Connecta amb nosaltres

Societat

Quin Paral·lel volem?

Publicat

on

Entitats de Sant Antoni i Poble-sec discrepen amb diferents tonalitats amb el Pla Paral·lel en un debat impulsat per l’associació Raons Públiques

@zona_sec / El debat sobre la remodelació del Paral·lel s’ha intensificat aquest mes d’abril. Primer va ser l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui en una roda de premsa al Centre Cultural Albareda anunciava l’adjudicació de les obres d’un projecte que, segons va dir, pretén millorar l’espai públic guanyant superfície per als vianants, portant les bicicletes al centre de la calçada i creant sis noves placetes a les cruïlles amb els carrers de l’Eixample.

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Mentre que des del consistori se sosté que l’objectiu de la reforma és convertir el Paral·lel “en una via de referència per a les persones, les arts escèniques i la gastronomia”, col·lectius de diferents accents segueixen mostrant resistències a l’execució del Pla. El 26 d’abril, una setmana després que ho fes l’alcalde, era el teixit associatiu de Poble-sec i Sant Antoni qui s’unia al Centre Cívic El Sortidor per debatre sobre el futur de l’avinguda arran de la crida de l’associació d’urbanisme Raons Públiques.

La jornada va evidenciar el divorci, tot i que amb diferents matisos, entre bona part dels col·lectius i el projecte impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Fundació El Molino (FEM). Per sorpresa de tothom, l’empresària Elvira Vázquez va assistir a l’acte — “tot i que ningú m’ha invitat”, va dir— i va entomar els retrets de diversos representants, sobretot els de Repensar Poble-sec (Assemblea de Barri de Poble-sec), els més crítics, que consideren que el Pla només beneficia al mercat turístic i perjudica els tres barris implicats en la reforma: Poble-sec, Sant Antoni i Raval.

Segons les dades que van esgrimir els activistes, del pressupost total de la reforma –9.500.000 euros— el 30% es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros. “Hem passat del Paral·lel de les persones al Paral·lel de les faroles”, va etzibar un dels activistes que va dibuixar el contrast entre el ciutadà mig que viu a barris com el Poble-sec –amb una renda mitjana el 33% inferior a la de la ciutat—amb el tipus d’avinguda que s’està projectant, amb un pla lumínic de primer nivell –les faroles tindran càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals, per exemple—.

Pel que fa al model de participació del procés de remodelació, l’Assemblea va trobar complicitats en l’Associació de Veïns de Sant Antoni, que tampoc no va assistir a les comissions de seguiment. “Qualsevol proposta no es contempla perquè no entra dins del procediment tècnic, aleshores quin sentit té que hi participem els veïns”, va dir Pep Sala que va lamentar que el projecte ja es presentés pràcticament tancant. També des de Sant Antoni, l’associació cultural Talia Olympia va reivindicar la recuperació de l’espai públic per a la divulgació de la cultura. Segons el seu portaveu, l’historiador Toni Oller, és fals que es vulguin projectar noves places i explica que només seran “voreretes” i que, a més, hi haurà terrasses del negoci hostaler, per la qual cosa: “no és pot parlar que siguin espai públic”. Més moderats es van mostrar des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. El seu president, Josep Guzman, va reivindicar l’estació de metro de Poble-sec que, per fi, serà reformada per fer-la accessible.“Si no hagués estat per la nostra insistència no hauríem aconseguit aquest metro”.

Un dels temes cabdals va ser el de la turistificació i els seus riscos. Elvira Vázquez va negar que la seva fundació — “que no té afany de lucre”, va dir— persegueixi el turisme de masses i va explicar, en al·lusió als retrets de l’Assemblea, que els creueristes no passen pel Paral·lel. “Desembarquen al Port, els porten al Camp Nou, a la Sagrada Família, al Parc Güell i tornen embarcar” va dir en un intent de desmentir que la FEM tingui interessos en fer del Paral·lel un pol d’atracció turístic i un eix de connexió entre el Port i la Fira. “Estem penjant d’un fil, vam abocar-ho tot a la bombolla immobiliària i ara ho fem amb la turística”, van replicar des de Repensar Poble-sec.

Les entitats participants es van citar en una nova trobada, presumiblement a peu de carrer — “perquè els veïns s’adonin de que el debat és viu”, van explicar els convocants—, per trobar un acord de mínims entre col·lectius que permeti influir sobre un Pla Paral·lel que, poc a poc, es va implementant.

Articles relacionats
Entrevista a Javier Fraga (Raons Públiques)
Reportatge: El Paral·lel de les persones que es rebel·len
Entrevista Elvira Vázquez (Fundació El Molino)

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Societat

Un projecte d’acollida en femení

L’associació Mujeres Pa’lante ofereix un seguit d’eines per a les dones migrades i compta amb una cooperativa de serveis de cures

Publicat

on

Fa més d’una dècada que un grup de dones colombianes de Barcelona es van associar amb l’objectiu de formar un espai d’acompanyament per a dones nouvingudes. Des d’aleshores, Mujeres Pa’lante no ha parat de créixer i actualment ofereix tota mena de serveis: informació sobre com arreglar els papers a l’oficina d’estrangeria, idees i eines per trobar feina i tota una xarxa solidària on les dones poden intercanviar experiències i projectes de manera col·lectiva.

Els serveis de primera acollida que ofereix l’associació inclouen atenció psicològica, jurídica, sociolaboral i informàtica, així com cursos homologats de formació ocupacional i d’idiomes. A més d’atendre dones migrants, especialment de Llatinoamèrica, també organitzen esdeveniments, tallers i trobades on participen persones autòctones.

Cooperativa amb seu a Sant Antoni

Fa només uns mesos, l’associació va posar en marxa la cooperativa de treball de Serveis d’Atenció i Ajuda a Domicili (SAD) Mujeres Pa’lante, amb seu al carrer Villarroel, 10. Aquest projecte neix amb l’objectiu de “proveir de feina i millors condicions salarials a les persones migrades, tot oferint cures i atenció a persones que es troben en situació de dependència”, explica Norma Véliz, una de les sòcies de la cooperativa. Des d’aquest projecte aposten per una economia feminista i expliquen que volen “contribuir a la transformació social a través de la gestió horitzontal, la cooperació entre professionals, l’autogestió i la dignificació de les tasques de cures i acompanyaments que duem a terme”.

Un sector precaritzat

Entre els serveis que ofereix la cooperativa es troba l’atenció i ajuda al domicili, acompanyament hospitalari, acompanyament a la infantesa i a persones amb diversitat funcional, i serveis de càtering i de costura. Tots aquests serveis compten amb un pressupost que s’adapta a les necessitats de cada cas. En el marc del projecte, també promouen la formació en perspectiva de gènere, resolució de conflictes i gestió d’equips: cursos dirigits a entitats, institucions i ONGs.

Fa unes setmanes, Mujeres Pa’lante va liderar una manifestació pels drets laborals de les persones que es dediquen al sector de les cures, un sector molt precaritzat. Entre altres mesures, es demanava que es creï un sistema que controli les condicions laborals d’aquestes persones, tal com es fa en les inspeccions de treball.

Continua llegint

Societat

Reobre el funicular de Montjuïc

Publicat

on

Per

Des del 5 de novembre, el funicular de Montjuïc ha estat fora de servei per sotmetre’s a una gran inspecció que no haurà de tornar a passar fins d’aquí a 15 anys. L’aturada també s’ha aprofitat per dur a terme la part més important de la rehabilitació integral de les dues estacions, Paral·el i Parc de Montjuïc, on es continuarà treballant durant els propers mesos, fora de l’horari de funcionament del funicular.

Abans de tornar a posar en marxa el funicular, se n’ha fet rodatge en buit, proves a plena càrrega i proves de marxa. Aquesta és la primera gran inspecció que s’hi fa des del 1992, en haver superat les 22.500 hores de servei. Per reduir-ne l’impacte, es va dividir en dues fases: una primera al 2015-2016 i aquesta segona. Segons el pla de manteniment del funicular de Montjuïc, la propera gran inspecció tocarà d’aquí a 15 anys, quan s’hagin completat 15.000 hores més de servei.

El funicular de Montjuïc, que enllaça l’estació de metro de Paral·lel amb l’avinguda de Miramar, va ser construït per a l’Exposició Internacional de 1929 i es va reinaugurar el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquests mesos, la pujada o baixada de Montjuïc s’ha fet amb un bus especial que en cobria el recorregut, a més del bus 150 que uneix la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.