Connecta amb nosaltres

Societat

La nova ordenança de terrasses, ordenació o privatització de l’espai públic?

Publicat

on

El Paral·lel és una de les zones singulars que podran adaptar la nova ordenança de terrasses a les seves necessitats

trias_marti_terrasses

CiU i PSC tenen visions diferents sobre l’ordenança de terrasses

@molina_jordi / El debat està servit. La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic. Un dia després que CiU i PP culminessin l’acord per impulsar la norma, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assegurava que l’únic objectiu de la reforma era “uniformar i ordenar les 17 normatives actuals”. Des de l’oposició, però, es lamenta que es prioritzi el “clientelisme a l’espai públic”, com havia criticat Jordi Martí, líder del PSC a la ciutat, lamentant la submissió de CiU als postulats del PP.

A data d’avui, hi ha concedides un total de 4.341 llicencies a Barcelona, el que suposa un increment de l’11% respecte a les 3.882 concedides a finals de setembre del 2011. Amb la nova llei, locals que fins ara no podien comptar amb taules al carrer ho podran fer. És el cas d’establiments que ofereixen degustació als clients —com ara xarcuteries, forns o pastisseries —que, a instàncies del PP, també podran tenir la seva pròpia terrassa.

La singularitat del Paral·lel
La controvèrsia arriba en forma d’interrogant al Paral·lel, en ple procés de remodelació. Segons fonts de l’Ajuntament, “el cas del Paral·lel, al ser una via emblemàtica de la ciutat on conflueixen 3 districtes, ha de tenir un criteri específic, per acabar amb la dispersió de normatives existents”. I és que el Paral·lel i altres zones estratègiques de la ciutat com ara la Rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, la Diagonal o el Port Olímpic podran adaptar la normativa a les seves necessitats.

Des del PSC s’està d’acord en què es tracti l’avinguda de forma especial per tal de “potenciar l’eix cultural, econòmic i social”, explica el portaveu socialista de Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, que demana, però, “una reforma urbana per no deixar caure El Molino i fer alguna cosa amb l’Arnau”. Pel que fa a l’endarreriment de la remodelació, creu que l’equip municipal “és lent perquè no lidera i perquè, amb el pacte amb el PP, han prioritzat l’Upper Diagonal.”

terrasses3_18

La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic / A.Bombaci

Canvis de la normativa
Un dels elements que introdueix la nova ordenança és la no obligatorietat de permetre l’ús dels sanitaris als ciutadans que, en aquell moment, no siguin clients. A banda, les cadires de les terrasses computaran per 0,25 places del local, mentre que fins ara computaven per 0,5. Això vol dir que es permetrà augmentar en la pràctica l’aforament. Una Comissió Tècnica de Terrasses vetllarà pel compliment de tot plegat i emetrà informes per fer un seguiment d’una ordenança que entrarà en vigor al gener de 2014.

Ara per ara, la normativa està en període d’informació pública per tal que s’hi presentin al·legacions. L’objectiu del consistori és poder aprovar el text definitiu aquesta tardor perquè entri en vigor a principis de l’any que ve, tot i que s’estableixen moratòries fins al 2017 perquè les terrasses existents s’adaptin totalment a les condicions i requisits establerts. Per veure com s’articularà la normativa al Paral·lel, encara cal esperar a les conclusions de la Comissió de Seguiment —que té previst reunir-se en els propers dies— i a l’evolució del projecte de remodelació de l’avinguda, notablement endarrerit.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024