Entitats i veïns demanen un replantejament de les sis noves places de l’avinguda, la revisió de la inversió en il·luminació i l’impuls d’un Pla d’usos en clau social.
‘Quin Paral·lel volem?’, segona edició d’un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone
@molina_jordi / Caldrà aprofundir molt més en el debat sobre el futur Paral·lel. El projecte de l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM) no reflexa, de moment, el gruix de les necessitats dels barris afectats per la reforma. Si alguna cosa ha quedat clara des que es va gestar la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel —que ha estat notícia a nivell nacional— és que massa veïns tenen la sensació de ser els últims beneficiaris d’un projecte excessivament favorable als interessos empresarials, la majoria vinculats al sector turístic. Diferents entitats –Raons Públiques, Associació de Veïns de Sant Antoni, Associació Talia-Olympia, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Unió de Veïns del Poble-sec, Ateneu La Base, l’Assemblea de barri de Poble Sec, Associació de veïns de La Satalia– van decidir impulsar una plataforma que tindrà tres principals eixos irrenunciables per reorientar el futur disseny de l’avinguda.
Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació Talia Olympia, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer”. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica de la nova il·luminació pressupostada en 2,8M€ —és a dir, el 30% dels 9,6M€ que costarà el projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada fanal suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.
Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemblea, al debat / Ana Inés Falcone
Un Pla d’Usos social
La tercera reivindicació de la plataforma, i segurament la que més consens genera entre les entitats, és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. La Coordinadora d’Entitats entén que aquesta seria una eina bàsica per sumar consensos. “No acceptarem que tot siguin terrasses”, diu el seu president, Josep Guzmán, que confia que el mobiliari urbà predomini a la calçada del nou Paral·lel.
Mentre el Pla d’usos no s’impulsi, però, la plataforma no vol perdre el temps. Per això demana una moratòria en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses. Una petició que, de moment, l’Ajuntament no descarta. Des del govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un Pla d’usos al Poble-sec”, expliquen. L’Ajuntament apunta que tant l’Eixample com el Poble-sec estan dins de l’àmbit de suspensió de llicències d’apartaments turístics que es regularan amb el futur Pla especial amb incidència a tota la ciutat. Actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials.
FEM: “Volem escoltar tothom”
La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, assegura que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Des de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, sosté que el nou Paral·lel que projecta el consistori convertirà l’avinguda en un eix “innovador i més bonic”.
Val a dir que si bé és cert que la plataforma demanava explícitament l’aturada de la reforma, amb els dies —i després que grups com la Coordinadora d’Entitats o la Unió de Veïns matisessin les seves posicions—aquesta opció ha cedit protagonisme a l’aprofundiment del debat. Diferents formacions polítiques, com Procés Constituent, la CUP i ICV-EUiA s’han posicionat ja sobre el tema i donen suport al clam veïnal.
Entre la Barcelona dels barris i la ‘marca Barcelona’
Primer va ser el Parc Güell. Després, el complex modernista de l’Hospital de Sant Pau. També es va privatitzar el castell de Montjuïc. I, abans, Vodafone va comprar el Bicing. Barcelona es debat entre un model de ciutat que vol fer rendible el seu patrimoni cultural i una ciutat en què els processos veïnals, com el Fem Rambla del Poble Nou, segueixen defensant una ciutat més amable per als veïns. Que el Paral·lel s’acabi inscrivint en aquesta lògica dependrà, només, del nivell de participació veïnal capaç d’influir en el disseny d’un eix estratègic en la connexió del Port amb punts neuràlgics de la ciutat.