Connecta amb nosaltres

Entitats

Pere Camps: “La cultura és una eina per a que la gent es rebel·li davant de les injustícies”

Publicat

on

foto_camps

Pere Camps, artífex del BarnaSants / Carolina Vargas

@pruna_ana / El director del BarnaSants, Pere Camps, aposta pels espais públics i per donar cabuda a artistes de renom i a d’altres emergents dins el festival de cançó d’autor. En l’edició d’enguany, com ja va passar a l’anterior, el certamen, que s’allargarà fins el 14 d’abril, té una especial petjada al Poble-sec.

Explica’m alguna de les novetats d’aquesta edició del BarnaSants…

Aquest any és l’edició número vint i coincideix amb que fa vint anys que l’Ovidi Montllor se’n va anar de vacances. Volem reivindicar la figura de l’Ovidi, que ha estat clau per a la cultura catalana, com a artista i com a creador. Farem el possible per a que la seva obra es vegi reconeguda al llarg de tot el festival.

En quina mesura es veurà la seva figura homenatjada al festival?

Sempre he dit que el BarnaSants no seria possible sense la generositat i el compromís dels artistes amb el festival, que el fan seu. Aquest any, a part dels espectacles específics dedicats a l’Ovidi, com la inauguració de l’espectacle del Toti Soler, braç dret de l’Ovidi, i la clausura amb dos espectacles homenatge que es farà a Alcoi, també altres actuacions reflectiran la seva figura. Hem convidat els artistes a fer seva alguna versió de l’Ovidi i que es converteixi en part habitual del seu repertori de tal manera que donin a conèixer al públic més jove, que no el coneixien, la figura tan fonamental per a la cultura catalana que va ser l’Ovidi Montllor.

D’altra banda emplacem i fem una crida de cara a les eleccions municipals del 24 de maig a tots els partits democràtics i catalanistes que apostin per posar el nom de l’Ovidi a carrers, centres culturals, auditoris, biblioteques… per a tenir-lo present, reivindicar-lo i a partir d’aquí poder fer propostes i activitats culturals basats en la seva figura.

“Volem el pa sencer”. Per què heu triat aquest lema pel festival?

Crec que són moments per a decidir-ho tot, per a canviar-ho tot. No són moments en què ens conformem amb qualsevol cosa: “Ara ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Ara ho volem decidir tot. Hem triat aquest lema perquè el festival sempre fa propostes arrelades amb la situació del poble. És un festival que no és comercial, que és cultural i que està molt lligat a la situació social i política del nostre país.

El festival és el punt més important de trobada de la cançó d’autor de la península Ibérica i un dels més importants d’Europa. És un lloc on la cançó d’autor té una plataforma tan per a les veus referents de la cançó d’autor com pels artistes emergents. Oferim, de fet, més de cent propostes per a poder escollir.

Creus que el BarnaSants té suficient ressò mediàtic?

Crec que les propostes que posen en qüestió l’estatus quo sempre tenen més dificultat per a ser recollides com a proposta, sobretot per part dels mitjans de comunicació més massius. Per sort, comptem amb la complicitat dels periodistes de a peu, dels periodistes de cultura, dels periodistes més implicats amb la realitat del país. El BarnaSants va nàixer com un concepte de xarxa el 1996. Això va fer que passés molts anys de resistència i ara som on som gràcies a que s’ha seguit teixint aquesta xarxa. De fet, les grans retallades que pateix el festival són compensades perquè cada cop hi ha més seus i altres ciutats i nous llocs que van donant suport a la idea del BarnaSants i és gràcies a aquest esperit cooperatiu que seguim aguantant. Gràcies no només a artistes sinó també a alguns mitjans de comunicació que es neguen a mantenir l’estatus quo com fan els convencionals, que prefereixen cobrir uns festivals més comercials i massius. D’altra banda, les xarxes socials són una eina molt important per a la nostra proposta, per a comunicar el contingut i les novetats que van sorgint.

Esteu satisfets amb les ajudes públiques que rebeu?

En aquests moments, en tema d’espais ens hem expandit molt d’ençà que vam començar 20 anys enrere a les cotxeres de Sants. La veritat és que no és fàcil el tema logístic, no anem sobrats de suports econòmics. Treballem amb la ciutat civil, és a dir amb el Secretariat de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

D’altra banda el Centre Cultural Albareda, al costat del parc de les tres xemeneies, un centre nou que es va inaugurar el desembre del 2013, és un espai on aquest any en farem 11 concerts, tres més que a l’anterior edició. És un centre públic del que enseguida hem comptat amb el suport dels treballadors que ho gestionen. Nosaltres en la mesura del possible reivindiquem els espais públics, són l’espai idoni pels concerts.

Ens interessa arribar al màxim nombre de públic possible. No és un festival barceloní, és un festival que treballa en xarxa. És el festival dels països catalans. A Barcelona, on va nàixer hi té molt de pes però enguany més la meitat dels concerts que es fan, són fora de Barcelona. És el festival més descentralitzat dels que es fan a casa nostra. Al mateix temps tenim vocació d’estar presents al conjunt dels països catalans: a Alcoi com a seu principal, Vila-real i Petra, a Mallorca.

La intenció és que d’aquí al 25 aniversari del BarnaSants ens haguem consolidat com el gran punt de trobada de la cançó d’autor de tots els territoris de cultura comuna.

PERECAMPS (2)

Pere Camps, estretament vinculat amb els moviments socials / BarnaSants

Finalment m’agradaria conèixer la teva opinió respecte a situació de la cultura al nostre país

Crec que sense cultura no existiríem com a país. La cultura ens ha mantingut en peu, ha fet que, malgrat les derrotes que hem patit els darrers anys, ens haguem aixecat. Sense cultura no existiria la nostra llengua ni la consciència de que som un poble i que tenim una manera de fer i d’actuar determinada. Sense cultura els pobles no avancen, és una eina per a que la gent es rebel·li davant de les injustícies. La cultura és un element educatiu clau per a l’emancipació perquè ens dóna elements per pensar i per a ser crítics i actuar i canviar coses. Mai els governs, per tant, apostaran per la cultura. Fins i tot els dirigents amb els qui m’hi sento més proper, els de les diverses opcions d’esquerra, tenen poques paraules pel tema cultural. En una situació de crisi com la que vivim la cultura no és prioritat. La cultura és clau per capgirar les coses, per canviar hegemonies. Però sembla que als dirigents polítics no els interessa canviar-les, i als que governen l’estat espanyol encara menys.

D’altra part cal també fer autocrítica. L’augment de l’IVA ha estat una clara política de repressió contra el sector de la cultura. Hem estat incapaços de fer un front important per capgirar aquesta situació i enfrontar-nos de forma més radical pel que fa a aquest tema amb el govern de l’estat espanyol i amb les retallades en el seu conjunt amb les polítiques neoliberals que imposa la Troica. Aquesta represàlia política no només comporta la dificultat de l’accés a la cultura de la gent sinó que ha suposat retallades salarials i pèrdua de llocs de treball en aquest sector. Això ha significat la precarització del sector i nosaltres hem estat incapaços d’organitzar una resistència amb condicions de guanyar la partida. Però tinc esperança perquè, com sempre, tot depèn de nosaltres.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.