Connecta amb nosaltres

Societat

Quin Paral·lel volem?

Publicat

on

Entitats de Sant Antoni i Poble-sec discrepen amb diferents tonalitats amb el Pla Paral·lel en un debat impulsat per l’associació Raons Públiques

@zona_sec / El debat sobre la remodelació del Paral·lel s’ha intensificat aquest mes d’abril. Primer va ser l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui en una roda de premsa al Centre Cultural Albareda anunciava l’adjudicació de les obres d’un projecte que, segons va dir, pretén millorar l’espai públic guanyant superfície per als vianants, portant les bicicletes al centre de la calçada i creant sis noves placetes a les cruïlles amb els carrers de l’Eixample.

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Mentre que des del consistori se sosté que l’objectiu de la reforma és convertir el Paral·lel “en una via de referència per a les persones, les arts escèniques i la gastronomia”, col·lectius de diferents accents segueixen mostrant resistències a l’execució del Pla. El 26 d’abril, una setmana després que ho fes l’alcalde, era el teixit associatiu de Poble-sec i Sant Antoni qui s’unia al Centre Cívic El Sortidor per debatre sobre el futur de l’avinguda arran de la crida de l’associació d’urbanisme Raons Públiques.

La jornada va evidenciar el divorci, tot i que amb diferents matisos, entre bona part dels col·lectius i el projecte impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Fundació El Molino (FEM). Per sorpresa de tothom, l’empresària Elvira Vázquez va assistir a l’acte — “tot i que ningú m’ha invitat”, va dir— i va entomar els retrets de diversos representants, sobretot els de Repensar Poble-sec (Assemblea de Barri de Poble-sec), els més crítics, que consideren que el Pla només beneficia al mercat turístic i perjudica els tres barris implicats en la reforma: Poble-sec, Sant Antoni i Raval.

Segons les dades que van esgrimir els activistes, del pressupost total de la reforma –9.500.000 euros— el 30% es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros. “Hem passat del Paral·lel de les persones al Paral·lel de les faroles”, va etzibar un dels activistes que va dibuixar el contrast entre el ciutadà mig que viu a barris com el Poble-sec –amb una renda mitjana el 33% inferior a la de la ciutat—amb el tipus d’avinguda que s’està projectant, amb un pla lumínic de primer nivell –les faroles tindran càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals, per exemple—.

Pel que fa al model de participació del procés de remodelació, l’Assemblea va trobar complicitats en l’Associació de Veïns de Sant Antoni, que tampoc no va assistir a les comissions de seguiment. “Qualsevol proposta no es contempla perquè no entra dins del procediment tècnic, aleshores quin sentit té que hi participem els veïns”, va dir Pep Sala que va lamentar que el projecte ja es presentés pràcticament tancant. També des de Sant Antoni, l’associació cultural Talia Olympia va reivindicar la recuperació de l’espai públic per a la divulgació de la cultura. Segons el seu portaveu, l’historiador Toni Oller, és fals que es vulguin projectar noves places i explica que només seran “voreretes” i que, a més, hi haurà terrasses del negoci hostaler, per la qual cosa: “no és pot parlar que siguin espai públic”. Més moderats es van mostrar des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. El seu president, Josep Guzman, va reivindicar l’estació de metro de Poble-sec que, per fi, serà reformada per fer-la accessible.“Si no hagués estat per la nostra insistència no hauríem aconseguit aquest metro”.

Un dels temes cabdals va ser el de la turistificació i els seus riscos. Elvira Vázquez va negar que la seva fundació — “que no té afany de lucre”, va dir— persegueixi el turisme de masses i va explicar, en al·lusió als retrets de l’Assemblea, que els creueristes no passen pel Paral·lel. “Desembarquen al Port, els porten al Camp Nou, a la Sagrada Família, al Parc Güell i tornen embarcar” va dir en un intent de desmentir que la FEM tingui interessos en fer del Paral·lel un pol d’atracció turístic i un eix de connexió entre el Port i la Fira. “Estem penjant d’un fil, vam abocar-ho tot a la bombolla immobiliària i ara ho fem amb la turística”, van replicar des de Repensar Poble-sec.

Les entitats participants es van citar en una nova trobada, presumiblement a peu de carrer — “perquè els veïns s’adonin de que el debat és viu”, van explicar els convocants—, per trobar un acord de mínims entre col·lectius que permeti influir sobre un Pla Paral·lel que, poc a poc, es va implementant.

Articles relacionats
Entrevista a Javier Fraga (Raons Públiques)
Reportatge: El Paral·lel de les persones que es rebel·len
Entrevista Elvira Vázquez (Fundació El Molino)

Societat

Els gripaus de Laribal, morts per la presència de sabó a l’estanc

Els tècnics municipals confien en el fet que les poblacions veïnes d’amfibis recolonitzin la bassa

Publicat

on

La bassa dels jardins de Laribal, contaminada. Segons ha pogut saber en exclusiva ZONA SEC, els tècnics de l’empresa municipal BCASA han detectat la mort de la fauna d’un dels estancs d’aquest jardí històric, derivat de la possible presència de sabó a l’aigua. Tot plegat, per l’ús que fan algunes persones que viuen a la muntanya i que fan servir les basses per netejar la roba.

Segons fonts municipals, l’afectació als jardins de Laribal és un fet “puntual” i no s’ha detectat cap succés similar a la resta de parcs. De totes maneres, el cas ja està en coneixement dels Agents Rurals, que van aixecar acta.

La fauna, principal damnificada

Segons les mateixes fonts l’afectació ha afectat bàsicament la població de tòtils que vivien en aquesta bassa (un gripau petit de 4 o 5 centímetres). En qualsevol cas, no es tracta d’una espècie en risc i els tècnics confien que les poblacions que hi ha a altres basses de la muntanya recolonitzi els jardins de Laribal. A hores d’ara l’aigua de la bassa ja resta renovada i lliure de productes. Respecte a la flora, aquesta no s’ha vist afectada per la presència de sabó a l’aigua pel fet de ser més resistent.

2011, el precedent més greu 

Els fets han fet recordar l’enverinament que van patir milers d’amfibis fa més d’una dècada a les basses dels jardins del Teatre Grec. Aleshores, sí que va resultar un enverinament provocat amb un dissolvent molt potent.

Continua llegint

Societat

44 projectes presentats als Pressupostos Participatius

L’Ajuntament ja ha començat a filtrar les idees proposades pel veïnat d’acord amb la seva viabilitat tècnica

Publicat

on

Barcelona torna a posar en marxa els pressupostos participatius amb 30 milions d’euros sobre la taula. Aquests diners, els quals es repartiran entre els districtes segons criteris d’equitat socioeconòmica, busquen la implicació activa de la ciutadania en la presa de decisions. Al districte de Sants-Montjuïc s’han reservat més de tres milions d’euros a repartir entre els barris. La resposta del veïnat ha estat de 169 propostes, 44 de les quals han estat al Poble-sec.

Entre elles, la rehabilitació de la carpa del pati de l’escola i institut Bosc de Montjuïc, espai que utilitzen diàriament 500 alumnes i que necessita reformes urgents per garantir-ne la seguretat. També es planteja renovar vestidors i grades al complex esportiu municipal ‘Pau Negre-Parc Migdia’ de Montjuïc, seu de diversos clubs d’hoquei catalans que entrenen durant tot l’any.

Les propostes reflecteixen, alhora, una sensibilitat social i cultural. La comunitat musulmana impulsa una iniciativa per crear un cementiri particular que respongui a les seves tradicions i necessitats. I, per altra banda, els joves podrien beneficiar-se de projectes com ‘Sants 2 Reviu’, que proposa reconvertir zones en desús en espais multifuncionals per al lleure i la convivència.

Altres projectes, com la transformació de la muntanya de Montjuïc en un pulmó verd més accessible, destaquen per la seva aposta per la sostenibilitat i el gaudi col·lectiu. Aquesta inclou la reducció del trànsit i la millora de les zones verdes per fer-les més acollidores, ja que afirmen que l’espai “s’ha convertit en una franja de sensesostres”. També, escoles com Tres Pins busquen la pacificació del seu entorn pel gran volum de circulació que resulta un perill pels alumnes del centre.

El procés es desenvolupa en diverses fases. Primer, els veïns presenten les propostes. Després, aquestes són sotmeses a una valoració tècnica per garantir-ne la viabilitat, fase en què es troba l’Ajuntament i que finalitzarà el 24 de gener. Posteriorment, s’obrirà una votació ciutadana per determinar quins projectes es portaran a terme. No serà fins a l’abril d’aquest mateix any que es tancaran les votacions i es començaran a posar en marxa, així que caldrà esperar per poder veure els resultats del procés.

Continua llegint

Societat

L’Escola Mossèn Jacint Verdaguer: creativitat i art contemporani

Publicat

on

L’Escola Mossèn Jacint Verdaguer s’ha convertit en un referent de la integració de l’art contemporani dins l’educació gràcies a la seva participació en el programa Espais C (Espais de creació artística a les escoles de primària de Barcelona). Aquesta iniciativa transforma un espai del centre en un taller compartit entre l’alumnat i un artista resident.

Un espai-taller per a la creativitat

El centre ha habilitat un espai on l’artista Març Rabal desenvolupa la seva feina. Aquesta iniciativa busca normalitzar la presència de l’art contemporani als centres educatius.

El programa no només dota l’escola d’un espai de creació, sinó que transforma la manera com l’art és percebut dins l’educació. Gràcies a aquesta iniciativa, els estudiants tenen accés directe a la creació contemporània i poden desenvolupar habilitats com la cooperació, la imaginació i el pensament crític.

A més, el model beneficia també l’artista, que rep un espai per treballar i establir vincles amb la comunitat educativa i el barri.

Una xarxa de col·laboració

Espais C és una iniciativa de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona, creada en col·laboració amb la Universitat Autònoma. El programa, coordinat per l’entitat Experimentem amb l’Art, compta amb la participació de cinc institucions i espais artístics: Hangar, La Capella, el Museu Tàpies, la Fundació Suñol i Chiquita Room.

Des del seu inici durant el curs 2015-2016, Espais C ha estat un pont entre l’art contemporani i el món educatiu, amb la participació de quinze escoles, 39 artistes i sis equips de mediació. Aquest projecte fomenta la interacció entre la creativitat artística i el pensament crític, oferint als estudiants una visió renovada de l’art en el context de l’educació.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024