Connecta amb nosaltres

Societat

La nova ordenança de terrasses, ordenació o privatització de l’espai públic?

Publicat

on

El Paral·lel és una de les zones singulars que podran adaptar la nova ordenança de terrasses a les seves necessitats

trias_marti_terrasses

CiU i PSC tenen visions diferents sobre l’ordenança de terrasses

@molina_jordi / El debat està servit. La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic. Un dia després que CiU i PP culminessin l’acord per impulsar la norma, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assegurava que l’únic objectiu de la reforma era “uniformar i ordenar les 17 normatives actuals”. Des de l’oposició, però, es lamenta que es prioritzi el “clientelisme a l’espai públic”, com havia criticat Jordi Martí, líder del PSC a la ciutat, lamentant la submissió de CiU als postulats del PP.

A data d’avui, hi ha concedides un total de 4.341 llicencies a Barcelona, el que suposa un increment de l’11% respecte a les 3.882 concedides a finals de setembre del 2011. Amb la nova llei, locals que fins ara no podien comptar amb taules al carrer ho podran fer. És el cas d’establiments que ofereixen degustació als clients —com ara xarcuteries, forns o pastisseries —que, a instàncies del PP, també podran tenir la seva pròpia terrassa.

La singularitat del Paral·lel
La controvèrsia arriba en forma d’interrogant al Paral·lel, en ple procés de remodelació. Segons fonts de l’Ajuntament, “el cas del Paral·lel, al ser una via emblemàtica de la ciutat on conflueixen 3 districtes, ha de tenir un criteri específic, per acabar amb la dispersió de normatives existents”. I és que el Paral·lel i altres zones estratègiques de la ciutat com ara la Rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, la Diagonal o el Port Olímpic podran adaptar la normativa a les seves necessitats.

Des del PSC s’està d’acord en què es tracti l’avinguda de forma especial per tal de “potenciar l’eix cultural, econòmic i social”, explica el portaveu socialista de Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, que demana, però, “una reforma urbana per no deixar caure El Molino i fer alguna cosa amb l’Arnau”. Pel que fa a l’endarreriment de la remodelació, creu que l’equip municipal “és lent perquè no lidera i perquè, amb el pacte amb el PP, han prioritzat l’Upper Diagonal.”

terrasses3_18

La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic / A.Bombaci

Canvis de la normativa
Un dels elements que introdueix la nova ordenança és la no obligatorietat de permetre l’ús dels sanitaris als ciutadans que, en aquell moment, no siguin clients. A banda, les cadires de les terrasses computaran per 0,25 places del local, mentre que fins ara computaven per 0,5. Això vol dir que es permetrà augmentar en la pràctica l’aforament. Una Comissió Tècnica de Terrasses vetllarà pel compliment de tot plegat i emetrà informes per fer un seguiment d’una ordenança que entrarà en vigor al gener de 2014.

Ara per ara, la normativa està en període d’informació pública per tal que s’hi presentin al·legacions. L’objectiu del consistori és poder aprovar el text definitiu aquesta tardor perquè entri en vigor a principis de l’any que ve, tot i que s’estableixen moratòries fins al 2017 perquè les terrasses existents s’adaptin totalment a les condicions i requisits establerts. Per veure com s’articularà la normativa al Paral·lel, encara cal esperar a les conclusions de la Comissió de Seguiment —que té previst reunir-se en els propers dies— i a l’evolució del projecte de remodelació de l’avinguda, notablement endarrerit.

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.