Aquest passat 5 de juny, la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, ha signat un acord amb 25 locals d’oci nocturn del Poble-sec, focalitzats entre els carrers Nou de la Rambla, Vila i Vilà i l’avinguda del Paral·lel. L’objectiu del conveni no és un altre que provar de reduir l’impacte del soroll que fan els seus clients en sortir a la via pública. Una bona intenció, però, que s’ha d’entomar amb mesures més serioses.
Tal com ha anunciat Pérez, el consistori té previst rebaixar l’impacte sonor amb només una parella d’agents cívics itinerant, els quals treballaran les nits i matinades del dijous, divendres i dissabtes (fins al 28 d’octubre). Segons ha explicat la regidora, la seva missió és “conscienciar i sensibilitzar” a les persones que surten a la via pública perquè facin el mínim soroll possible. A més, els empresaris instal·laran aparells lumínics que s’encendran a partir del moment que els decibels a la via pública sobrepassin el límit establert.
Si bé l’Ajuntament formarà a aquests treballadors i dedicarà una partida especial en matèria de neteja, cal posar de relleu que el gruix del cost de la campanya l’assumiran els locals privats. Per tant, és de celebrar que d’una vegada per totes els privats s’hagin adonat del prejudici que generen sobre la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Ara bé, el Govern del Districte no s’hauria d’haver conformat només amb aquestes mesures. Calia i caldrà anar més enllà.
Davant la mesura s’obren diferents interrogants als quals seria interessant que el Govern donés resposta des de la màxima sinceritat. Realment amb una parella d’agents cívics es podrà “conscienciar i sensibilitzar” als centenars o milers de ciutadans i turistes que s’apropen fins al Poble-sec per gaudir de la nit? Creuen que amb la mesura s’acaba el problema sonor de l’oci nocturn? No troben que, més aviat, han blanquejat l’actitud d’un sector que fins ara només s’ha interessat pel seu benefici econòmic? (Només cal recordar el conflicte per l’horari de les terrasses).
Resulta rellevant analitzar quins efectes han tingut mesures similars en altres municipis. Per exemple, dos mesos enrere el Govern local de Sant Cugat del Vallès va instal·lar els mateixos sensors lumínics a la plaça de Barcelona, la qual si es compara amb els carrers del Poble-sec, resulta un oasi. Tot i això, quin ha sigut el resultat? Des de la primera nit els clients només s’hi fixen en els punts de llum perquè els fa gràcia quan s’il·luminen i s’apaguen. Després, continuen la conversa amb el mateix to i volum.
Per tant, caldria fer una reflexió més profunda i acurada abans de presentar mesures que vénen a ser un brindis al sol. Els locals estan allà i resulta comprensible la dificultat de canviar l’oci nocturn d’un dia per l’altre, però potser en comptes de vendre fum, s’hauria de dur a terme una bateria de mesures que vagin a l’arrel del problema.