Connecta amb nosaltres

Societat

Surt Asens, Entra Pérez

Publicat

on

Després d’un any com a regidor del districte, Jaume Asens deixa pas a Laura Pérez, també del grup Barcelona en Comú.

@pruna_ana / Fa tot just un any des que el 24 de maig de 2015 més de 21.000 persones de Sants-Montjuïc van apostar per Barcelona en Comú a l’hora de triar representant del districte. Advocat proper a col·lectius assemblearis com el de Can Vies,  el nou regidor, Jaume Asens assumia també la Tercera Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Ara, amb la recent anunciada entrada del PSC al govern municipal, Asens mantindrà la Tinença d’Alcaldia però  serà la fins ara regidora de Les Corts, Laura Pérez, qui ocuparà el càrrec de regidora del districte. A més, l’àmbit de cultura, fins ara a mans de BComú, passarà a ser competència del segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni. D’aquesta manera, el partit socialista gestionarà tres dels districtes de la ciutat: l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià i l’Ajuntament de Barcelona comptarà ara amb 15 enlloc d’11 regidors, encara lluny, però, de la majoria de 21.  L’acord es tancarà tan bon punt les militàncies de BComú l’aprovin durant els propers dies.

Laura Pérez 147 (3)

Laura Pérez al costat d’Ada Colau / Ajt Bcn

Els reptes de Laura Pérez al districte

La majoria de col·lectius del districte, així com els diferents representants dels partits de la oposició, coincideixen en que el ja exregidor Jaume Asens sovint ha brillat per la seva absència a l’hora de trepitjar carrer i trobar-se amb ells. “Es parla molt de proximitat però es fa difícil poder quedar amb el regidor ja que no té espai a la seva agenda” diu Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, i afegeix que “les coses no funcionen només amb bones intencions”. De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, diu que sembla que tots els projectes del barri estiguin aturats: “L’economia no pot estar aturada i les terrasses no poden estar en un moment d’incertesa com el que vivim. Estem estancats i el comerç de proximitat se’n ressent”, lamenta. Tort creu que és prioritari reprendre projectes com la reforma del Paral·lel, el Pla d’usos de Paral·lel i el Poble-sec o l’ordenança singular del carrer Blai.

Des de la plataforma Som Paral·lel veuen amb bons ulls “el compromís i la posada en pràctica de la restricció horària de les terrasses a Blai i Blesa” però també insten la nova regidora a fer un Pla d’usos del Paral·lel “que tingui en compte el veïnat” i que “es comprometi amb la cultura de proximitat”. Amb ells coincideix la Coordinadora d’Entitats del barri, amb Josep Guzmán al capdavant, a l’hora de demanar una gestió comunitària del Teatre Arnau i el Palau de la Premsa. “A més, diu Guzmán, de dinamitzar el Parc de les Tres Xemeneies i crear un centre cívic per la zona de la França Xica, que no té cap equipament municipal projectat”. No obstant, Guzmán afegeix que, durant aquest primer any, la Coordinadora ha pogut comptar amb Asens sempre que ho ha necessitat.

Polítiques socials i convivència

Si algun tema requereix certa urgència tant al Poble-sec com a la resta de barris del districte, és el de les necessitats socials. Si bé l’equip d’Asens ha començat a treballar amb beques menjador per pal·liar una de les grans xacres com és la pobresa infantil, o amb nous plans d’ocupació i habitatge social, encara hi ha molta feina per endavant per aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns del districte, amb uns alarmants índex de pobresa i de pobresa energètica. La nova regidora haurà de seguir treballant per evitar els desnonaments, un tema en el qual Asens ha estat especialment implicat, intensificar el programa Salut als Barris, prevenir les desigualtats de gènere i seguir combatent la violència masclista.

D’altra banda, la massificació del turisme és l’altre gran tema a debat sobretot pel que fa al Poble-sec. Els espais públics més saturats, com són el carrer Blai o la plaça de les Navas, requereixen una solució que passi per la diversificació del comerç del barri per a què aquest no depengui només del turisme. Caldrà així mateix trobar la  fórmula que garanteixi el descans veïnal i la convivència: un dels reptes més importants de la nova regidora. Tots aquests aspectes requereixen atenció urgent però n’hi ha d’altres que no s’han de deixar de banda com són la gestió cívica d’equipaments del barri i la creació d’altres com un poliesportiu pels veïns del Poble-sec, la millora de la mobilitat dels diferents barris del districte, el desenvolupament del Pla de salut comunitària o la definició del nou Paral·lel.

Jaume Asens 147 (3)

Jaume Asens, regidor sortint / Ajt Bcn

Participació o estancament? BComú aposta per un model participatiu que no convenç a tothom

Un dels principals propòsits de la regidoria del districte era apostar per la participació real i eficaç dels veïns i col·lectius dels barris a l’hora de decidir el futur de temes tan polèmics com la reforma del Paral·lel –aturada i pendent de debat des de fa més de mig any– que, a ulls del govern, ha de conciliar els diferents punts de vista dels veïns en el marc de l’Espai de Treball Compartit abans de tornar a engegar màquines.

No obstant, la fórmula de procés participatiu per la qual aposta el partit, sovint presenta deficiències i fa que temes candents com el Pla d’usos del Poble-sec i el Paral·lel, o el Pla d’Actuació Municipal i de Districtes segueixin a l’espera de ser acabats de definir. “Voldríem que tots els projectes que es van començar que s’impulsen dins de processos participatius es tirin cap endavant”, indica Manel Tort. “Es parla de Participació però els processos que se segueixen són els mateixos de sempre, amb l’agreujant  que s’inicien sobre qüestions que ja s’havien acordat” afegeix Jordi Clausell.

QUI ÉS  LAURA PÉREZ

La nova regidora de Sants-Montjuïc ocupava fins ara la regidoria del districte de Les Corts i és també regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Nascuda a Barcelona el 1982, Pérez té estudis de periodisme i Cooperació Internacional al Desenvolupament, a més d’un postgrau i un màster en Estudis de Gènere. Molt vinculada a l’aposta del govern de Colau per les polítiques de gènere, ha treballat a Llatinoamèrica en estratègies del desenvolupament, municipalisme i drets econòmics i polítics de les dones, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Laura Pérez és, al seu temps, l’única representant de Podem a l’executiu de Colau

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Detingut un motorista que cometia atracaments al Paral·lel

Publicat

on

Per

La nit del 6 al 7 d’agost, tres persones van denunciar haver patit robatoris al Paral·lel. En tots tres casos, l’atracador era un motorista que els havia robat la bossa o el mòbil, sorprenent-los per l’esquena i donant-se a la fuga. La unitat d’investigació del Districte de Sants-Montjuïc va recollir imatges de les càmeres instal·lades a establiments comercials propers a la zona on s’havien denunciat els robatoris. Van localitzar la motocicleta i van confirmar que constava com a robada. Setmanes més tard, uns agents van trobar la motocicleta i la persona que havia comès els atracaments, un home de 42 anys que formava part de la llista de sospitosos dels Mossos perquè comptava amb antecedents per robatoris amb violència i força. L’home va ser arrestat i el jutge va decretar el seu ingrés a presó preventiva.

Continua llegint

Societat

Atac homòfob a la plaça Navas

L’afectat diu que ha passat por altres vegades

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

Un veí del Poble-sec ha penjat un vídeo a les xarxes socials on denuncia l’atac homòfob que va patir a la plaça de Les Navas el passat mes de juliol. Segons explica l’afectat, no és la primera vegada que un dels grups de joves que hi ha en aquesta plaça l’insulten per la seva orientació sexual i assegura que els coneix des de fa temps.

“Durant tots aquests anys que porto vivint al Poble-sec, moltes vegades he hagut de decidir si puc passar per aquesta plaça, o no, ja sigui per l’hora, per si estan ells, per si m’agrediran, per si vaig sol o per si vaig acompanyat”, lamenta. Tot i això, el poblesequí assegura que darrerament ha preferit no tenir en compte la seva presència i en cas de ser vexat, “enfrontar-se”. “En aquests darrers temps no m’han dit res, però de cop i volta anit es van tornar bojos i em van començar a insultar”, rememora en referència a la nit estival.

L’agressió

L’afectat ha explicat que en aquell moment no anava sol per la plaça, com ja acostumava a fer habitualment, sinó que estava acompanyat per uns amics “als quals també van insultar”. Si més no, el veí del Poble-sec va ser qui més va rebre, després que un dels nois “vingués cap a mi, m’empenyés i em llancés a terra”. Resultat de l’enfrontament: dolor als canells i genolls, amb ferida al maluc inclosa.

“Després d’anar al metge, vaig anar a la policia per posar la denúncia. Més tard vaig tornar al mateix lloc de la plaça per veure si estaven, i sí, allà continuaven, però poc després van marxar corrents”, ha relatat. Tal com ha emfatitzat, la seva tornada no tenia cap altre objectiu que fer palès “que tothom que hi passegi ho faci tranquil, perquè és una plaça meravellosa”.

Crida al respecte

“Tot això em passa per tenir una ploma gai meravellosa i per vestir com em dona la gana”, ha posat de relleu. Una condició que assegura no vol canviar de cap manera: “Si vesteixo així i et fot, ho multiplicaré per mil”, deixa clar. En aquest sentit, ha constatat la necessitat de “juntar-nos tots una mica més per no permetre aquestes coses; són una vergonya”.

Fotografia | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.