Connecta amb nosaltres

Societat

El veto a nous hotels no frena l’arribada de turistes

Els moviments socials qüestionen la política centrifugadora del turisme impulsada pel Govern, mentre que els experts asseguren que els estrangers continuaran visitant les zones més turistificades

Publicat

on

Que ja no es puguin aixecar nous hotels al centre de Barcelona (i entre aquesta zona, el Poble-sec), no vol dir que allaus de turistes continuïn fent el Paral·lel amunt i avall. Tal com denuncien des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el fet que al barri ja no es puguin establir més allotjaments turístics, no impedeix que els hostes que començaran a pernoctar en els barris més perifèrics decideixin visitar els locals d’oci de la falda de Montjuïc.

En total, l’Ajuntament ja ha rebut 18 peticions de llicència per muntar nous establiments a les zones on sí que permet la seva instal·lació. En total, 2.517 noves places entre hotels, pensions, albergs i residències d’estudiants (a les que cal sumar les més de 5.000 places que ja tenien dret a construir entorn del Poble-sec). Si més no, el fet de situar-les al mateix cor de la ciutat o a la perifèria, no evitarà que “els turistes visitin els barris centrals i turitisficats com el Poble-sec, pel que s’agreujaran encara més els problemes d’espais públics, els increments de preus o la generació de més residus”, explica el membre de l’ABTS, Daniel Pardo.

En aquest sentit, el soci director de la consultoria per a inversors hotelers Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, assenyala que el mateix Poble-sec ja compta amb “un altre tipus d’atractius”, i que el fet de situar-se al costat de la zona del Paral·lel i de les Rambles ajuda a aquest interès estranger. “Sempre hi ha demanda a zones una mica més allunyades del centre”, recalca. En paral·lel, però, Pardo observa com al Poble-sec li està passant com a Sant Antoni. En ser “un barri molt proper a Ciutat Vella i amb unes característiques pròpies, el fan ser propici com una extensió del centre dins dels plans dels operadors turístics”, exposa.

Decreixement que no decreix

El fet que l’espai del Poble-sec hagi sigut batejat per l’Ajuntament com a zona de decreixement natural (només es podran tancar hotels, no augmentar ni mantenir les actuals places) no fa més que empipar les entitats. Segons argumenta Pardo “aquesta etiqueta no existeix; ningú donarà de baixa un hotel al centre, és impensable”.

Respecte a aquesta qüestió, Grau planteja una segona circumstància: la revalorització dels actuals actius hotelers. “Actualment l’única opció que tenen (els empresaris) és comprar els actius existents, amb la conseqüent pujada de preus que això comporta”, assenyala. Per tant, si bé fins fa no gaire el sòl turístic al barri tenia un valor inferior al del centre, amb la limitació de noves construccions aquest s’ha revalorat a l’alça.

Punts de vista contradictoris

Mentre que l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) assenyala que la construcció de nous establiments turístics a les zones perifèriques de Barcelona no frenarà l’arribada de turistes al Poble-sec (sinó tot al contrari), des de l’Ajuntament donen una altra versió. Tal com confessen fonts municipals al ZONA SEC, “el Govern municipal en fa una valoració positiva” del PEUAT.

A més, l’executiu municipal defensa que “era una obligació posar unes condicions per poder equilibrar on s’implanten les noves propostes de manera que no es pressioni el centre de la ciutat i es generin oportunitats a altres zones més allunyades del centre”. Tot plegat, per “esponjar el centre i els barris més massificats”.

Un desplaçament de les instal·lacions hoteleres que no veu de la mateixa manera el soci director de la consultoria Magma Hospitality Consulting, Albert Grau. Segons explica, els empresaris en comptes de desplaçar els projectes hotelers a zones perifèriques, aquests han decidit retardar la seva inversió fins que el PEUAT sigui reformat o modificat. “La carpeta de Barcelona que puguin tenir aquests inversors internacionals ja la posen a banda”, sintetitza.

 

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024