Connecta amb nosaltres

Societat

Quin Paral·lel volem?

Publicat

on

Entitats de Sant Antoni i Poble-sec discrepen amb diferents tonalitats amb el Pla Paral·lel en un debat impulsat per l’associació Raons Públiques

@zona_sec / El debat sobre la remodelació del Paral·lel s’ha intensificat aquest mes d’abril. Primer va ser l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui en una roda de premsa al Centre Cultural Albareda anunciava l’adjudicació de les obres d’un projecte que, segons va dir, pretén millorar l’espai públic guanyant superfície per als vianants, portant les bicicletes al centre de la calçada i creant sis noves placetes a les cruïlles amb els carrers de l’Eixample.

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu / Raons Públiques

Mentre que des del consistori se sosté que l’objectiu de la reforma és convertir el Paral·lel “en una via de referència per a les persones, les arts escèniques i la gastronomia”, col·lectius de diferents accents segueixen mostrant resistències a l’execució del Pla. El 26 d’abril, una setmana després que ho fes l’alcalde, era el teixit associatiu de Poble-sec i Sant Antoni qui s’unia al Centre Cívic El Sortidor per debatre sobre el futur de l’avinguda arran de la crida de l’associació d’urbanisme Raons Públiques.

La jornada va evidenciar el divorci, tot i que amb diferents matisos, entre bona part dels col·lectius i el projecte impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Fundació El Molino (FEM). Per sorpresa de tothom, l’empresària Elvira Vázquez va assistir a l’acte — “tot i que ningú m’ha invitat”, va dir— i va entomar els retrets de diversos representants, sobretot els de Repensar Poble-sec (Assemblea de Barri de Poble-sec), els més crítics, que consideren que el Pla només beneficia al mercat turístic i perjudica els tres barris implicats en la reforma: Poble-sec, Sant Antoni i Raval.

Segons les dades que van esgrimir els activistes, del pressupost total de la reforma –9.500.000 euros— el 30% es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros. “Hem passat del Paral·lel de les persones al Paral·lel de les faroles”, va etzibar un dels activistes que va dibuixar el contrast entre el ciutadà mig que viu a barris com el Poble-sec –amb una renda mitjana el 33% inferior a la de la ciutat—amb el tipus d’avinguda que s’està projectant, amb un pla lumínic de primer nivell –les faroles tindran càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals, per exemple—.

Pel que fa al model de participació del procés de remodelació, l’Assemblea va trobar complicitats en l’Associació de Veïns de Sant Antoni, que tampoc no va assistir a les comissions de seguiment. “Qualsevol proposta no es contempla perquè no entra dins del procediment tècnic, aleshores quin sentit té que hi participem els veïns”, va dir Pep Sala que va lamentar que el projecte ja es presentés pràcticament tancant. També des de Sant Antoni, l’associació cultural Talia Olympia va reivindicar la recuperació de l’espai públic per a la divulgació de la cultura. Segons el seu portaveu, l’historiador Toni Oller, és fals que es vulguin projectar noves places i explica que només seran “voreretes” i que, a més, hi haurà terrasses del negoci hostaler, per la qual cosa: “no és pot parlar que siguin espai públic”. Més moderats es van mostrar des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. El seu president, Josep Guzman, va reivindicar l’estació de metro de Poble-sec que, per fi, serà reformada per fer-la accessible.“Si no hagués estat per la nostra insistència no hauríem aconseguit aquest metro”.

Un dels temes cabdals va ser el de la turistificació i els seus riscos. Elvira Vázquez va negar que la seva fundació — “que no té afany de lucre”, va dir— persegueixi el turisme de masses i va explicar, en al·lusió als retrets de l’Assemblea, que els creueristes no passen pel Paral·lel. “Desembarquen al Port, els porten al Camp Nou, a la Sagrada Família, al Parc Güell i tornen embarcar” va dir en un intent de desmentir que la FEM tingui interessos en fer del Paral·lel un pol d’atracció turístic i un eix de connexió entre el Port i la Fira. “Estem penjant d’un fil, vam abocar-ho tot a la bombolla immobiliària i ara ho fem amb la turística”, van replicar des de Repensar Poble-sec.

Les entitats participants es van citar en una nova trobada, presumiblement a peu de carrer — “perquè els veïns s’adonin de que el debat és viu”, van explicar els convocants—, per trobar un acord de mínims entre col·lectius que permeti influir sobre un Pla Paral·lel que, poc a poc, es va implementant.

Articles relacionats
Entrevista a Javier Fraga (Raons Públiques)
Reportatge: El Paral·lel de les persones que es rebel·len
Entrevista Elvira Vázquez (Fundació El Molino)

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024