Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel ‘intel·ligent’ pren forma

Publicat

on

El març finalitza l’esgotadora reforma del Paral·lel, que ja ha instal·lat part de les 182 “columnes d’il·luminació intel·ligent”, criticades pel seu elevat cost

@molina_jordi / Dos debats centraran l’actualitat social i urbanística al barri aquest 2015. El pla d’usos del Poble-sec i la reforma de l’avinguda del Paral·lel. El primer, en ple procés participatiu, exclou el segon. Des del primer moment, el consistori ha deixat clar que el pla d’usos del Poble-sec no tindrà efectes sobre “un projecte de ciutat” com ho és el Paral·lel, que tindrà una legislació feta a mida. L’avinguda està cridada a ser un nou reclam d’una ciutat que mira de seduir més que mai el visitant. Empantanegada d’obres i de conflictes veïnals durant el 2014, el Paral•lel espera veure la llum el 2015. I mai millor dit. Les columnes d’enllumenat intel·ligent, criticades pel seu elevat cost, ja llueixen a l’avinguda.

vives_trias_web

L’alcalde Trias amb Vives, artífex de la reforma del Paral·lel / Ajuntament BCN

“En els últims mesos hem constatat com d’ençà la suspensió de llicències del Poble-sec s’ha generat un efecte crida cap al Paral·lel, on sí està permès obrir nous hotels, discoteques, hostals, bars i restaurants”. Ho explica el sociòleg i veí del Poble-sec Marc Serra, membre actiu de la plataforma Som Paral·lel, que durant el 2014 ha estat la plataforma que ha aglutinat el discurs crític envers la rehabilitació de l’avinguda. “Si l’Ajuntament no tira endavant un pla d’usos al Paral•lel, aviat l’avinguda es convertirà en un nou carrer Blai, amb totes les molèsties que ha suposat per al veïnat”. Per aquest col•lectiu, el model de barri que s’està construint coincideix amb el projecte municipal del Paral•lel del futur i, en definitiva, amb el model de ciutat.

Malgrat les crítiques de Som Paral·lel, que en el seu naixement va comptar amb l’acompanyament de la resta d’actors veïnals del barri, poc a poc cada col·lectiu ha anat assumint papers més moderats, sobretot quan des de la plataforma es va proposar aturar les obres de l’avinguda. Coordinadora d’Entitats, Unió d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants han explicat, amb matisos mínims, que la remodelació del Paral·lel serà positiva per als barris, fent al·lusió, sobretot, al nou col·lector subterrani, a l’ascensor del metro de Poble-sec, i a l’espai públic que s’hi guanyarà. La reforma també servirà per desplaçar el carril bici del lateral de l’avinguda al centre i de punta a punta, amb la intenció d’augmentar la seguretat. Una decisió amb un consens força ampli.

Per a Som Paral·lel, l’espai públic és precisament el que està amenaçat. “Si ho comparem amb la proposta de places que van fer els veïns de Sant Antoni i que té el suport de la plataforma, es perden molt metres d’espai públic”, expliquen en referència a les sis placetes que es projectaran que, en realitat, consistirà en una ampliació de les voreres. Segons el col·lectiu, “l’objectiu del disseny de l’Ajuntament és prioritzar el tràfic motoritzat per sobre dels vianants i facilitar la instal·lació de terrasses”.

Fanals intel·ligents, veïns empipats

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Criticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març de 2015 al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d’acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l’avinguda.

“Hem pensat la columna com un element integrador dels diferents elements que necessita una smart city, sense sobrecarregar el paisatge urbà”, explica Montserrat Periel, directora del projecte executor del Pla Paral·lel. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l’Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenta Serra, que segueix: “Tothom sap que aquests fanals no són una prioritat dels veïns, sinó un caprici d’Hàbitat Urbà per crear un nou atractiu turístic.

Al març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà. Serà el moment d’elaborar un nou pla d’usos només per al Paral•lel. Amb les eleccions municipals al maig, tot fa pensar que el gruix del debat el lideri el nou equip municipal.

mana_paralel_web

El 2014 també s’han deixat sentir les veus crítiques contra la reforma / J.M.

 

Nou col·lector contra la pluja forta

Una de les principals novetats no està a la superfície, sinó sota terra. I és que el Paral·lel estrena des d’aquest desembre el nou col•lector, que ha d’ajudar a evitar inundacions en cas de pluges fortes. El nou eix drenant entre l’avinguda i el carrer de Vila i Vilà és el resultat d’unes obres que van començar el mes d’octubre de 2013 i que han provocat afectacions importants a la Plaça d’El Molino –a principis d’aquest gener encara ens podem trobar amb algunes darreres intervencions—. Segons explica a ZONA SEC el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, es tracta del desdoblament d’un col·lector que ja existeix al costat Eixample, entre el carrer de Calàbria i la ronda de Sant Pau, i que reforçarà la recollida d’aigües residuals però, sobretot, serà especialment operatiu en cas de pluges significatives. “Aquesta millora permet disposar de més capacitat d’aigua freàtica per al reg de tot el Parc de Montjuïc i el Castell”, explica el regidor.

El nom de Pepe Rubianes, oficial

Aquest final d’any també ha servit per fer oficial la proposta ciutadana de posar el nom de Pepe Rubianes a una de les sis noves placetes del Paral•lel. Així ho va aprovar el Ple del districte de l’Eixample amb els vot favorable de tots els partits polítics, menys el PP. En concret, l’espai que recordarà l’actor serà el de la confluència de Paral·lel amb Viladomat, just davant de l’equipament de Cotxeres Borrell.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel es cruspeix la meitat del pressupost destinat al Poble-sec
Antoni Vives: Els fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”
Paral·lel, dic o crossa de la ‘Marca Barcelona’

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024