Connecta amb nosaltres

Entitats

“El Paral·lel de les persones?”

Publicat

on

L’exposició del CCCB “El Paral·lel: Barcelona i l’espectacle de la modernitat” ha estat el marc escollit per presentar la cara amable del Pla de Reforma del Paral·lel que ja fa temps que couen la Fundació privada El Molino (FEM) i l’Ajuntament. En una sèrie de “debats” al CCCB, diversos actors implicats en el projecte van presentar els eixos del que anomenen “El Paral·lel de les persones”.

La máxima expectació estava posada en el “debat” en què intervenia l’alcalde Xavier Trias i es presentava el Pla de reforma de l’avinguda —llegir aquí la crónica—. Juntament amb el regidor d’urbanisme, Trias va anunciar que calia recuperar l’”ànima” del Paral·lel a través de la gastronomia i les arts escèniques, i que s’intervindria peatonalitzant algunes cruïlles, i canviant la il·luminació, el paviment, el carril bici i els vetlladors de l’avinguda.

El fet que l’alcalde es negués a obrir torn de paraula va demostrar un cop més els dèficits de la democràcia en què vivim, impedint que un grup de veïns i veïnes plantegéssim els nostres recels sobre un pla que considerem que amaga un model de desenvolupament de ciutat que lluny d’estar pensat pel benestar de les persones, beneficia clarament a les elits econòmiques i financeres.

De fet, el propi alcalde va confirmar aquestes sospites quan va concloure l’acte de presentació del Pla explicitant un fantasma que havia planat durant tota la sessió. Trias va treure’s la màscara de prohom de “la ciutat de les persones” i va dedicar els últims minuts a deixar clar que el destí del Paral·lel estava lligat al del Port, amb les noves terminals de contenidors i els nous molls de creuers. “El dia de demà el Paral·lel ha de relligar la ciutat amb el Port”, va sentenciar Trias, “i “qui no ho vegi així és un miop”.

A Poble Sec, però, cada dia som més els miops que preferim mirar el que tenim a prop. En lloc de veure passar els dòlars provinents de ports llunyans, preferim construir un model de barri que posi la vida dels veïns per sobre dels negocis. Fins ara, aquesta transformació del Paral·lel ha consistit en l’arribada de cadenes de menjar ràpid, restaurants elitistes amb preus prohibitius, la compra pública de teatres per cedir-los a organitzacions mafioses com l’SGAE, l’obertura d’hotels i apartaments per a turistes i la creació d’un altre centre comercial. Les conseqüències d’aquest nou Paral·lel ja podem advertir-les: escanyament del petit comerç -incapaç de competir amb les grans superfícies-, i la conseqüent pujada del preu de l’habitatge.

Des de l’Assemblea de Barri de Poble Sec, i en concret el grup Repensar Poble Sec, fa temps que reflexionem sobre aquestes onades de transformació de la ciutat. Durant els últims anys, hem vist com es transformava la Rambla i -de retruc- es convertia el Gòtic, parts del Raval i el Born en barris inhabitables. De la mateixa manera, la Barceloneta també està a l’espera de l’aprovació d’una reforma que convertiria el Port Vell en un port de luxe. Amb la transformació del Paral·lel, s’obre un nou capítol en l’aplicació del model Barcelona que suposa beneficis per uns (bàsicament grans hotelers i especuladors immobiliaris) i aboca a l’èxode als veïns i veïnes amb menor poder adquisitiu.

En front del Paral·lel dels turistes i els Ports de luxe, volem visibilitzar la realitat alternativa existent i que s’obre pas en el comerç de proximitat, en les diverses iniciatives cooperativistes en marxa, en el suport mutu per evitar els desnonaments dels veïns que no podem seguir pagant la hipoteca o el lloguer, i en la quotidianitat de les xarxes de veïnatge que donen significat al nostre barri. Tan sols obrint processos de participació directe dels veïns i veïnes per decidir quin barri volem, i limitant alhora l’avanç del sector privat (hotels, apartaments, pisos turístics il·legals, etc.) s’aconseguirà que “El Paral·lel de les persones” no es quedi en una marca perversa que encobreixi la ramblificació del paral·lel i la bornització de Poble Sec.

Repensar Poble-sec

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.