Les lluites veïnals en contra dels plans urbanístics del Port Vell, la Barceloneta i el Paral·lel s’uneixen per aturar “el model Barcelona”

Centenars de persones carreguen contra els plans urbanístics / J.M.

@molina_jordi / El projecte de remodelació del Paral·lel –batejat per l’Ajuntament com ‘El Paral·lel de les persones’— ha topat amb un escull inesperat. La pedra angular de la transformació de l’avinguda, l’emblemàtic Molino, ha entrat en suspensió de pagaments, segons informava el dissabte 11 de maig el diari La Vanguardia. El rotatiu assenyala l’empresa Ociopuro S.L., de la impulsora de la Fundació El Molino (FEM) Elvira Vázquez, que hauria de fer front a un deute de prop de 15 milions d’euros, bona part dels quals provindrien del cost de la reconstrucció de l’immoble.

Encara és una incògnita si el music hall seguirà o no, amb la seva activitat, però veus properes al negoci  posen en qüestió la “viabilitat del projecte”, que ha perdut un 20% del públic en els darrers mesos a causa de l’augment de l’IVA cultural. El concurs de creditors en què ha entrat El Molino posa sobre la taula un nou element en el debat sobre el “model Barcelona”, molt criticat per determinats col·lectius i veïns que posen en dubte que la concentració d’iniciatives privades a l’avinguda –i a d’altres punts estratègics de la ciutat—sigui la millor solució per afrontar els temps de crisi. I, sobretot, com pot afectar això als barris circumdants.

Protestes a Sant Jaume
La notícia començava a córrer per les xarxes socials, primer, i per la resta de mitjans d’àmbit nacional, després, el mateix dia en què hi havia convocada una marxa ciutadana en contra de diferents plans urbanístics, entre ells el Pla Paral·lel. És el cas del nou Pla d’usos de Ciutat Vella, que facilitarà l’obertura d’hotels i apartaments turístics; el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Barceloneta i la reforma del Port Vell, que permetrà amarrar-hi iots de luxe de grans dimensions.

Cartells reivindicatius a la Plaça de Sant Jaume en contra del Pla Paral·lel / J.M.

Tots aquests plans, segons els manifestants, responen a un model de ciutat pensat només “per als rics i per al turisme, impulsats sense comptar amb la opinió del veïnat”. I és que les reunions periòdiques  que ha organitzat la FEM per mirar d’obrir el projecte Paral·lel al món comercial i associatiu són, a parer de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, present a l’acte de protesta, “comissions fantasma”.

“És molt més fàcil treure rendibilitat a un pis turístic que a un pis familiar. Si seguim per aquest camí veurem com, cada vegada més, el Paral·lel s’assemblarà a La Rambla i el Poble-sec serà el nou Born”, explica un dels activistes i veí del barri. La revalorització del sòl, la pujada del preu de l’habitatge i del cost de la vida, l’allau del turisme de masses i la substitució del comerç tradicional de proximitat per franquícies i grans superfícies, són algunes de les conseqüències de les quals alerten els manifestants. En el següent vídeo, cedit per l’Assemble del Poble-sec, els veïns del barri fan un exercici per identificar els comerços de proximitat que han desaparegut al barri.

Un geriàtric o un hotel?
La preocupació passa ara pel tipus d’equipaments als quals l’Ajuntament donarà prioritat. Al Consell de Barri celebrat al Centre Cultural Albareda el passat 25 d’abril, alguns veïns ja es van queixar de les repercussions que està patint el Poble-sec . El cas més significatiu és el d’un edifici situat al número 63 del Paral·lel, cantonada amb el 110-112 de Nou de la Rambla. Segons el registre de la propietat, l’any 2003 era un bé propietat de l’Ajuntament i l’any 2010 passa a mans de l’empresa Coimbra, en principi i segons consta en els informes, per projectar-hi un geriàtric.

A la dreta, l’edifici del Paral·lel i, a l’esquerra, la inscripció del nom corporatiu de l’empresa Fotos: Alessia Bombaci

La CUP, que ha facilitat a aquest diari les dades de l’immoble, es pregunta per què l’Ajuntament ha cedit l’edifici a una empresa que es dedica al negoci hostaler i per què després de tant de temps la residència encara no ha obert. Més aviat tot el contrari. Qualsevol veí que passi per allà, comprovarà que els extrems de l’edifici ja estan funcionant com a apartaments turístics, sota el paraigües de l’empresa Charm Suites. De fet,  a un altre fragment de l’edifici, els baixos, a Nou de la Rambla, hi penja un cartell de Finques Businfreu, que lloga l’espai per 3.000 euros mensuals, i expliquen al diari que no tenen cap coneixement que allà s’hi hagi de fer cap geriàtric.

El regidor Jordi Martí, que durant el Consell de Barri va assegurar estar interessat en el tema –de fet, fins i tot va dir que l’alcalde li havia demanat per aquesta qüestió— es trobava fora de viatge i no ha pogut contestar les nostres preguntes sobre aquesta qüestió.

Envelliment sense equipaments
La polèmica sobre aquest edifici cal emmarcar-la en un barri envellit. Segons les tècniques dels projectes d’Acompanyament a la Gent Gran i Baixem al Carrer, el barri té “força mancances” pel que fa a serveis d’atenció a les persones grans i demanen més equipaments. A causa de l’estructura dels edificis del barri, “molts dels usuaris necessiten atenció domiciliària i, arran de les retallades, és difícil arribar a tots els casos”.

Dades del consistori reflecteixen que la taxa de població de gent gran que viu sola és d’un 29,5%, un índex superior al del conjunt del districte i de la ciutat (25,9% i 25,2%, respectivament). I no només això, sinó que l’índex de sobre-envelliment és del 55,3%, també superior al del districte i a la ciutat (53,3% i 53,5%, en cada cas). Segons ens expliquen les treballadores socials, l’alternativa que tenen és marxar del barri per la manca de centres de dia i residències. “Això encara dificulta més el procés de canvi, no només han d’abandonar la llar sinó també tot l’entorn, la qual cosa provoca un sentiment de pèrdua i dol molt fort”.