Connecta amb nosaltres

Societat

Històries del Paral·lel: Teatro de las Delícias y Teatro Lírico del Paralelo

Publicat

on

Barcelofília / Aquests dos teatres van ocupar el mateix espai a l’avinguda del Paral·lel. Les sarsueles castellanes i catalanes eren el plat fort d’aquests locals.

A principis de l’any 1900 es va començar a construir a la cruïlla del Paral·lel amb el començament dels carrers Comte Borrell i Aldana, un local de teatre que seria inaugurat el dia 4 d’agost d’aquell mateix any amb el nom de Teatro de las Delicias i fou un dels locals pioners d’aquella via que en pocs anys esdevindria el veritable centre neuràlgic de l’espectacle i la diversió barcelonina. El dia de la inauguració es va presentar una companyia de sarsueles castellano-catalanes amb un primer cartell que incloia quatre peces representades en un sol acte: El Alcalde Interino, Lo Somni de la Inocència, Coro de Señoras i Setze Jutges. El nou teatre era una construcció molt modesta amb aparença de barraca, que va continuar fidel a la sarsuela durant els sis anys que es mantingué obert. Sovint acollia també tota mena de mítings polítics, reunions i assemblees obreres. L’any 1906 el local va patir una profunda crisi econòmica que va portar als seus propietaris a oferir-lo públicament a través de la premsa a algún altre empresari que volgués fer-se’n càrrec. El lloguer sol·licitat sembla ser que era força assumible i la nova empresa que al setembre d’aquell any es va quedar amb el local va decidir rebatejar-lo com a Teatro Lírico del Paralelo.

Teatro Lírico del Paralelo 

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del
Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

Aquell setembre de 1906 el Teatro de Las Delicias va canviar d’empresa i la nova direcció del local va decidir rebatejar-lo amb el nom de Teatro Lírico (1906-1913). Els barcelonins, especialment els santsencs, el coneixien com a Teatre Líric del Paral·lel per diferenciar-lo de l’altre local amb el mateix nom que hi havia al barri de Sants. El local va mantenir les sarsueles, tant catalanes com castellanes, com a plat fort de les seves programacions. També era escenari habitual d’assemblees, mítings i altres actes del moviment obrer i sindicalista de l’època. La vida d’aquest teatre va durar fins a finals de 1913, quan el local va ser reformat totalment i el 20 de desembre d’aquell any va tornar a funcionar amb el nom de Trianón, començant una nova época d’aquest teatre, que amb el pas dels anys acabaria sent el Talia.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024