Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel ‘intel·ligent’ pren forma

Publicat

on

El març finalitza l’esgotadora reforma del Paral·lel, que ja ha instal·lat part de les 182 “columnes d’il·luminació intel·ligent”, criticades pel seu elevat cost

@molina_jordi / Dos debats centraran l’actualitat social i urbanística al barri aquest 2015. El pla d’usos del Poble-sec i la reforma de l’avinguda del Paral·lel. El primer, en ple procés participatiu, exclou el segon. Des del primer moment, el consistori ha deixat clar que el pla d’usos del Poble-sec no tindrà efectes sobre “un projecte de ciutat” com ho és el Paral·lel, que tindrà una legislació feta a mida. L’avinguda està cridada a ser un nou reclam d’una ciutat que mira de seduir més que mai el visitant. Empantanegada d’obres i de conflictes veïnals durant el 2014, el Paral•lel espera veure la llum el 2015. I mai millor dit. Les columnes d’enllumenat intel·ligent, criticades pel seu elevat cost, ja llueixen a l’avinguda.

vives_trias_web

L’alcalde Trias amb Vives, artífex de la reforma del Paral·lel / Ajuntament BCN

“En els últims mesos hem constatat com d’ençà la suspensió de llicències del Poble-sec s’ha generat un efecte crida cap al Paral·lel, on sí està permès obrir nous hotels, discoteques, hostals, bars i restaurants”. Ho explica el sociòleg i veí del Poble-sec Marc Serra, membre actiu de la plataforma Som Paral·lel, que durant el 2014 ha estat la plataforma que ha aglutinat el discurs crític envers la rehabilitació de l’avinguda. “Si l’Ajuntament no tira endavant un pla d’usos al Paral•lel, aviat l’avinguda es convertirà en un nou carrer Blai, amb totes les molèsties que ha suposat per al veïnat”. Per aquest col•lectiu, el model de barri que s’està construint coincideix amb el projecte municipal del Paral•lel del futur i, en definitiva, amb el model de ciutat.

Malgrat les crítiques de Som Paral·lel, que en el seu naixement va comptar amb l’acompanyament de la resta d’actors veïnals del barri, poc a poc cada col·lectiu ha anat assumint papers més moderats, sobretot quan des de la plataforma es va proposar aturar les obres de l’avinguda. Coordinadora d’Entitats, Unió d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants han explicat, amb matisos mínims, que la remodelació del Paral·lel serà positiva per als barris, fent al·lusió, sobretot, al nou col·lector subterrani, a l’ascensor del metro de Poble-sec, i a l’espai públic que s’hi guanyarà. La reforma també servirà per desplaçar el carril bici del lateral de l’avinguda al centre i de punta a punta, amb la intenció d’augmentar la seguretat. Una decisió amb un consens força ampli.

Per a Som Paral·lel, l’espai públic és precisament el que està amenaçat. “Si ho comparem amb la proposta de places que van fer els veïns de Sant Antoni i que té el suport de la plataforma, es perden molt metres d’espai públic”, expliquen en referència a les sis placetes que es projectaran que, en realitat, consistirà en una ampliació de les voreres. Segons el col·lectiu, “l’objectiu del disseny de l’Ajuntament és prioritzar el tràfic motoritzat per sobre dels vianants i facilitar la instal·lació de terrasses”.

Fanals intel·ligents, veïns empipats

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Criticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març de 2015 al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d’acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l’avinguda.

“Hem pensat la columna com un element integrador dels diferents elements que necessita una smart city, sense sobrecarregar el paisatge urbà”, explica Montserrat Periel, directora del projecte executor del Pla Paral·lel. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l’Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenta Serra, que segueix: “Tothom sap que aquests fanals no són una prioritat dels veïns, sinó un caprici d’Hàbitat Urbà per crear un nou atractiu turístic.

Al març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà. Serà el moment d’elaborar un nou pla d’usos només per al Paral•lel. Amb les eleccions municipals al maig, tot fa pensar que el gruix del debat el lideri el nou equip municipal.

mana_paralel_web

El 2014 també s’han deixat sentir les veus crítiques contra la reforma / J.M.

 

Nou col·lector contra la pluja forta

Una de les principals novetats no està a la superfície, sinó sota terra. I és que el Paral·lel estrena des d’aquest desembre el nou col•lector, que ha d’ajudar a evitar inundacions en cas de pluges fortes. El nou eix drenant entre l’avinguda i el carrer de Vila i Vilà és el resultat d’unes obres que van començar el mes d’octubre de 2013 i que han provocat afectacions importants a la Plaça d’El Molino –a principis d’aquest gener encara ens podem trobar amb algunes darreres intervencions—. Segons explica a ZONA SEC el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, es tracta del desdoblament d’un col·lector que ja existeix al costat Eixample, entre el carrer de Calàbria i la ronda de Sant Pau, i que reforçarà la recollida d’aigües residuals però, sobretot, serà especialment operatiu en cas de pluges significatives. “Aquesta millora permet disposar de més capacitat d’aigua freàtica per al reg de tot el Parc de Montjuïc i el Castell”, explica el regidor.

El nom de Pepe Rubianes, oficial

Aquest final d’any també ha servit per fer oficial la proposta ciutadana de posar el nom de Pepe Rubianes a una de les sis noves placetes del Paral•lel. Així ho va aprovar el Ple del districte de l’Eixample amb els vot favorable de tots els partits polítics, menys el PP. En concret, l’espai que recordarà l’actor serà el de la confluència de Paral·lel amb Viladomat, just davant de l’equipament de Cotxeres Borrell.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel es cruspeix la meitat del pressupost destinat al Poble-sec
Antoni Vives: Els fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”
Paral·lel, dic o crossa de la ‘Marca Barcelona’

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024