Connecta amb nosaltres

Societat

Surt Asens, Entra Pérez

Publicat

on

Després d’un any com a regidor del districte, Jaume Asens deixa pas a Laura Pérez, també del grup Barcelona en Comú.

@pruna_ana / Fa tot just un any des que el 24 de maig de 2015 més de 21.000 persones de Sants-Montjuïc van apostar per Barcelona en Comú a l’hora de triar representant del districte. Advocat proper a col·lectius assemblearis com el de Can Vies,  el nou regidor, Jaume Asens assumia també la Tercera Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Ara, amb la recent anunciada entrada del PSC al govern municipal, Asens mantindrà la Tinença d’Alcaldia però  serà la fins ara regidora de Les Corts, Laura Pérez, qui ocuparà el càrrec de regidora del districte. A més, l’àmbit de cultura, fins ara a mans de BComú, passarà a ser competència del segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni. D’aquesta manera, el partit socialista gestionarà tres dels districtes de la ciutat: l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià i l’Ajuntament de Barcelona comptarà ara amb 15 enlloc d’11 regidors, encara lluny, però, de la majoria de 21.  L’acord es tancarà tan bon punt les militàncies de BComú l’aprovin durant els propers dies.

Laura Pérez 147 (3)

Laura Pérez al costat d’Ada Colau / Ajt Bcn

Els reptes de Laura Pérez al districte

La majoria de col·lectius del districte, així com els diferents representants dels partits de la oposició, coincideixen en que el ja exregidor Jaume Asens sovint ha brillat per la seva absència a l’hora de trepitjar carrer i trobar-se amb ells. “Es parla molt de proximitat però es fa difícil poder quedar amb el regidor ja que no té espai a la seva agenda” diu Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, i afegeix que “les coses no funcionen només amb bones intencions”. De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, diu que sembla que tots els projectes del barri estiguin aturats: “L’economia no pot estar aturada i les terrasses no poden estar en un moment d’incertesa com el que vivim. Estem estancats i el comerç de proximitat se’n ressent”, lamenta. Tort creu que és prioritari reprendre projectes com la reforma del Paral·lel, el Pla d’usos de Paral·lel i el Poble-sec o l’ordenança singular del carrer Blai.

Des de la plataforma Som Paral·lel veuen amb bons ulls “el compromís i la posada en pràctica de la restricció horària de les terrasses a Blai i Blesa” però també insten la nova regidora a fer un Pla d’usos del Paral·lel “que tingui en compte el veïnat” i que “es comprometi amb la cultura de proximitat”. Amb ells coincideix la Coordinadora d’Entitats del barri, amb Josep Guzmán al capdavant, a l’hora de demanar una gestió comunitària del Teatre Arnau i el Palau de la Premsa. “A més, diu Guzmán, de dinamitzar el Parc de les Tres Xemeneies i crear un centre cívic per la zona de la França Xica, que no té cap equipament municipal projectat”. No obstant, Guzmán afegeix que, durant aquest primer any, la Coordinadora ha pogut comptar amb Asens sempre que ho ha necessitat.

Polítiques socials i convivència

Si algun tema requereix certa urgència tant al Poble-sec com a la resta de barris del districte, és el de les necessitats socials. Si bé l’equip d’Asens ha començat a treballar amb beques menjador per pal·liar una de les grans xacres com és la pobresa infantil, o amb nous plans d’ocupació i habitatge social, encara hi ha molta feina per endavant per aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns del districte, amb uns alarmants índex de pobresa i de pobresa energètica. La nova regidora haurà de seguir treballant per evitar els desnonaments, un tema en el qual Asens ha estat especialment implicat, intensificar el programa Salut als Barris, prevenir les desigualtats de gènere i seguir combatent la violència masclista.

D’altra banda, la massificació del turisme és l’altre gran tema a debat sobretot pel que fa al Poble-sec. Els espais públics més saturats, com són el carrer Blai o la plaça de les Navas, requereixen una solució que passi per la diversificació del comerç del barri per a què aquest no depengui només del turisme. Caldrà així mateix trobar la  fórmula que garanteixi el descans veïnal i la convivència: un dels reptes més importants de la nova regidora. Tots aquests aspectes requereixen atenció urgent però n’hi ha d’altres que no s’han de deixar de banda com són la gestió cívica d’equipaments del barri i la creació d’altres com un poliesportiu pels veïns del Poble-sec, la millora de la mobilitat dels diferents barris del districte, el desenvolupament del Pla de salut comunitària o la definició del nou Paral·lel.

Jaume Asens 147 (3)

Jaume Asens, regidor sortint / Ajt Bcn

Participació o estancament? BComú aposta per un model participatiu que no convenç a tothom

Un dels principals propòsits de la regidoria del districte era apostar per la participació real i eficaç dels veïns i col·lectius dels barris a l’hora de decidir el futur de temes tan polèmics com la reforma del Paral·lel –aturada i pendent de debat des de fa més de mig any– que, a ulls del govern, ha de conciliar els diferents punts de vista dels veïns en el marc de l’Espai de Treball Compartit abans de tornar a engegar màquines.

No obstant, la fórmula de procés participatiu per la qual aposta el partit, sovint presenta deficiències i fa que temes candents com el Pla d’usos del Poble-sec i el Paral·lel, o el Pla d’Actuació Municipal i de Districtes segueixin a l’espera de ser acabats de definir. “Voldríem que tots els projectes que es van començar que s’impulsen dins de processos participatius es tirin cap endavant”, indica Manel Tort. “Es parla de Participació però els processos que se segueixen són els mateixos de sempre, amb l’agreujant  que s’inicien sobre qüestions que ja s’havien acordat” afegeix Jordi Clausell.

QUI ÉS  LAURA PÉREZ

La nova regidora de Sants-Montjuïc ocupava fins ara la regidoria del districte de Les Corts i és també regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Nascuda a Barcelona el 1982, Pérez té estudis de periodisme i Cooperació Internacional al Desenvolupament, a més d’un postgrau i un màster en Estudis de Gènere. Molt vinculada a l’aposta del govern de Colau per les polítiques de gènere, ha treballat a Llatinoamèrica en estratègies del desenvolupament, municipalisme i drets econòmics i polítics de les dones, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Laura Pérez és, al seu temps, l’única representant de Podem a l’executiu de Colau

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.