Que ja no es puguin aixecar nous hotels al centre de Barcelona (i entre aquesta zona, el Poble-sec), no vol dir que allaus de turistes continuïn fent el Paral·lel amunt i avall. Tal com denuncien des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el fet que al barri ja no es puguin establir més allotjaments turístics, no impedeix que els hostes que començaran a pernoctar en els barris més perifèrics decideixin visitar els locals d’oci de la falda de Montjuïc.
En total, l’Ajuntament ja ha rebut 18 peticions de llicència per muntar nous establiments a les zones on sí que permet la seva instal·lació. En total, 2.517 noves places entre hotels, pensions, albergs i residències d’estudiants (a les que cal sumar les més de 5.000 places que ja tenien dret a construir entorn del Poble-sec). Si més no, el fet de situar-les al mateix cor de la ciutat o a la perifèria, no evitarà que “els turistes visitin els barris centrals i turitisficats com el Poble-sec, pel que s’agreujaran encara més els problemes d’espais públics, els increments de preus o la generació de més residus”, explica el membre de l’ABTS, Daniel Pardo.
En aquest sentit, el soci director de la consultoria per a inversors hotelers Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, assenyala que el mateix Poble-sec ja compta amb “un altre tipus d’atractius”, i que el fet de situar-se al costat de la zona del Paral·lel i de les Rambles ajuda a aquest interès estranger. “Sempre hi ha demanda a zones una mica més allunyades del centre”, recalca. En paral·lel, però, Pardo observa com al Poble-sec li està passant com a Sant Antoni. En ser “un barri molt proper a Ciutat Vella i amb unes característiques pròpies, el fan ser propici com una extensió del centre dins dels plans dels operadors turístics”, exposa.
Decreixement que no decreix
El fet que l’espai del Poble-sec hagi sigut batejat per l’Ajuntament com a zona de decreixement natural (només es podran tancar hotels, no augmentar ni mantenir les actuals places) no fa més que empipar les entitats. Segons argumenta Pardo “aquesta etiqueta no existeix; ningú donarà de baixa un hotel al centre, és impensable”.
Respecte a aquesta qüestió, Grau planteja una segona circumstància: la revalorització dels actuals actius hotelers. “Actualment l’única opció que tenen (els empresaris) és comprar els actius existents, amb la conseqüent pujada de preus que això comporta”, assenyala. Per tant, si bé fins fa no gaire el sòl turístic al barri tenia un valor inferior al del centre, amb la limitació de noves construccions aquest s’ha revalorat a l’alça.
Punts de vista contradictoris
Mentre que l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) assenyala que la construcció de nous establiments turístics a les zones perifèriques de Barcelona no frenarà l’arribada de turistes al Poble-sec (sinó tot al contrari), des de l’Ajuntament donen una altra versió. Tal com confessen fonts municipals al ZONA SEC, “el Govern municipal en fa una valoració positiva” del PEUAT.
A més, l’executiu municipal defensa que “era una obligació posar unes condicions per poder equilibrar on s’implanten les noves propostes de manera que no es pressioni el centre de la ciutat i es generin oportunitats a altres zones més allunyades del centre”. Tot plegat, per “esponjar el centre i els barris més massificats”.
Un desplaçament de les instal·lacions hoteleres que no veu de la mateixa manera el soci director de la consultoria Magma Hospitality Consulting, Albert Grau. Segons explica, els empresaris en comptes de desplaçar els projectes hotelers a zones perifèriques, aquests han decidit retardar la seva inversió fins que el PEUAT sigui reformat o modificat. “La carpeta de Barcelona que puguin tenir aquests inversors internacionals ja la posen a banda”, sintetitza.