Connecta amb nosaltres

Societat

El projecte per rehabilitar l’Arnau veu llum verda gràcies a la pressió ciutadana

Publicat

on

@orioladbe / Les obres, que costaran 9 milions d’euros i s’haurien d’iniciar a finals de 2018, podrien allargar-se més de 2 anys degut al delicat estat del teatre i la possible existència de restes arqueològiques al subsòl

Després d’anys de lluita i d’un primer estudi del que es va extreure que l’única opció possible era l’enderrocament, finalment el Teatre Arnau es podrà rehabilitar. L’Ajuntament de Barcelona destinarà 9 milions d’euros a unes obres que haurien de començar a finals de 2018 i allargar-se fins al 2020, però que no tenen una data de finalització massa clara.

Iniciativa ciutadana

Després de la decepció inicial que va suposar la decisió d’enderrocar l’Arnau, va ser la ciutadania organitzada la que es va començar a mobilitzar. “Es va pressionar molt per fer un segon informe en el qual va col·laborar Antoni Ramón, que ha estat bastant clau perquè finalment s’optés per la rehabilitació del teatre” destaca en Borja Lozano de la plataforma Recuperem l’Arnau. “En aquest segon informe es va veure que hi havia altres opcions a l’enderroc, i evidentment totes les entitats ens vam bolcar absolutament en un quòrum per l’opció de la rehabilitació”, conclou.

Teatre Arnau 157 (2)

L’edifici necessita una rehabilitació a fons / Ajt Bcn

Pel que fa a l’informe inicial, l’historiador patrimonialista Enric H. March, de Salvem l’Arnau, comenta que “en cap moment deia que el teatre s’havia d’ensorrar, això va ser una mala interpretació que es va fer, ja que tot el que plantejava l’informe semblava tan greu que algunes persones ràpidament van dir que calia tirar-lo a terra”. March també destaca que la presència política en la futura restauració del Teatre Arnau s’ha limitat a que “aquest procés l’ha dirigit l’Ajuntament de Barcelona, però en cap moment ha imposat absolutament res”.

Arnau Itinerant

Una de les moltes iniciatives en les que ja s’està treballant és el que les entitats han anomenat com Arnau Itinerant, que “servirà perquè mentre durin les obre de rehabilitació totes les entitats implicades amb el teatre puguin començar a fer coses sota la marca Arnau”, detalla March. La idea es que aquest projecte comenci a funcionar el gener de 2018, i té la “intenció de generar un projecte cultural que ompli el teatre una vegada estigui operatiu”, afegeix Lozano.

Futur

Com indica en Borja Lozano, de Recuperem l’Arnau, arribar a la rehabilitació del teatre “ha sigut un procés llarg, encara està en marxa i pel que encara queda molta feina per fer”.

Una vegada s’hagin acabat les obres l’Arnau no serà únicament un teatre, sinó que serà un espai de treball per a la comunitat. “Buscarem espais perquè es pugui fer un centre de documentació o un centre d’interpretació de la història del Paral·lel i, entre altres coses, volem mirar també d’integrar el projecte dintre dels treballs comunitaris”, explica l’Enric H. March, de Salvem l’Arnau. “En això totes les entitats i persones que hem treballat en la rehabilitació hi estem d’acord i tenim prou elements per començar a treballar”, afegeix.

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.