Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel ‘intel·ligent’ pren forma

Publicat

on

El març finalitza l’esgotadora reforma del Paral·lel, que ja ha instal·lat part de les 182 “columnes d’il·luminació intel·ligent”, criticades pel seu elevat cost

@molina_jordi / Dos debats centraran l’actualitat social i urbanística al barri aquest 2015. El pla d’usos del Poble-sec i la reforma de l’avinguda del Paral·lel. El primer, en ple procés participatiu, exclou el segon. Des del primer moment, el consistori ha deixat clar que el pla d’usos del Poble-sec no tindrà efectes sobre “un projecte de ciutat” com ho és el Paral·lel, que tindrà una legislació feta a mida. L’avinguda està cridada a ser un nou reclam d’una ciutat que mira de seduir més que mai el visitant. Empantanegada d’obres i de conflictes veïnals durant el 2014, el Paral•lel espera veure la llum el 2015. I mai millor dit. Les columnes d’enllumenat intel·ligent, criticades pel seu elevat cost, ja llueixen a l’avinguda.

vives_trias_web

L’alcalde Trias amb Vives, artífex de la reforma del Paral·lel / Ajuntament BCN

“En els últims mesos hem constatat com d’ençà la suspensió de llicències del Poble-sec s’ha generat un efecte crida cap al Paral·lel, on sí està permès obrir nous hotels, discoteques, hostals, bars i restaurants”. Ho explica el sociòleg i veí del Poble-sec Marc Serra, membre actiu de la plataforma Som Paral·lel, que durant el 2014 ha estat la plataforma que ha aglutinat el discurs crític envers la rehabilitació de l’avinguda. “Si l’Ajuntament no tira endavant un pla d’usos al Paral•lel, aviat l’avinguda es convertirà en un nou carrer Blai, amb totes les molèsties que ha suposat per al veïnat”. Per aquest col•lectiu, el model de barri que s’està construint coincideix amb el projecte municipal del Paral•lel del futur i, en definitiva, amb el model de ciutat.

Malgrat les crítiques de Som Paral·lel, que en el seu naixement va comptar amb l’acompanyament de la resta d’actors veïnals del barri, poc a poc cada col·lectiu ha anat assumint papers més moderats, sobretot quan des de la plataforma es va proposar aturar les obres de l’avinguda. Coordinadora d’Entitats, Unió d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants han explicat, amb matisos mínims, que la remodelació del Paral·lel serà positiva per als barris, fent al·lusió, sobretot, al nou col·lector subterrani, a l’ascensor del metro de Poble-sec, i a l’espai públic que s’hi guanyarà. La reforma també servirà per desplaçar el carril bici del lateral de l’avinguda al centre i de punta a punta, amb la intenció d’augmentar la seguretat. Una decisió amb un consens força ampli.

Per a Som Paral·lel, l’espai públic és precisament el que està amenaçat. “Si ho comparem amb la proposta de places que van fer els veïns de Sant Antoni i que té el suport de la plataforma, es perden molt metres d’espai públic”, expliquen en referència a les sis placetes que es projectaran que, en realitat, consistirà en una ampliació de les voreres. Segons el col·lectiu, “l’objectiu del disseny de l’Ajuntament és prioritzar el tràfic motoritzat per sobre dels vianants i facilitar la instal·lació de terrasses”.

Fanals intel·ligents, veïns empipats

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Criticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març de 2015 al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d’acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l’avinguda.

“Hem pensat la columna com un element integrador dels diferents elements que necessita una smart city, sense sobrecarregar el paisatge urbà”, explica Montserrat Periel, directora del projecte executor del Pla Paral·lel. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l’Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenta Serra, que segueix: “Tothom sap que aquests fanals no són una prioritat dels veïns, sinó un caprici d’Hàbitat Urbà per crear un nou atractiu turístic.

Al març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà. Serà el moment d’elaborar un nou pla d’usos només per al Paral•lel. Amb les eleccions municipals al maig, tot fa pensar que el gruix del debat el lideri el nou equip municipal.

mana_paralel_web

El 2014 també s’han deixat sentir les veus crítiques contra la reforma / J.M.

 

Nou col·lector contra la pluja forta

Una de les principals novetats no està a la superfície, sinó sota terra. I és que el Paral·lel estrena des d’aquest desembre el nou col•lector, que ha d’ajudar a evitar inundacions en cas de pluges fortes. El nou eix drenant entre l’avinguda i el carrer de Vila i Vilà és el resultat d’unes obres que van començar el mes d’octubre de 2013 i que han provocat afectacions importants a la Plaça d’El Molino –a principis d’aquest gener encara ens podem trobar amb algunes darreres intervencions—. Segons explica a ZONA SEC el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, es tracta del desdoblament d’un col·lector que ja existeix al costat Eixample, entre el carrer de Calàbria i la ronda de Sant Pau, i que reforçarà la recollida d’aigües residuals però, sobretot, serà especialment operatiu en cas de pluges significatives. “Aquesta millora permet disposar de més capacitat d’aigua freàtica per al reg de tot el Parc de Montjuïc i el Castell”, explica el regidor.

El nom de Pepe Rubianes, oficial

Aquest final d’any també ha servit per fer oficial la proposta ciutadana de posar el nom de Pepe Rubianes a una de les sis noves placetes del Paral•lel. Així ho va aprovar el Ple del districte de l’Eixample amb els vot favorable de tots els partits polítics, menys el PP. En concret, l’espai que recordarà l’actor serà el de la confluència de Paral·lel amb Viladomat, just davant de l’equipament de Cotxeres Borrell.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel es cruspeix la meitat del pressupost destinat al Poble-sec
Antoni Vives: Els fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”
Paral·lel, dic o crossa de la ‘Marca Barcelona’

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024