Robert Coover (Iowa, 1932) és un dels millors escriptors estatunidencs vius, un veritable virtuós de la ploma que va capgirar el rumb de la narrativa a través d’una concepció lúdica de l’escriptura, on transgressió i comicitat es donen la mà.

És molt probable que aquesta descripció us faci pensar en Quim Monzó i, per tant, també en Sergi Pàmies o Empar Moliner, oi? Si és així, aneu molt ben encaminats: Coover, un veritable referent de la literatura experimental, va ser un dels millors autors a l’hora de fer servir elements com la metaficció a les seves obres. Molts dels actuals relats que empren aquest recurs –per exemple: relats d’escriptors que escriuen relats; personatges que saben que formen part d’una ficció; llibres que cerquen interactuar amb els lectors, etc.–, són, d’una manera o una altra, deutors de Robert Coover.

A La festa de Gerald descobrireu un sarau que comença de forma ben convencional i que aviat es transformarà en una nit ben esbojarrada amb l’aparició d’un bell cadàver. Un fet que marcarà l’inici d’una disbauxa amb convidats que semblen sortits d’un vodevil, policies sonats que atonyinen testimonis, elements carnavalescos i dionisíacs… Tot plegat conforma una veritable obra mestra en què hom no sap on acaba la realitat ni on comença l’al·lucinació en un malson amb tints de pel·lícula còmica que, en el fons, és una al·legoria de la descomposició d’una societat vil i hedonista.

Alguns crítics han descrit La festa de Gerald com un còctel impossible on es barregen el surrealisme dalinià, la ploma d’Agatha Christie, uns diàlegs a mig camí entre els germans Marx i Sigmund Freud… I, a més, per si tot això fos poc, hi afegíssim unes quantes gotes d’LSD. Una barreja ben temptadora, oi?

Tercera edició de consolidació. Al llarg del mes de maig el Festival Moujuïc tornarà a assaltar el Castell de Montjuïc amb la intenció de reforçar el seu vincle entre dansa, moviment i públic en general. Una proposta que no només inclou espectacles, sinó també residències, exposició de projectes i tallers.

Tal com ha destacat l’organització, la voluntat de la tercera edició és cercar “la participació activa de la ciutadania”. Un objectiu que té els seus fonaments en l’experiència de treball amb les diferents fàbriques de creació de la ciutat. La raó: és en aquests espais on els llenguatges del cos, el moviment i les arts vives han aconseguit construir una proposta d’accés a la cultura en genèric.

En aquest sentit, el festival proposa un diàleg entre els equips de la Fàbrica de Creació El Graner (especialitzat en la dansa i les arts vives) amb el Castell de Montjuïc. Dos equipaments de ciutat radicalment diferents que, en aquest cas, s’articularan a través del moviment i els sentits. De fet, per tal de garantir que tots els espectadors puguin entendre les obres, un equip de professionals es dedicarà a explicar als presents les pràctiques culturals que s’hi presenten.

El cartell

Encara que el Festival Moujuïc se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 de maig, el proper 13 de maig es podrà fer un tastet de la proposta cultural a la plaça de la Marina de Sants, on el veïnat podrà gaudir de les peces Blue Monday (Agnés Sales i Héctor Plaza) i WIWBAK, When I Will Be A Kid (Cia. Kiko López).

Ja de cara al cap de setmana del festival, està previst inaugurar l’esdeveniment amb la peça Fight de la companyia basca LaSala a la terrassa del pati d’armes.

Posteriorment, l’acció es traslladarà a l’hornabec, amb Aperitivo, de Los Informalls, per retornar a la terrassa amb Joan Català i el seu Pelat. La jornada es clourà amb el Metaplec, una improvisació coral, amb voluntat de permanència. De cara a diumenge, el festival tancarà la tercera edició amb la represa de Castells a l’aire, de Raquel Klen i Raquel Gualtero.

Un esvoranc, davant de l’ermita de Santa Madrona, fa que no s’hi pugui celebrar encara la missa de l’Aplec. Aquesta ermita, del segle XVIII, és un dels pocs testimonis actuals de la presència de la santa a la muntanya de MontjuÏc. En el llibre que esmento al final s’hi pot trobar aquesta referència, que al·ludeix a una capella anterior: Durante el siglo XV la capilla estaría al cuidado de algún ermitaño y conocemos el nombre de Martí de Castro que al casarse en 1452 pagó dos sueldos, como era costumbre, para contribuir a la obra de la Seo de Barcelona (…).

Es conserva una carta en la qual els consellers de la ciutat es dirigeixen a l’emperador Carles V, el 1525, explicant que dos homes de Sarrià havien intentat assassinar els dos ermitans de la capella. Capella i relíquies de la santa pertanyien en aquella època al monestir de Sant Pau del Camp.

A l’edifici s’hi van anar fent canvis al llarg dels segles XVI i XVII. També s’hi va fer arribar aigua des de la font de Sant Julià, propera a una altra església que portava aquest nom. Es conserva, segons testimoni de Pere Voltes, una làpida amb l’escut de la ciutat i amb una inscripció on es diu que, pel març de 1563, el propietari, Bartomeu Valero, amo de la torre que hi havia davant de la capella de Sant Julià, va donar als consellers la font de Santa Madrona i que aquests es van gastar cent lliures en obres.

Avui, que tantes coses es publiquen sobre la ciutat, pagaria la pena comptar amb una reedició del llibre de l’historiador i periodista Pere Voltes (1926-2009) Historia de Montjuïc y su Castillo, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1960.