/ Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

Abans d’acabar la construcció d’aquest nou edifici es va procedir a la venda del solar i l’edifici, de manera que FECSA tenia opció a recompra i un contracte d’arrendament per 25 anys. El contracte es va signar amb l’empresa Filo S.A. Un temps després, l’edifici passa a ser propietat de la immobiliària Grupo Sanjosé.

Un edifici enorme

L’Antiga seu d’Endesa és un edifici d’oficines de 29.500 m², que ocupa entre els números 7 i 15 del carrer de Cabanes i del 40 al 44 de Vila i Vilà. Dissenyat per Pere Riera i Josep Gutièrrez, l’edifici està composat de dues plantes soterrànies, planta baixa, entresol, deu pisos més i una última planta coberta. Aquest edifici està connectat amb un altre, propietat de la immobiliària Neo-Barna S.C.P als nivells de la primera i segona planta i una
de les soterrànies. L’edifici està construït sobre un solar de superfície de 4.162m². La propietat de l’edifici és actualment de LSREF3 Octopus Neo S.L, que en té el ple domini des de la seva adquisició l’abril de 2015. A finals de 2012 –any en què vencia el seu contracte de lloguer– Endesa traslladava els seus treballadors a un nou edifici del carrer Vilanova.

La vaga de La Canadenca

El 5 de febrer de 1919 la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro va voler reduir el salari dels treballadors eventuals. Els que van protestar –alguns d’ells  pertanyents a la CNT, que vivia un moment d’auge– van ser acomiadats. Companys d’altres seccions, en solidaritat amb ells, es van declarar en vaga fins la seva readmissió, cosa que va provocar l’acomiadament de 140 treballadors. La notícia va expandir-se per tota la ciutat de Barcelona i altres companyies es van unir a la vaga. El 21 de febrer de 1919 la vaga al sector elèctric era general, una setmana després s’hi sumaven les companyies d’electricitat, gas i aigua i posteriorment també el sector ferroviari. El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura Roja sobre les notícies contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declara l’estat de guerra i més de tres mil obrers són tancats al castell de Montjuïc. Amb això la vaga esdevé general a la ciutat.

Una placa conmemora l’edicifi històric de La Canadenca / Anna Pruna

En aquell moment Carlos Montañés, de simpaties catalanistes, és nomenat governador civil i aconsegueix que el gerent de la Canadenca negociï amb el comitè de vaga. Per comptar amb el consentiment dels treballadors té lloc un míting a Las Arenas, on intervé Salvador Seguí, també anomenat El noi del sucre, i finalment s’accepta finalitzar la vaga. Aquesta, que es va perllongar durant 44 dies, va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana i va suposar un dels èxits més importants del moviment obrer espanyol ja que gràcies a ella es van aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberació de milers d’obrers detinguts i el decret de la jornada de 8 hores de treball.