Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024