Connecta amb nosaltres

Societat

La nova ordenança de terrasses, ordenació o privatització de l’espai públic?

Publicat

on

El Paral·lel és una de les zones singulars que podran adaptar la nova ordenança de terrasses a les seves necessitats

trias_marti_terrasses

CiU i PSC tenen visions diferents sobre l’ordenança de terrasses

@molina_jordi / El debat està servit. La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic. Un dia després que CiU i PP culminessin l’acord per impulsar la norma, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assegurava que l’únic objectiu de la reforma era “uniformar i ordenar les 17 normatives actuals”. Des de l’oposició, però, es lamenta que es prioritzi el “clientelisme a l’espai públic”, com havia criticat Jordi Martí, líder del PSC a la ciutat, lamentant la submissió de CiU als postulats del PP.

A data d’avui, hi ha concedides un total de 4.341 llicencies a Barcelona, el que suposa un increment de l’11% respecte a les 3.882 concedides a finals de setembre del 2011. Amb la nova llei, locals que fins ara no podien comptar amb taules al carrer ho podran fer. És el cas d’establiments que ofereixen degustació als clients —com ara xarcuteries, forns o pastisseries —que, a instàncies del PP, també podran tenir la seva pròpia terrassa.

La singularitat del Paral·lel
La controvèrsia arriba en forma d’interrogant al Paral·lel, en ple procés de remodelació. Segons fonts de l’Ajuntament, “el cas del Paral·lel, al ser una via emblemàtica de la ciutat on conflueixen 3 districtes, ha de tenir un criteri específic, per acabar amb la dispersió de normatives existents”. I és que el Paral·lel i altres zones estratègiques de la ciutat com ara la Rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, la Diagonal o el Port Olímpic podran adaptar la normativa a les seves necessitats.

Des del PSC s’està d’acord en què es tracti l’avinguda de forma especial per tal de “potenciar l’eix cultural, econòmic i social”, explica el portaveu socialista de Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, que demana, però, “una reforma urbana per no deixar caure El Molino i fer alguna cosa amb l’Arnau”. Pel que fa a l’endarreriment de la remodelació, creu que l’equip municipal “és lent perquè no lidera i perquè, amb el pacte amb el PP, han prioritzat l’Upper Diagonal.”

terrasses3_18

La nova ordenança de terrasses ha posat sobre la taula el debat sobre l’espai públic / A.Bombaci

Canvis de la normativa
Un dels elements que introdueix la nova ordenança és la no obligatorietat de permetre l’ús dels sanitaris als ciutadans que, en aquell moment, no siguin clients. A banda, les cadires de les terrasses computaran per 0,25 places del local, mentre que fins ara computaven per 0,5. Això vol dir que es permetrà augmentar en la pràctica l’aforament. Una Comissió Tècnica de Terrasses vetllarà pel compliment de tot plegat i emetrà informes per fer un seguiment d’una ordenança que entrarà en vigor al gener de 2014.

Ara per ara, la normativa està en període d’informació pública per tal que s’hi presentin al·legacions. L’objectiu del consistori és poder aprovar el text definitiu aquesta tardor perquè entri en vigor a principis de l’any que ve, tot i que s’estableixen moratòries fins al 2017 perquè les terrasses existents s’adaptin totalment a les condicions i requisits establerts. Per veure com s’articularà la normativa al Paral·lel, encara cal esperar a les conclusions de la Comissió de Seguiment —que té previst reunir-se en els propers dies— i a l’evolució del projecte de remodelació de l’avinguda, notablement endarrerit.

Societat

Tallers familiars de tardor

El projecte Equilibradament

Publicat

on

Per

Des del Pla Comunitari impulsem un nou petit projecte adreçat a les famílies del barri: tallers gratuïts per millorar la salut i el benestar emocional de tota la família. A la passada edició del projecte Equilibradament, es va oferir per primera vegada un itinerari familiar i davant la bona rebuda que va tenir, hem decidit apostar per aquests tipus de tallers també a la tardor. La intenció és oferir activitats per compartir en família, fomentant els vincles afectius entre pares, mares i fills i les relacions entre famílies diverses, a la vegada que donar visibilitat a diferents formes de tenir cura de la nostra salut.

L’art i les teràpies de consciència corporal ens ajuden a expressar-nos de manera diferent i a connectar a través de nous llenguatges que no són la paraula, que milloren el nostre benestar i ens fan sentir més lliures. Alguns dels tallers que trobareu: Artteràpia, Cuina de les emocions, risoteràpia, moviment i expressió corporal i plàstica i també tres sessions de contacontes amb valors per a totes les edats.

En aquests tallers hi col·laboren diferents entitats i equipaments del barri com ara el Centre Cultural Albareda, l’Associació Susoespai, La Raposa, Vive La Risa, Alimentació Conscient i moltes veïnes i veïns a títol individual, que ofereixen el seu temps i coneixements per millorar el barri. Veniu en família a gaudir en companyia!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC

Continua llegint

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Detingut un motorista que cometia atracaments al Paral·lel

Publicat

on

Per

La nit del 6 al 7 d’agost, tres persones van denunciar haver patit robatoris al Paral·lel. En tots tres casos, l’atracador era un motorista que els havia robat la bossa o el mòbil, sorprenent-los per l’esquena i donant-se a la fuga. La unitat d’investigació del Districte de Sants-Montjuïc va recollir imatges de les càmeres instal·lades a establiments comercials propers a la zona on s’havien denunciat els robatoris. Van localitzar la motocicleta i van confirmar que constava com a robada. Setmanes més tard, uns agents van trobar la motocicleta i la persona que havia comès els atracaments, un home de 42 anys que formava part de la llista de sospitosos dels Mossos perquè comptava amb antecedents per robatoris amb violència i força. L’home va ser arrestat i el jutge va decretar el seu ingrés a presó preventiva.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.