Connecta amb nosaltres

Entitats

Ester Bonal: “Els llenguatges no verbals, com la dansa i la música, transcendeixen l’origen cultural”

Publicat

on

@pruna_ana / L’Ester Bonal (Barcelona, 1964) és una entusiasta de la seva feina. Gran amant de la música, l’any 2004 impulsa un projecte de la Fundació l’ARC Música:  El Xamfrà, un centre de música i escena que treballa per la inclusió social al Raval. A partir del 2008 n’assumeix la direcció. També és professora de l’ESMUC i ha treballat durant molts anys a instituts del Raval. L’Ester creu que l’art és la millor eina de cohesió social i aposta per un model educatiu que valori conceptes més enllà dels curriculars. Ens trobem a la terrassa de l’ESMUC, aprofitant uns minuts de descans que té en la seva atrafegada vida.

L'Ester Bonal a l'Auditori

L’Ester Bonal a l’Auditori// Anna Pruna

La música és un element fonamental de la teva vida. Des de quan t’hi dediques?

Fa 30 anys que em dedico a l’educació musical. Des dels 5 anys vaig anar a l’ARC, un centre on es feia música d’una manera molt lliure. També he cantat a corals des dels 5 anys, la música sempre m’ha acompanyat. A partir dels 15 anys vaig començar a dirigir corals infantils, més endavant em vaig formar en cursos de pedagogia musical perquè em volia dedicar a l’educació, tot i que com a carrera vaig estudiar farmàcia. Després em vaig treure el CAP de música i vaig començar a ser professora de música a instituts.

Com explicaries què és el Xamfrà?

És un projecte que va sorgir el 2004 des de la fundació l’ARC.  És un centre de música, teatre i dansa per la participació cultural, la inclusió social i el desenvolupament educatiu dels nens i nenes en un entorn on, per motius socioeconòmics o de distanciament cultural, no accedien a aquest tipus d’activitats. El motiu d’engegar el projecte va ser perquè durant els anys que vaig estar als instituts em vaig adonar que la música era una eina de cohesió, de treball en equip, de cooperació.

Quins són els principis pedagògics del Xamfrà?

El nostre centre d’atenció són les persones. Els nens, els joves i els adults amb diversitats funcionals múltiples, Xamfrà és per a tothom.  Una de les singularitats de Xamfrà és que el preu no sigui mai un impediment per la participació, funcionem amb una tarifa plana de 50€ per trimestre que paguen només les famílies que poden. Tots els nens estan becats. Hi ha famílies que paguen la taxa del seu nen i d’un altre, hi ha molta solidaritat entre famílies. A Xamfrà hi ha un 50% de famílies que hi venen perquè els agrada el centre però podrien permetre’s anar a un altre centre i un 50% de famílies que no podrien anar a un altre lloc per motius econòmics.

Quina relació teniu amb les famílies dels alumnes?

No hi ha un protocol però sempre hi som. I com que sempre hi som hi ha un clima molt familiar. Les famílies se’ns acosten i participen molt, muntant attrezzos, berenars…

Com treballeu la convivència entre les diferents cultures i classes socials del Raval?

Quan arriba un nen nou, el grup de seguida l’acull. El procés d’acollida no el fem nosaltres, el fan els propis nens. Nosaltres hem creat un clima d’acollida i hem prioritzat el fet de que allà tothom s’hi ha de sentir bé, ells s’empelten d’això. Quan parlem de temes culturals, hi ha uns elements en els llenguatges no verbals, com la dansa i la música, que són intrínsecs a les persones i que transcendeixen l’origen cultural o antropològic de qualsevol.

Quina és la metodologia de l’escola?  

Tot es fa en grup, també els instruments. Hi ha grups de percussió, de violí, de guitarra. A Xamfrà no fem proves d’accés ni hi ha nivells, tothom qui  vol venir, ve. Els posem més o menys en grups per edats. Aquí l’epicentre és el nen, el creixement de la persona, no la música. La música, el teatre i la dansa són eines per educar a través d’elles.

Com has vist evolucionar el barri en tots els anys que hi portes treballant?

El Raval és un barri que té capes. Moltes vegades és terra de pas, la gent ve un temps i marxa a un altre barri o a una altra ciutat. És un barri on continua havent-hi molta droga, prostitució, màfies, de tant en tant hi ha brots de violència… És un barri que no és fàcil.

Alumnes del Xamfrà// Xamfrà

Alumnes del Xamfrà// Xamfrà

 

Un dels temes que el Raval treballa és el de la segregació escolar. Com es pot combatre?

Amb política educativa molt més contundent que la que tenim. Hi hauria d’haver un control real d’inclusió dintre de les escoles perquè no es pot concertar amb escoles que són segregadores, amb escoles com l’Opus. I no hi ha ningú en política educativa que tingui els nassos de tallar determinats concerts perquè hi ha grups educatius de poder als que ja els està bé aquest model, perquè això és perpetuació de classe.

Tu, més que com a professora, et defineixes com a educadora. Quines aptituds ha de tenir l’educador per motivar els alumnes?

Cal tenir un bon concepte de tu mateix i intentar transformar tot el que no t’agrada de tu. Per a un mestre els seus alumnes han de ser el millor del món. Si tu poses expectatives en el procés i en els nens, ells creixeran feliços i evolucionaran bé. L’important és saber que el que fas té sentit. I jo, malgrat que a vegades m’he preguntat si servia d’alguna cosa el que faig, treballo intentant tenir la convicció de que sí. També penso que ser educador és arriscat perquè has d’actuar segons el teu criteri ètic, segons la teva honestedat personal i pedagògica i intentar ser conseqüent.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.